Cova Simanya Gran: cau de neandertals fa 50.000 anys i d'art paleolític fa 14.000 anys

La comprensió (pre)històrica de Sant Llorenç del Munt ha canviat radicalment en molt poc temps. La Cova Simanya (Sima Magna – Cova Gran, en romà) ha passat de ser un destí d’excursionistes de tot Catalunya a convertir-se en un punt d’interès per a la comunitat internacional d’arqueologia. La causa és la identificació de restes de neandertals i de mostres d’art paleolític europeu.

La gran cova de la vessant est del Montcau, amb un recorregut total de 372 metres, ha esdevingut un referent científic per estudiar les últimes etapes dels neandertals i la cultura paleolítica de l’Homo sapiens a Europa.

Les restes de 3 neandertals

Els estudis arqueològics tradicionals identificaven als pastors neolítics com els primers ocupants de la cova. Però el coneixement que teníem de la història de la Cova Simanya –i del conjunt de Sant Llorenç del Munt i l’Obac– va canviar en tot el món el 19 de setembre del 2023.

En un article publicat a Frontiers in Earth Science, es va revelar que la Cova Simanya va ser habitada per neandertals fa més de 50 mil anys, abans de l’arribada de l’Homo sapiens. Són necessàries tècniques de datació avançades per determinar l’antiguitat més enllà de la franja que permet el carboni 14.

L’estudi va ser realitzat conjuntament per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), el Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC i la Universitat de Barcelona.

Les investigacions es van basar en 143 restes que havien estat trobades originalment durant els anys 1978 i 1979 pel matrimoni format pel Miguel Aznar Carreño (1943–2023) i la seva esposa, Pepita Martinez.  El Miguel s’havia aficionat a l’arqueologia mentre formava part de la Brigada Paracaigudista (BRIPAC) desplegada al desert d'el Aaiun (Sàhara Occidental).

La familia Aznar Martinez, veina de Sant Quirze del Vallès, va cedir l’any 1986 part de la seva col·lecció al Museu Arqueològic de Catalunya. De totes les peces, més d’un terç, 53, han resultat ser de neandertals.

Les noves excavacions realitzades entre el 2000 i el 2022 van tenir com a finalitat revisar l’indret indicat per Miquel Aznar. Com era previsible, el lloc havia estat molt alterat per les nombroses visites realitzades al llarg del mig segle que havia transcorregut. Tan sols es va trobar un nou queixal relacionat amb els neandertals. Ara bé, en Miquel va entregar als investigadors dues bosses amb nous fragments ossis no diagnosticats.

L’estudi conclou que les 53 restes de neandertals pertanyen a un adult de baixa alçada, un preadolescent d’11,5 anys i un infant de 7,7 anys.

A diferència d'altres jaciments, l'equip de recerca no ha batejat els tres neandertals. Els indentifica mitjançant codis de classificació anatòmica i edat biològica:

• Individu 1 (Adult): identificat principalment a través de restes de la mandíbula i peces dentals.
• Individu 2 (Juvenil), del qual es conserven diverses peces dentals.
• Individu 3 (Infantil): fragments dentals i ossis d'un nen a nena.

La Cova Simanya alberga el conjunt de restes neandertals més important i nombrós trobat mai a Catalunya. 

Mostres d'art paleolític

Una altra troballa arqueològica molt significativa es va produir el 20 de setembre de 2020 (i s'ha divulgat anys despres): el Dr. Josep Maria Vergès va identificar tres representacions gràfiques a la galeria oest, en un tram completament fosc. Es tracta de:

- Catorze punts de menys d’1 cm de diàmetre, pintats amb pigment vermell, que formen dues línies paral·leles.

- Quatre traços discontinus.

- Diverses línies paral·leles, coronades per un semicercle a la part superior esquerra.

Aquest últim gràfic és el més important perquè correspon a un signe claviforme, un dels símbols característics de l’art paleolític europeu associat a l’Homo sapiens. Gràcies a aquesta troballa s’han pogut demostrar vincles culturals de llarga distància entre la Cova Simanya i diversos jaciments de la cornisa cantàbrica i de França. 

Les tres representacions han estat datades amb una antiguitat d'entre 14.500 i 12,000 anys. 

Un apunt: aquests senyals no havien passat desapercebuts pels excursionistes més coneixedors de la Simanya Gran, però ignoraven la seva antiguitat i rellevància.

Un segle previ d'estudis

La Cova Simanya ha estat objecte d’estudi des del segle XIX. El 1896 ja va ser inspeccionada pel geòleg Norbert Font.

El setembre de 1929, arran de la troballa de les sepultures de lloses i d’una sivella visigòtica al cim dels Cingles del Marquet, prop del Coll d’Eres, va tornar a centrar l’atenció. Dos membres del Centre Excursionista de Terrassa, Pere Pera i Josep Griera, van pensar que la Simanya també podria ser un jaciment i van córrer a comprovar el seu subsòl. Sense gaire esforç van trobar terrissa eneolítica i peces de ceràmica de les èpoques ibèrica i medieval.

Amb aquestes primeres restes a les mans, el CET va demanar formalment al propietari de la cova i dels voltants de la muntanya, Josep Mata, permís per fer excavacions. A principis del 1930, Joan Solà i Marià Galí van dirigir les tasques arqueològiques. El resultat va ser novament positiu: van obtenir abundants peces de ceràmica corresponents a diverses etapes:

* bronze antic,

* ibèric,

* i medieval.

És a dir, es va demostrar que la cova havia estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Entre d’altres peces es van trobar:

* gots amb decoracions de ceràmica negra i vermella,

* i d’altres amb ornaments de mugrons, molt semblants als localitzats a coves de Montserrat i característics d’una cultura desenvolupada en la primera edat del bronze a la Península Ibèrica.

Algunes d’aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu d’Art de Terrassa.

La notícia va aparèixer a la pàgina 5 de l’edició del 13 de febrer del 1930 de La Veu de Catalunya. Estava escrita pel mateix Pau Gorina:

“El Centre Excursionista de Terrassa, esperonat per la troballa d’unes sepultures bàrbares damunt els cingles de Marquet, prop de Coll d’Eres, i l’adquisició d’aquella magnífica sivella visigòtica, que ha interessat als arqueòlegs de casa nostra i de l’estranger, ha seguit les seves recerques i investigacions per recollir dades i material inèdit per a la història i prehistòria de la nostra muntanya de Sant Llorenç del Munt.

Un grup de voluntariosos socis del Centre, amb l’autorització del propietari Josep Mata, han començat l’excavació sistemàtica i metòdica del subsòl de la cova Simanya, assenyadament dirigits i orientats pel reverend P. Joan Solà, ànima d’aquestes exploracions, i pel vocal d’Arqueologia, Història i Art, Marià M. Galí.

S’ha arribat fins a una profunditat d’1,20 m i s’ha obtingut un magnífic recull de terrissa prehistòrica de la segona edat de la pedra, època eneolítica. Entre els fragments de ceràmica recollits hi ha unes anses massisses de vas fet a mà, de terrissa negra, llisa i grollera amb granets de mica, que corresponen a uns vasos de 16 cm i 26 cm de diàmetre.

Són molt interessants uns fragments de vas de ceràmica negra i roja, de 21, 23 i 26 cm de diàmetre, mal cuita i de superfície grollera, ornamentats els uns amb motius geomètrics i els altres amb cordons de relleu amb impressions digitals, restes de les primeres edats del metall.”

Pau Gorina concloïa el seu escrit advertint que:

“Hi ha motius per sospitar que a major profunditat es trobarà el pis del paleolític, on es podrien recollir ganivets de sílex, sagetes i destrals de pedra, que contribuirien a l’estudi complet de la prehistòria de la nostra volguda comarca vallesana.”

No obstant això, es va trigar molt a continuar els estudis de la Cova Simanya.

Les llegendes sobre la Cova Simanya Gran

Un mossèn de nom Ermèndia, que va visitar la cova al segle XVII, va afirmar haver vist carrers i places, amb persones nues arrenglerades a les parets. Segons el sacerdot, aquella era la veritable cova del drac, i encara hi vivia quan ell hi va entrar, perquè s’hi va trobar fems frescos.

En el volum I de la seva Rondallística: Tradicions i Llegendes (1950), Joan Amades recull diverses llegendes de la Cova Simanya.

• La tradició més fosca defineix la cavitat com el cau de bèsties mítiques i ocells estranys. Amades descriu un personatge mitològic homònim a la cova: la Simanya seria un animal gegantí, pelut, ferotge i caníbal que capturava qui s’hi apropava. Segons la contalla, el terra interior de la cova estava completament entapissat d’ossos de les seves víctimes.

• Com passa amb altres grans coves catalanes, la Simanya compartia el mite de la “profunditat infinita”. Es deia, amb por, que la cavitat no tenia fons… i que, si s’avançava prou, connectava amb una misteriosa ciutat subterrània plena de riqueses, palaus i places, que servia també com a refugi inaccessible per a mags, bruixes i bandolers.

• Segons les llegendes, la Simanya també funcionava com una mena de màquina del temps. Si un pastor hi entrava buscant una ovella, en sortir-ne creia que només havia passat una estona, però en realitat havien transcorregut molts anys i ell s’havia convertit en un vell de barba blanca.

La Simanya Gran, als llibres antics

Sobre la Cova Simanya hi ha moltes llegendes que la descriuen com a cau de bèsties o d’estranys ocells i, fins i tot, com l’entrada a una misteriosa ciutat subterrània.

1609 — Crònica Universal de Catalunya

La primera descripció coneguda de la Cova Simanya va ser inclosa per Jeroni Pujades al setè volum de la seva Crònica Universal de Catalunya, pàgina 87.

Pujades basa bona part del relat en la visita que havien fet a la cavitat quatre persones:

• El capellà Ermèndia, beneficiari de l’Església del Pi de Barcelona, que va transmetre els fets a Pujades.

• Un ermità de Santa Agnès, anomenat Salomó, originari de Granollers (poble molt devot d’aquesta ermita en aquella època). La casa per a ermitans es va construir a Santa Agnès el 1595, pocs anys abans de la publicació de la Crònica.

• Un pagès anomenat Oliveres, probablement el propietari del mas.

• Un mosso que treballava per al pagès, del qual no es facilita el nom, però del qual Pujades destaca que tenia “bon cor i ànim”.

Segons la Crònica, el capellà no va voler entrar a la cova. Per tant, ell —com Pujades— només va ser transmissor de la informació. Els protagonistes de la primera exploració documentada van ser l’ermità, el pagès i el mosso.

El primer objectiu del grup va ser trobar l’origen del fort soroll d’aigua que s’escoltava des de l’entrada. Pujades ho explica així:

“Destilaba dicha agua de las peñas cayendo en una que formaba un grande estanque: acercaron las luces que llevaban, y vieron el agua tan clara que pudieron ver el suelo del estanque […] tentaron el vado con una pértiga […] y hallando muy fácil el paso.”

Per travessar la bassa, l’ermità i el mosso es van descalçar. El mosso va carregar el pagès a l’esquena, i així tots tres van poder continuar.

Pujades continua:

“Hallaron una grande plaza, y alrededor muchos portales […] Era imposible en poco tiempo andarlo todo, y entretenerse mucho no era sin manifiesto peligro.”

Envoltat de foscor, el grup va sentir por. Segons Pujades, el capellà li va assegurar que:

“Vieron una grande masa de estiércol negro y reciente […] sospecharon fuese de alguna bestia fiera […] y así se volvieron por el mismo camino.”

1786 — Llibre de viatges de Francisco de Zamora

Francisco de Zamora, funcionari castellà que va recórrer Catalunya, va explorar la cova el 29 de març de 1786. Va escriure:

“Entré a la famosa Simanal […] de una profundidad espantosa […] seguí dos brazos hasta donde me lo permitió el agua […] disparamos una escopeta hacia la parte que continuaba la caverna, y por el eco comprendí que era mucho más profunda la parte que no vimos.”

1602 — Sermons d’Onofre Manescal

Onofre Manescal, rector de Sant Andreu de la Selva del Camp i professor de Teologia de la Universitat de Barcelona, incloïa la Cova Simanya entre els indrets notables de Catalunya en els seus sermons.

1841 — Espanya Pintoresca, de Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall, que anys després seria president de la Primera República Espanyola, va visitar la cova i en va quedar profundament impressionat. En el seu llibre Espanya Pintoresca escriu:

“L’art calla, l’euritmia cedeix al caprici, l’atreviment d’un artista davant la sublime grandesa del Déu de les altures.”

1842 - Lluís Rigalt i Farriols

El reconegut pintor i dibuixant de paisatges urbans i rurals va visitar la cova i en va fer un dels seus primers aiguaforts. La il·lustració, que mostra la boca de la cavitat vista des de l'interior i la canal del Llor a l'exterior, formava part de la monumental obra històrica i paisatgística España: obra pintoresca en láminas.

1857 — Guia de Barcelona a Terrassa, de Víctor Balaguer

Víctor Balaguer, figura clau de la Renaixença, va publicar una guia del trajecte ferroviari entre Barcelona i Terrassa. En el capítol dedicat al tram Sabadell–Terrassa, destaca diversos indrets, entre ells la Cova Simanya, fet que confirma la popularitat de la cavitat al segle XIX.

Balaguer escriu:

“No s’havia pogut mai arribar al seu fons […] La gent deia que aquell recinte era mansió de màgics, de fetilleries, de monstres, de fantasmes.”

1871 — Passat, Present i Futur de la muntanya, de mossèn Anton Vergés

Anton Vergés i Mirassón, impulsor de la primera gran reconstrucció del monestir de Sant Llorenç del Munt, dedica el tercer capítol del seu llibre a la Cova Simanya:

“La més digna de menció, la més imponent de les existents a la bonica muntanya de Sant Llorenç és la coneguda amb el nom de Cova Simanya.”

Tot i això, admet que mai no l’havia visitada i confia la descripció a Pi i Margall.

1913 — Josep Ventalló i Vintró

El polític i periodista terrassenc Josep Ventalló i Vintró, en el seu llibre Sant Llorenç del Munt: Cant de l’Excursionisme i Àlbum de la Pintoresca Muntanya, també dedica uns versos a la cova.

Les topografies de la Simanya Gran

La Simanya Gran es va resistir durant molt temps a les primeres exploracions tècniques.

La primera excursió “oficial” a Sant Llorenç del Munt, realitzada al març del 1878, tenia previst arribar a la Simanya. Però quan el grup era als Òbits se’ls va fer fosc i van haver d’afanyar-se per anar a dormir al recentment restaurat monestir de la Mola. Les cavitats visitades per aquella expedició van ser Sescorts, la Cova del Drac, la Cova del Frare i les balmes dels Òbits.

Tampoc no va poder visitar la Simanya un personatge il·lustre: Édouard-Alfred Martel, fundador de la Société de Spéléologie, de la revista Spelunca i autor de Les Abîmes. Martel va passar uns dies a Catalunya el 1896 seguint un itinerari preparat pel Centre Excursionista de Catalunya, que incloïa la Simanya. Però, novament, la manca de temps va obligar a excloure la cavitat del programa.

1911 — La primera topografia tècnica

La preparació d’aquella visita sí que va servir perquè el pare de l’espeleologia catalana, Norbert Font i Sagué, visités la cavitat conjuntament amb Domènech Palet i Barba. D’aquella exploració en va sortir el primer informe tècnic sobre la Simanya.

Les llegendes van donar pas a la realitat quan el Centre Excursionista de Terrassa va topografiar les galeries de la cova el 7 de maig de 1911, així com la Simanya Petita, la Bellber i la del Bisbe.

Plànol del 1944

Entre 1929 i 1930 es van efectuar unes “cates” arqueològiques dirigides per Pau Codina, de Terrassa. Pocs anys després, J. Closas va aixecar un nou plànol, publicat posteriorment per N. Llopis Lladó l’any 1944.

Topografies de la dècada dels 60

Les dues topografies més completes i recents són les realitzades durant la dècada dels 1960 per membres del GES – CMB i també per l’ERE – CEC.

Descripció de la cavitat

La cavitat, formada en els primers estadis erosius del massís, té un recorregut total de 372 metres, distribuïts en quatre galeries principals:

• Galeria d’Entrada — 130 metres de recorregut (amb un trencall cap a l’esquerra als 90 metres).

• Galeria Secundària — 22 metres.

• Galeria de l’Oca — 165 metres d’extensió.

• Galeria D — 55 metres de llargada.

El ramal més llarg és la Galeria de l’Oca, de 165 metres, anomenada així perquè els degotalls han format una figura calcària que recorda la silueta d’una oca.

Referències:

Sobre les restes neandertals:

Morales, J. I., A. Cebrià , M. Soto, A. Rodríguez-Hidalgo, R. Hernando, E. Moreno-Ribas, D. Lombao, J. R. Rabuñal, D. M. Martín-Perea, A. García-Tabernero, E. Allué, A. García-Basanta, E. Lizano, T. Marquès-Bonet, S. Talamo, L. Tassoni, C. Lalueza-Fox, J. M. Fullola and A. Rosas (2023). A new assemblage of late Neanderthal remains from Cova Simanya (NE Iberia). Frontiers in Earth Science 11: 1230707. DOI: https://doi.org/10.3389/feart.2023.1230707

Sobre l'art paleolític:

Revista científica internacional Journal of Archaeological Science Reports. Treball liderat per Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA. També han participat Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid, i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.