Cova Simanya

La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est del Montcau.  Té un recurregut total de 372 oberts, distribuits en quatre galaries. El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.
La Cova Simanya es va formar en els primers estadis erosius del massis.
El tamany de la cova i la presencia permanent d'aigua, especialment a la galeria de l'Oca, va atreure als pastors neolítics. Unes excavacions realitzades l'any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el broze antic, ibèric i medieval. És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.
Entre d'altres peces es van trobar gots amb decoracions de ceràmica negra i vermalla o d'altres amb ornaments de "mugrons", molt semblats als localitzats a coves de Montserrat i característiques d'una cultura desenvolupada en la primera edat de bronze a la Peníncula Ibèrica. Algunes d'aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu d'Art de Terrassa.

Tot i haver estat habitada des del neolític i, fins i tot, en èpoques medievals, sobre la Cova Simanya hi han moltes llegendes, que parlen d'ella com a cau de bèsties o d'estranys ocells i, fins i tot, es va dir que amagava una misteriosa ciutat subterrània.
Un mossen de nom Ermèndia, que va visitar la cova el segle XVII, va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets.  Segons el sacerdot, aquesta era la veritable cova del drac i encara hi vivia quan ell hi va entrar perquè es va trobar fems frescos.
Francisco de Zamora, un funcionari castellà que va escriure un llibre sobre els seus viatges a Catalunya, va explorar la cova el 29 de març del 1786. Zamora explica que "entré a la famosa Simanal que es una caverna natural, pero de una profundidad espantosa. A pocos pasos de la entrada se divide en dos brazos, los cuales seguí hasta donde me lo permitió el agua que se encuentra. El de la izquierda tiene petrificaciones de figuras raras, y pude caminar por él más de cien pasos. El de la derecha no tiene las mismas petrificaciones, pero es mucho más profundo, a mí entender, pues sobre haber caminado más de doscientos pasos, habiendo llegado a un paraje que no podiamos continuar, disparamos una escopeta hacia la parte que continuaba la caverna, y por el eco comprendí que era mucho más profunda la parte que no vimos. La elevación, aunque es diferente en varios parajes, el todo de ella puede decirse muy capaz".
Joan Amades també comenta que a la Cova Simanya es va trobar una imatge de la Verge i a l'entrada de la cavitat es va fer una petita capella per poder adorar-la.
Sobre aquesta cova, Victor Balaguer va escriure el 1857 que "no s'havia pogut mai arribar al seu fons i tots els que ho havien provat, giraven l'esquena astorats i espaordits. La gent deia que aquell recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes i contaven moltes llegendes"
Les llegendes van donar pas a la realitat quan el Centre Excursionista de Terrassa va topografiar les galeries de la cova el 7 de maig de 1911.
Actualment és la cavitat no turística més visita de Catalunya.
A la Cova Simanya es pot arribar des de la vessant del Riu Ripoll pujant des de la Vall d'Horta per la canal del Llor o bé des de la vessant de la Riera de les Arenes des del Coll d'Estenalles i el Coll d'Eres.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...