La "recuperació de l'oblit" sota Castellsapera de la bonica cova de les Mercès, amb dues boques

La Cova de les Mercès està situada a la vessant oest de Castellsapera, sota el trajecte del camí Ral. Es troba al centre d'una llarga i interessant cinglera que s'aboca a l'anomenada canal de Mura,
La singularitat i principal atractiu de la cavitat és que té dues boques, una sobre l'altra, i enlairades sobre un ressalt on hi ha un alzina. Recorda a la cova del Collet Estret, que està a uns 600 metres de distància, cap a l'est.

Estructura Interior.
La Cova de les Mercès té tres parts, separades per dos passos estrets.
- L'entrada, a la que s'accedeix ajupit per la boca inferior.  Una vegada dins es possible posar-se dret i mirar per la boca superior. Entre els dos forats, hi ha un altre minúscul, d'un centímetre, però que, amb el pas del temps, segur s'anirà fent gran. Aquesta saleta continua en una estretor que obliga novament a ajupir-se.
- Un sector central. Superada l'estretor la cavitat es fa alta novament durant un curt tram en el que és possible tornar-se a posar-se dret.
- La saleta interior: Novament la cova perd alçada en una estretor encara més petita que l'anterior. Superada s'accedir a una sala final, ampla.
En breu, en Jordi Guillemot publicarà a la seva rigurosa web "el Cau del Guille" l'estudi topogràfic de la cavitat, on podreu conèixer amb detall tècnic totes les característiques.

Descoberta antiga.
La cavitat ha estat rescatada de l'oblit recentment. Fins i tot, els seus accessos havien quedat coberts de bardissa. Però la cova, així com altres cavitats veïnes, no són una descoberta recent. Totes eren conegudes d'antic i van ser trobades i batejades fa més de 20 anys per l'escalador Josep Barberà i compartides amb el Quim Solbas, reconegut muntanyenc i un dels millors coneixedors de Sant Llorenç del Munt.

Runes properes.
La cova es troba uns metres per sota (i també enfront, a l'altra banda de la canal) del Camí Ral de Barcelona a Manresa, molt transitat durant segles i amb moltes llegendes de bandolers. Entre la cavitat i el tram superior del camí hi han unes retes de pedres, amb una part de doble mur, fet que fa pensar a alguns estudiosos que es podria tractar d'un dels antics mas rònecs, que va ser incorporat per una gran masia.

Evidències d'activitat de boscaters.
Prop de la cova s'han trobat diverses evidències de la presència de boscaters: restes de cantis i un petit sac de transport, comú als anys 40/50.

L'Agulla de les Mercès.

Per trobar la primera notícia del coneixement de la cavitat per part del món excursionista cal remuntar-se als anys 70, quan el Josep Barberà va detectar que a la cinglera hi havia una important agulla. Va anar-la a pujar i la va incloure en el seu llibre: "Sant Llorenç, Pam a Pam". En aquella exploració, en Josep Barberà ja va veure la bonica cova, que segur li va atreure l'atenció per les dues boques.

Punt de destí d'escaladors.
Arran de la publicació del seu llibre, fins a la cinglera van anar a pujar a l'agulla destacats muntanyencs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, com l'Amadeu Pagès, el Josep Puig, el Joan Armengol, el Martí Puig, l'Òscar i l'Albert Masó... Alguns d'ells van pujar també a una propera agulla, menys important, però també esbelta, que el Barberà no va incloure en el seu llibre.
Va ser el 1993 quan el Josep Barberà va tornar fins a l'indret, acompanyat del seu fill Joan (el Joanet) i el Quim Solbas. Pare i fill Barberà van mostrar al Quim Solbas l'agulla de les Mercès i la seva veïna, a la que havien anomenat la Germana de les Mercès. I, en el recorregut, van ensenyar-li la cova, que portava el nom de l'Agulla, i un altre forat que van anomenar com el fill del Barberà, Joanet.
Com el centre d'aquella visita eren més les agulles que les coves, la divulgació de la cova de les Mercès ha esperat 20 anys!!! El Quim Solbas no tan sols ha recuperat els apunts d'aquella antiga sortida, sinó que també ha trobat altres cavitats per la mateixa cinglera: un altre forat, una foradada i fins a tres balmes.

Una cinglera molt interessant.

D'aquesta forma, hem pogut conèixer que la vessant esquerra de la canal de Mura, que és la queda sota el Castellsapera,  acull moltes i diverses cavitats, a més de dues agulles i, per sobre del ressalt, les restes d'un antic mas. De nord a sud, des del camí Ral fins a la canal del Llop, podem esmentar:
- Avenc del Queixal del Porc. (Veure la Fitxa)
- Avenc de Mura. (Veure la Fitxa)
- Foradada del Salt. (Veure la Fitxa)
- Forat de la Canal de Mura, (Veure la Fitxa)
- Agulla de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Ruïnes d'una antiga construcció. (Veure la Fitxa)
- Petita Balma de la Canal de Mura. (Veure la Fitxa)
- Cova de les Mercès. (Veure la Fitxa)
- Balma de la Surgència dels Boscaters. (Veure la Fitxa)
- Forat del Joanet. (Veure la Fitxa)
- Agulleta anomenada Germana de les Mercès. (Veure la Fitxa)

A continuació s'arriba:
- al gran i esplèndid Mirador del Salvador Vives.
I, mantenint l'alçada, però girant, trobem;:
- la Balma del Llop. (Veure la Fitxa)

La Cova-Avenc dels Pintorets (explicada i explorada pel seu descobridor)

L'Antoni Garcia, més conegut com El Pintoret (per la professió que va exercir durant molts anys), va trobar l'any 1973 una cavitat al capdamunt de La Mola mentre buscava pals d'avellaners per a fer-se una eina. Va adonar-se que un ratpenat sortia d'un forat i va pensar que, si l'animal sortida d'allà, el seu interior hauria de ser gran.
Per això, hi va tornar al cap d'uns dies acompanyat dels seus tres fills (el Joan, el Toti i el Ferran), per a fer el forat més gran. Un cop eixamplada l'entrada van comprovar que efectivament es tractava d'una cavitat, formada per un pou, que va donant pas a tres nivells de petites galeries. En total, té un recorregut de 17 metres.
En el següent video podeu escoltar del propi Antoni Garcia com va anar la descoberta i, a més, fer amb ell, una exploració de la cavitat:

Uns mesos després de la troballa, uns espeleòlegs de Barcelona van demanar permis a l'Antoni per fer la primera topografia. L'any 2011 hi va tornar el Jordi Guillemot per a fer l'estudi que es pot consultar a la seva web, el Cau del Guille.
La cavitat va ser incorporada a l'edició del 1988 del mapa del Centre Excursionista de Terrassa.
Aquesta cova no és l'única troballa destacada feta per l'Antoni Garcia al llarg del molts anys que camina per Sant Llorenç del Munt. L'Antoni forma part del petit grup de savis de la muntanya, que veritablement té molts coneixements i ha fet moltes descobertes, algunes pendents de registre públic i de les que no ha trascendit ni el tipus ni la situació ni el nom. El massis ens reserva fortes emocions.

La Cova-Avenc dels Pintorets es troba al centre i en la part superior de la canal més al nord de La Mola, que està comunicada amb la canal de Santa Agnès. Es pot arribar tant des del cim (per l'última canaleta que permet baixar a la dreta) com des del camí de la Soleia (fent una forta pujada a pocs metres del trencall de Santa Agnès).

La gran foradada del Quarto de Reixa, la més llarga de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

La foradada més llarga (i per la que és possible caminar) de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac travessa completament de nord a sud el Castell Occidental de Tanca, que és l'últim que hi ha en el camí que des de la font de la Pola va cap el turó de l'Espluga. El seu nom és Foradada del Quarto de Reixa perquè està separada per tan sols 40 metres de la popular balma obrada. Però també rep el nom de Forat del Vent per les corrents que hi han entre les seves dues boques. Tot i aquesta incomoditat, la cova també ha servit d'allotjament temporal tant a boscaters com als excursionistes que feien nit als voltants de la Pola entre els anys 20 i 30 del segle passat.
La foradada té uns 30 metres de llargada i, en la seva part central, la seva amplada supera els tres metres. En tot el recorregut l'alçada també es considerable. A més, de la galeria central surten altres forats, tots petits, menys un que es converteix en una petita sala, on es concentren la major part de les formacions de la cavitat.

La boca sud es troba sobre el camí que va a l'Espluga. Queda amagada darrera d'unes alzines. Una d'elles serveix de suport per superar un alt graó i enfilar-se cap a l'interior de la cova, que queda enlairada. Una vegada dalt, les parets de la cavitat serveixen de marc d'una bona perspectiva del Paller Tot l'Any.
La boca nord queda en la vessant del Castellot de Tanca orientada cap el Racó Gran de Matarrodona i la Fosca. No hi ha camí, però baixant el rocater i resseguint la seva base cap a l'oest s'enllaça també amb el camí de l'Espluga.
Una via d'escalada del Castellot utilitza la cova com a pas interior. Comença a la seva boca sud i, en arribar al nord, puja pel cingle fins el cim.

Recorregut en Imatges:
- Boca Sud, al costat del Quarto de Reixa:

- Secció sud de la galeria:

- Centre de la Galeria:

- Secció Nord de la Galeria:

- Boca Nord, sobre el Torrent del Figueret i el Racó Gran de Matarrodona:

La curta, però estel.lar, vida de l'avenc-coves Terrassa (ara anomenat cova de l'Era dels Enrics)

Portada de La Comarca del Vallés, amb la foto del Frederic Segués

La descoberta i exploració de cavitats a Sant Llorenç del Munt i l'Obac inclou sovint una part èpica. Amb les històries de moltes troballes es podria fer un bon relat d'aventures.

A finals del segle XIX i principis del XX ja s'havien fet descobertes interessants de cavitats (com la del Manel) i s'havien fet exploracions d'avencs coneguts pels boscaters i els masos. Però la creació del Centre Excursionista de Terrassa (CET) va obrir una etapa molt activa de l'espeleologia llorençana.

La coneguda primera sortida oficial del CET ja va ser tot un exemple. Va tenir lloc el 16 i 17 d'abril del 1911 amb la participació de 22 persones, guiades pel Domènec Palet i Barba. La seva finalitat era fer exploracions geològiques i arqueològiques.

El primer dia es va fer la part oficial de la sortida, amb la visita a les Coves de Mura com a plat fort. L'itinerari del segon dia es va preparar després del sopar. El propietari de la fonda de cal Teixidor de Mura va fer anar a gent del poble que coneixia on es trobaven diverses cavitats. Així, en Palet i Barba va poder apuntar 3 coves i 10 avencs de les que no tenien cap mena de noticia. Malauradament en els dos articles consecutius que va publicar a l'Arxiu d'Estudis del CET no va especificar quines eren aquestes cavitats ni el contingut de les converses d'aquella nit, que de ben segur van estar plenes de dades molt interessants.

Per tal de visitar algunes de les cavitats desvetllades durant el sopar, el grup egarenc va tenir com a guia al Vicenç Ballber. Primer van anar a l'avenc dels Codolosos, de 10,8 metres de fondària. A continuació van esmorzar a una "serreta" al costat del Pla de Serrallonga i es van dirigir, travessant el sot dels Venedors, cap a l'Era dels Enrics. Allà en Ballber es va oferir a portar-los a una cova "desconeguda" en la que ell havia estat de petit.

Gran part del grup va esperar a l'Era dels Enrics, mentre en Ballber es va dirigir cap a la carena més propera acompanyat inicialment pel Josep Comerma i el Frederic Segués. Mentre en Ballber va cercar el cingle on es troba la cavitat, en Comerma va localitzar un petit avenc, al qual va baixar ràpidament en Segués, sostenint-se inicialment per compressió contra les parets. Després ja amb corda, també van fer el descens en Comerma i l'historiador Pau Gorina. Tots tres van calcular que el forat tenia prop de set metres de fondària i una galeria horitzontal de de 34 metres.

Quan van estar dins de l'avenc, van escoltar la veu del Ballber, que havia trobat el relleix que permet baixar fins a la cova. I encara van sentir millor els cops de martell que desgraciadament van donar la resta d'exploradors per recollir estalactites.

En Domènec Palet i Barba no va dubtar que la cova i l'avenc acabat de trobar (que era la primera descoberta oficial d'una cavitat del CET) constituïen "una unitat espeleològica". Per unanimitat tos els assistents van decidir batejar el conjunt com l'Avenc-Coves Terrassa.

La noticia va tenir un fort ressò. Fins i tot va ocupar la portada de l'edició del 6 de maig del 1911 de la Comarca del Vallès (imatge inicial). Posteriorment en Palet i Barba també va escriure dos llargs reportatges als dos primers números de l'Arxiu d'Estudis del CET, que van sortir publicats a l'octubre del 1911 i el gener del 1912.

Els tres excursionistes que estaven a l'avenc també van anar a la cova. El Frederic Segués (anomenat equivocadament Francesc a l'article periodístic del 1911) era membre de la família propietària de la Bòbila Segués de Terrassa. Pel Frederic (protagonista de la foto de portada de La Comarca del Vallés), aquella va ser la primera de tot un seguit d'històriques exploracions a Sant Llorenç del Munt.

L'estel.lar vida de l'Avenc-Coves Terrassa va ser breu. Ja no van aparèixer en la relació de cavitats de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, de l'any 1935. Ni tan sols la Guia esmenta res en l'itinerari que passa pel costat de la cova i l'avenc.

En determinar-se que realment no estaven unides, el conjunt va quedar desglossat en l'avenc i la cova de l'Era dels Enrics. En 1971 en Salvador Vives, en Jaume Centelles i en Pere Verderi es van encarregar de fer la topografia de l'avenc, assignant-li una profunditat de 12,5 metres i un recorregut de 49 metres. En 1974 en M. Noguera i en J. Ortega van fer la topografia de la cova, mesurant un recorregut de 27 metres.

Un segle més tard de la primera exploració, el 17 l'abril 2011, la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa va fer una ruta commemorativa, que va aplegar nombrosos participants.

A més, el Marc Anglés i el Christian Montoro van tornar a fer un estudi de les cavitats, que va confirmar que "la galeria inferior de l'avenc queda a uns 10 metres de la cova". Els dos espeleòlegs van considerar que "molt probablement hi hagi comunicació a través de la pròpia xarxa de fractures, però de forma impracticable per l'home".

Galeria de la Cova amb sortida directe

Tronc, ben treballat, que facilita l'accés a la boca de la cavitat

L'enlairada Cova dels Innocents i la ben curiosa història del seu pot de registre

La Cova dels Innocents està penjada en una cinglera coneguda i freqüentada pels veïns de Mura, com els Gibert, des de finals del segle XIX. L'accés és arriscat: cal fer servir una corda per arribar a l'estreta i aïllada cornisa que hi ha tres metres sota la cavitat. 

La boca, amb dos metres d'alçada, es caracteritza per tenir una punta superior arrodonida i no triangular, com és habitual en moltes cavitats.

La Cova dels Innocents està dividida en dues galeries, gairebé perpendiculars:

- La primera galeria, la d'entrada, és una mena de "passadís" de vuit metres de recorregut i menys d'un metre d'amplada. L'inici és alt, però perd altura fins el punt que el seu últim tram cal fer-lo a quatre grapes. En aquest conducte hi ha un conjunt de petites estalactites i algunes colades.

- La segona galeria, creuada en relació a l'anterior, supera els cinc metres d'altura, si bé en algunes parts queden sobre una mena d'altell. En aquesta sala interior hi han diversos tipus de formacions.

La cavitat va ser topografiada l'agost del 2006 pel Jordi Guillemot i podeu veure el seu estudi a la web El Cau del Guille. El Jordi va anar a la cavitat després de veure a distància la seva boca. Com quedava penjada va pensar que no havia estat visitada anteriorment. Però la seva sorpresa va ser que a l'interior hi havia un pot de registre... i amb moltes firmes i il.lustres.

Aquest pot de registre és el protagonista d'una curiosa i divertida història.

Història d'un pot, dues agulles i una cova

Tot va començar el 28 de desembre del 1980, diada dels Sants Innocents. Quatre escaladors, membres del reconegut grup dels Yayüs, van fer una sortida durant el matí. Eren el Pere Aliaga, el Ramon Figueres, l'Oriol Puig i el Josep Puig. Els va cridar l'atenció una cinglera en la que hi havia dues agulles: una més alta i difícil (de tercer grau), i una altre més petita i fàcil (de segon grau), però exposada a l'estimball per la vessant est. El grup va decidir batejar la primera com l'Agulla dels Innocents i la segona com "La Guinda". Com van considerar que només la primera tenia prou entitat es van limitar a posar el tradicional pot de registre a l'Agulla dels Innocents, si bé feien referència també a la Guinda, que es troba un centenar de metres cap el sud. Sobre aquestes línies es pot veure la resta del full que aquell dia de 1980 va redactar el Josep Puig. Està molt deteriorat pel pas del temps i per les incidències que ha patit. Va ser recuperat i escanejat recentment per l'Amadeu Pagès, fundador dels Yayüs.

Podem veure molt millor els dibuixos que aquell mateix dia va fer el Josep Puig a la llibreta on anava consignant les seves activitat:

- Dibuix de l'Agulla dels Innocents.

- Dibuix de la Guinda:

Com es veu en el primer dibuix, el pot de registre va quedar ben situat, sota una fita, al cim de l'Agulla dels Innocents. Per allà van anar passant diversos escaladors. Per exemple, quatre anys més tard el propi Josep Puig hi va tornar, amb el Jordi Badiella, un dia que buscava bolets i va tornar a deixar una bona mostra de la seva qualitat com a dibuixant:

Al cap d'uns anys els escaladors van comprovar que l'Agulla dels Innocents era la mateixa que una descrita pel Josep Barberà al seu llibre "Sant Llorenç, Pam a Pam". Com a reconeixement cap a la publicació i el seu autor es va decidir treure el nom d'Innocents a l'agulla i posar-li el genèric del racó que li havia posat el Barberà.

Tot i això el pot de registre va continuar sobre l'agulla uns anys més, com ho demostren les signatures que es conserven. Però el 2004 ja apareix un dedicatòria feta a l'interior d'una cova. No es coneix com el pot de registre va fer el recorregut de 100 metres que separen l'Agulla dels Innocents fins a la cova. A més, es dona el cas que l'agulla que realment està al costat (a 10 metres) de la cavitat és l'altra, la de La Guinda.

La primera firma espeleològica en el pot de registre està feta el 4 d'abril del 2004 per diversos membres de l'antiga i popular Colla dels Grillats: el Miquel Puig, el Xavi Guil, el Rosendo Gibert, el J. Herrera i l'Edu. Dos anys després va arribar el Jordi Guillemot, que va fer la topografia i, com va veure que la història del pot de registre es remuntava a l'Agulla dels Innocents, va batejar oficialment la cova amb el mateix nom: dels Innocents.

El misteri "pendent de resoldre" és qui va portar el pot de registre des de l'agulla fins a la cova. No van ser ni els Yayüs ni els Grillats. 

Si voleu complicar una mica més la història dels noms i els pots... una dada curiosa més. Quan l'Òscar Masó va voltar per l'indret fent la seva cerca d'agulles també va veure la Guinda (la que realment està al costat de la cova). Com no tenia pot de registre (perquè sempre l'havia compartit amb la dels Innocents) va creure que era verge i va batejar-la com el Bufa. Per tant, també la petita agulla de la cinglera, veïna de la cova, té dos noms: La Guida (Yayüs) i el Bufa (Masó).

Cova (de la) Tendra, cau de descans de boscaters i veremadors davant els abeuradors de Matadepera

La Cova (de la) Tendra està situada a la riba esquerra del torrent dels Abeuradors, sota el Pujol de Matadepera, a només un quilòmetre del centre del poble.

Tot i la seva proximitat al cor del municipi i estar situada sota el pas del Camí dels Monjos, actualment la cavitat és pràcticament desconeguda. En canvi, era molt popular quan als voltants del torrent dels Abeuradors (continuació del Salt) encara es desenvolupava una intensa activitat. Davant seu, a la llera, hi havia una de les basses (abeuradors) que havien estat preparades per recollir l'aigua. Era un punt de trobada de carboners, calcinaires, vinyataires i treballadors de la cantera de l'Angelet.

Des de la cantera (a la riba dreta) surt un corriol que baixa directament fins a l'abeurador (ja perdut) i la cova. Tot el sector actualment està molt malmès ja que s'ha convertit en un circuit de trial.

Sobre l'origen del nom de la cova hi han dues teories:

- Una considera que va ser batejada així perquè és terrosa.

- L'altra creu que la cavitat porta el sobrenom d'una veremadora que va treballar per la propera Can Gorina i que feia estades a la cova. En Francesc Gorina i Riera, propietari del mas, va incloure en el seu dietari (recopilat i estudiat pel Joan Comasòlives i Font) dos pagaments a La Tendra: un de 5 rals el 14 d'octubre de 1855 i un segon també de 5 rals el 23 de novembre del 1856. 

L'accés a la cova, amb poc més d'un metre d'alçada. recorda a les boques de les caretes del teatre grec. El seu interior és una petita saleta, en la que és possible tornar a posar-se dret.  

L'avenc foradat i via d'escalada de Puig Conill, la troballa lògica d'un espeleòleg i escalador

A vegades hi han històries que sorprenen per ser ben lògiques. Per exemple, quines condicions cal esperar del descobridor oficial de la Foradada del Puig Conill?
- Com és una cavitat, d'entrada està clar que hauria de ser una persona amb formació espeleològica.
- Però també, per les seves característiques, és una via d'escalada que porta ràpidament a la part superior del turó. Per tant, també hauria de ser algú amb capacitat per saber veure que aquell conducte pot ser pujat.
I, efectivament, la persona que va localitzar la curiosa Foradada del Puig Conill és, entre moltes altres coses, un espeleòleg i un escalador. Es tracta de Martí Puig i Cabeza, geògraf de professió i membre del Centre Excursionista de Terrassa.
En aquella època en Martí sortia a vegades pels voltants de Can Bofí, un lloc que es coneix bé perquè de petit la seva família anava sovint al mas. El 21 d'octubre del 1988 hi va tornar per fer una caminada. Va estar pel mas, va anar a veure el lledoner i va continuar amb l'objectiu inicial d'arribar fins el Morral de la Bassa. Però es va aturar a observar els cingles del sud-oest del Puig Conill.
Primer va veure un forat penjat del que rajava aigua i, a continuació, es va topar amb una cavitat que ja, immediatament, li va semblar una mena d'avenc amb una de les parets laterals esquerdades.
El dia 27 d'octubre hi va tornar, acompanyat del seu amic Roger, tots dos en bicicleta. Va confirmar les seves impressions i va batejar inicialment la cavitat com l'avenc del Puig Conill.
Va compartir la troballa amb els seus companys del SIS del Centre Excursionista de Terrassa i va tornar-hi moltes vegades.
Igual que alguns fan servir el pas de la Sardineta per anar a la Mola, en Martí utilitza aquesta cavitat com a pas per anar fins el Morral Gran, que és un dels seus destins a Sant Llorenç del Munt.
Anys més tard l'esquerda va quedar registrada en els seus dos àmbits:
- En el mon de l'escalada, la seva fitxa com a petita via d'escalada va ser elaborada el 2005 pels "Grans" germans Masó.
- I en el mon espeleològic, la seva fitxa topogràfica va ser realitzada pel "Gran" Xavier Badiella el 2006.

La Foradada de Puig Conill està situada al sud-oest del turó. Té tres boques: una a la part inferior, una altra a la frontal i una a la part superior (com un cel obert).
L'accés principal és el frontal. És una mena d'esquerda vertical que recorre gairebé de dalt a baix tot el cingle. En concret fa vuit metres d'alçada, però només arriba al metre d'amplada.
Una vegada dins de la cavitat es pot pujar fins s la boca superior i sortir a l'exterior. Per això ha estat ressenyada com a via d'escalada al Puig Conill.

Per la seva configuració aquesta Foradada podria haver estat originàriament un avenc que, com a conseqüència del retrocés del cingle, s'ha esquerdat. Si fos així, primer hauria tingut només la boca superior i, posteriorment, s'haurien obert la lateral i la inferior.

Per arribar a la Foradada cal seguir pel camí del Forn del Cargol, que va del mas de Can Bofí fins al Coll dels Ginebres. Just quan el corriol arriba al costat del Puig Conill cal pujar uns metres a la dreta, cap els seus cingles, i allà es veu la cavitat. Pot ser l'inici de dues rutes, divertides i aventureres, fora de camins.

La Tudona, el lloc de "trobades discretes" pels boscaters al torrent de la Font Freda

De les nombroses persones que vivien i treballaven als (i dels) boscos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac fins a mitjans del segle XX coneixem sobretot la varietat de les seves activitats laborals i les tècniques que feien servir. Sabem que molts venien dels Pirineus i del Sud de Catalunya i que patien unes llargues i dures jornades.
Però, més enllà de la seva vessant professional, poc ens ha arribat sobre com era la seva vida quotidiana als boscos. Com a molt sabem que passaven les nits en unes precàries barraques i que periòdicament havien de canviar d'emplaçament. Per diversos testimonis també coneixem que alguns vivien amb les seves famílies senceres, si bé la majoria havien d'estar sols.
Amb tanta concentració de persones pels boscos es ben segur que hi havia tot tipus de vivències. Una de les històries, que s'ha obert pas en el temps, tenia com a escenari una de les cavitats situades a la vessant esquerra del torrent de la Font Freda. En aquella època era coneguda com la cova de la Tudona.
Durant un llarg període de temps la cavitat va ser un lloc d'esbarjo discret al servei dels boscaters que ho volguessin. No té grans comoditats, però tampoc l'oferien la resta de les activitats diàries de tots aquells homes.

Aquestes noticies van ser conegudes pels primers grups d'excursionistes que passaven els caps de setmana a mas de La Mata i aprofitaven per fer les primeres exploracions del torrent de la Font Freda. Els visitants, guiats pel masover i pel pastor, centraven la recerca principalment en els avencs, que ja havien estat batejats pels propis carboners com de Brega i el Tortosí. Aquest últim és una clara referència a la procedència de molts dels carboners que acudien a treballar a Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Més tard el Club Muntanyenc (amb clars vincles a diferents nivells amb el mas de la Mata) va resseguir les cavitats de les dues vessants de la capçalera del torrent de la Font Freda.
Per designar les coves de la part esquerra (on hi ha la font) van fer servir com a genèric l'expressió "cova de la font freda" i van afegir un número segons les anaven trobant de dalt a baix, per bé que hi han testimonis que indiquen que alguns forats van ser tapats perquè estaven prop del camí i es volien evitar accidents.
La cova numero 1 (a l'esquerra) està abans del trencall de la font i conserva en perfecte bon estat la pintura dels primers exploradors.

Arran d'aquesta tasca espeleològica del Club Muntanyenc, la cova de la Tudona va guanyar un segon nom, que ràpidament va tenir també variacions. Com era la cavitat amb la boca i el recorregut de més dimensió, també se la va anomenar Cova Gran de la Font Freda, i, com té dos accessos a diferent alçada, també es pot trobar designada com a Coves de la Font Freda.
No obstant, gairebé sempre es recorda que el seu nom històric és cova de la Tudona. La part inferior de la cavitat, amb un gran accés i diferents nivells, està comunicat per un estret pas amb un conducte superior.

Cova Cendrera

La Cova Cendrera és un conjunt de petites cavitats situades en un dels cingles que tanca pel sud les Comes del Puig de la Balma, sobre el torrent dels Codolosos. Va ser localitzada inicialment pel Xavi Pereira i, de forma paral.lela, pel Quim Solbas. El seu nom prové de la font Cendrera, que es troba al davant, a la vessant nord del Puig Andreu. Prop seu hi ha també la cova del Bolet.

La cavitat té tres parts:
- una galeria principal, que és estrictament la cova. S'accedeix des de la part superior ja que la seva boca queda penjada al capdamunt del cingle, en una estreta esquerda, al costat d'una agulleta. Té un recorregut de 13 metres.

- una galeria foradada, a la que s'arriba fàcilment des de la part inferior. Té dues boques i quatre metres de recorregut. L'estudi topogràfic, elaborat pel Jordi Guillemot, va determinar que aquesta part està comunicada amb la galeria principal superior.

- un petit forat, de quatre metres de llargada, que està situat a sota mateix de la cova principal, al qual s'arriba des d'una canal inferior o travessant la galeria foradada.

A la part sud del cingle de la cova també hi ha la Foradada de la Cendrera (Fitxa).

Localització
La millor forma d'anar a la Cova Cendrera és des del Collet del Reixac i seguir el camí que, per dalt de la carena, va fins a Mura. En arribar a la cruïlla amb una antiga pista forestal, cal girar a l'esquerra i, a continuació, baixar per la dreta. Als pocs metres hi ha una nova pista cap a l'esquerra que portarà fins a la canal on es troba el cingle de la cova.
Una altra opció és sortir des del Puig de la Balma pel camí que va al Collet Roig, però girar a la dreta per la pista que enfila el torrent dels Codolosos. Quan es passa sota els cingles del sud de la Coma del Puig, un petit corriol permet baixar a la llera del torrent i, després, pujar per la carena fins el bolet. Per damunt d'ell hi ha la cova que porta el seu nom i, sense perdre alçada, als 90 metres hi ha el cingle de la cova Cendrera, just abans d'una canal.