La Torre Salvans va ser acabada de construir el 1929, sota la direcció de l'arquitecte Marià Espinal i la participació activa del seu propietari, Francesc Salvans, que era president de l'empresa tèxtil Saphil (que donava feina a més de 3.000 treballadors). A partir del 1933 també va ser diputat al Congrés en representació de la Lliga Catalanista.
Salvans va edificar la casa, que ocupa una finca de 8.625 metres quadrats, per anar-hi a estiuejar amb la família. La casa té 983 metres quadrats, que estan distribuïts en tres plantes i un sotan. Les principals habitacions van ser decorada amb una important i valuosa col.lecció de quadres, escultures, porcellanes i tapissos.
La història de la casa i la família Salvans va canviar radicalment amb l'esclat de la guerra. Un dies després de l'inici del conflicte, el 24 de juliol de 1936, es van trobar assassinats Francesc Salvans i el seu fill, Joan; juntament amb altres sis industrials i personalitats. L'assassinat múltiple es va produir en un indret situat prop de l'Alzina del Sal.lari, on hi ha un monument funerari. Els autors van ser els membres del grup anomenat "Los Chicos del Pedro", en referència a Pedro Alcocer o Pedro el Cruel.
Després d'aquests fets, la família Salvans va marxar a Barcelona i, més tard, a Sevilla i Burgos, al bàndol nacional. Per a protegir el seu patrimoni artístic, l'Ajuntament de Terrassa es va fer càrrec de la casa i va col.lectivitzar Saphil.
Amb l'avançament de les tropes nacionals i el trasllat de les Corts a Barcelona, el govern republicà va buscar casa pel President Manuel Azaña i el novembre de 1937 van inspeccionar la Casa Salvans.
Els tècnics van considerar que reunia les condicions adequades si es feia un refugi als sotans (el veritable búnquer de l'Azaña) i, a més, sobre la casa, al peu de la Roca del Corb, es situava una base de protecció antiaèria, amb un petita construcció per emmagatzemar artilleria. Per error una antiga edició del mapa de l'Alpina va catalogar aquesta obra com a búnquer i, a més, en lloc d'Azaña, li deien Lasaña.
Alguns testimonis de l'època diuen que també es va instal.lar una altra bateria antiaèria al Puigconill, però no s'han trobat restes.
Quan totes les reformes van quedar enllestides, al febrer de 1938, Azaña i la seva dona, Dolores Rivas, van anar a viure a la Torre Salvans, juntament amb una part del seu equip i de la seva Guàrdia personal. Un dels entreteniments dels guàrdies durant el 1938 va ser jugar partits de futbol amb el Terrassa FC.
Azaña va mantenir com a despatx oficial el de Pedralbes, però gairebé sempre estava a Matadepera, on es van celebrar alguns consells de ministres entorn a una gran taula, que avui es pot veure a la Casa-Museu Alegra de Sagrera, a Terrassa.A la Torre Salvans Azaña també va acabar d'escriure les seves populars memòries i el discurs de les tres "P".
Azaña va marxar de Matadepera el 21 de gener de 1939, cinc dies abans de l'arribada de les tropes nacionals. El 5 de febrer va iniciar el seu exili a França i el dia 27 va dimitir com a President.
A la finalització de la guerra, la família Salvans va recuperar la propietat de la finca i va viure-hi fins el 1947, data en que es va traslladar a la veïna masia de Can Pèlacs. Des de llavors els masovers s'ocupen del manteniment de la històrica casa.
A la Torre Salvans es va des d'una pista que surt de la carretera de Matadepera a Talamanca, poc abans de La Barata. Des de la casa es por seguir el camí que va a la Roca del Corb per arribar al búnquer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada