Sant Llorenç del Munt: La Mola

La Mola és el cim més alt i emblemàtic del massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. També és un dels cims amb una extensió més important. Ocupa unes 3 hectàrees per sobre dels 1.080 metres i fins a 15 hectàrees si es pren com a referència la cota dels 1.050 metres. Això ha fomentat històricament el paper de la Mola com a centre religiós i d'aplecs de tota mena.
Al cim es troba el monestir benedictí, que ara integra un restaurant i un punt d'informació del parc natural. Des del 30 d'octubre de 1960 també hi ha una taula d'orientació geogràgica, instal.lada per iniciativa del Centre Excursionista de Sabadell i recentment substituida per un més gran.

Els noms de la muntanya:

Jenori Pujades, a la seva Cronica de Catalunya, publicada l'any 1609, diu que la muntanya era anomenada antigament "Mont Alegre". Però no hi ha cap acreditació escrita d'aquesta referència.
El nom més comú és el de La Mola pel seu planell.
El nom de Sant Llorenç del Munt prové del monestir i es fa servir especialment per anomenar al conjunt de la muntanya o a tot el massis, no tant sols al cim.
Com a curiositat, a principis de la guerra civil, alguns revolucionaris del bandol republicà van rebatejar la monyanya com a Mont Bakunin, com l’anarquista rus.

Ocupació humana:
Algunes restes trobades a la riera de les Arenes fan pensar que l'ocupació humana va arribar ja a La Mola al paleolític. Però les proves contrastades més antigues són de fa sis anys, quan es tenen evidències que la cova del Frare va ser habitada intermitentment per petits grups de pastors.
Posteriorment la Mola ha estat el destí de diversos grups:
- els religiosos, que celebraven culte en el cim o feien penitència en alguna de les coves o balmes del rondal.
- els pagesos i ramaders, que han treballat en diversos indrets de la muntanya. El monestir va tenir durant segles els seus conreus prop del cim, l'anomenat Hort dels Monjos. També els masos situats a l'actual contrada Can Pobla van treballar els camps a la cota dels 860 metres. I la màxima extensió de terrenys agrícoles es va assolir als segles XVIII i XIX, quan es van plantar vinyes a la vessant sud-est fins els mil metres d'alçada, entre el camí dels Monjos, el camí de la Senyora i l'inici del camí de la Soleia.
- els carboners i bosqueters van actuar als indrets amb més concentració d'alzines.
- els calcinaires i pegaires, és a dir, els responsables de posar en marxar aquests dos tipus de forns. La calç es va produir al voltant de Can Pobla i a la Canal de l'Abella, i la pega es feia al voltant de Cavall Bernat i, fins i tot, va existir una instal.lació prop del cim, segons va constatar Miquel Ballbé.

A banda de les persones que pregaven o treballaven, La Mola també ha servit d'amagatall de fugitius que volien evadir-se de les guerres o bé de les forces de seguretat que els perseguien per algun delicte.
En un decret del 1565, l'abat de Barcelona Guillem Cessador resumeix aquesta situación dien que La Mola és "una muntanya molt alta i abrupta, quasi innaccesible als homes, menys als criminals i als que fugen de la vista humana, per a les quals és accesible i moltes vegades infestada d'ells".
En pocs temps els perseguidors passaven a ser els fugitius i a l'inrevès. No cal anar gaire lluny en el passat per comprovar aquest fet. Durant la guerra civil espanyola, algunes balmes i coves van estar ocupades succesivament per persones d'un bàndol i d'un altre.

La alçada variable del cim.

El cim de La Mola va perdre 65 metres d’alçada l’any 1913. Fins aquell moment s’havia considerat que la montanya arribava als 1.160 metres, però unes noves mesures van rebaixar la xifra a 1.095 metres.
Però aquesta xifra tampoc no ha quedat com a definitiva. L’any 1988 el Centre Excursionista de Terrassa va tornar a incrementar l’alçada fins a situar-la en 1.104 metres.

Masoveria:
La història recent de La Mola està marcada també pels masovers que han tingut cura de l'edici anex al Monestir d'ençà la seva restauració per Antoni Vergès el 1871.
1968 - 1871: Per encàrrec de l'Antoni Vergés un paleta de Sant Llorenç Savall es fa càrrec de la reconstrucció dels edicis.
1871 - 1880: Acabades les obres, es busca un masover. Donades les dures condicions de vida al cim, en aquest periode es suceixen en el lloc fins a tres persones: Lluís Canals, Josep dels Rosaris i el Geperut.
1980 - 1900: La Mola torna a quedar desocupada i els visitants que volien entrar en les instal.lacions havien de demanar les claus a Can Robert.
1900 - 19...: En Camilo, que va tenir mala fama perquè feia dormir a terra als excursionistes.

1900 - 1918: En Rosset i la seva dona. Van renovar les instal.lacions i van oferir un bon servei.
1918 - 1940: Ramon Dolcet i la seva dona, Encarna Gatius. Van viure una primera etapa daurada de La Mola. Els caps de setmana pujaven a La Mola molts excursionistes vinguts tant des del Vallès Occidental com de Barcelona i altres comarques catalanes. A l'inici de la guerra, la familia Dolcet va fugir de La Mola després que l'esglèsia fos atacada. Posteriorment hi van tornar a pujar, però a l'acabament del conflicte van marxar a Can Torres.
1940 - 1947: Francesc Altarriba, conegut com a Sagalés, amb al seva dona, Maria Bigai.
1947 - 1949: Mentre es busquen nous candidats, la masoveria estava tancada. Els excursionistes que volien passar la nit, havien de demanar les claus a Can Torres.
1949 - 1966: Joan Ros, amb la seva dona, Maria Casals, i els seus fills. Va ajudar a la reconstrucció del monestir i, a més, rapidament va transformar la masoveria novament en hostatgería. L'èxit va ser notable i l'establiment es va anar ampliant fins a tenir dos menjadors i dormitoris per a 30 persones. el juny de 1955 va arribar el telèfon a l'hostatgeria amb l'objectiu que pugués comunicar diariament les dades d'una estació meterològica instal.lada al cim. Van ser necessaris 316 quilos de fil de coure per completar el traçat de la linea. Quatre anys més tard, el 1959, va arribar l'electricitat.
1966 - 1989: Josep Gimferrer, amb la seva dona, Teresa Tortosa, i els seus dos fills, la Gemma i en Xavier.
1989 - Actualitat: La Diputació de Barcelona, com a propietaria de la montanya i gestora del parc, concedeix l'explotació de l'hostatgeria a l'empresa Nous Reptes, dirigida pels fills d'en Josep Gimferrer.

L'espectre de Brocken:

És un misteriós fenòmen óptic que fa que l'ombra de les persones que es troben en un cim montanyos es reflecteixi engrandida en els núvos. Aquest fenòmen va ser observat i descrit per primera vegada el 1780 per Johann Silberschlag quan estava a Brocken, una muntanya de 1.142 metres de Saxonia-Ahnalt, que està coberta 300 dies a l'any per boira. Les llegendes diuen que Brocken és el punt de trobada més important de bruixes d'Europa i així queda descrit per Goethe a l'inici del Faust.
Després del primer registre científic de l'espectre de Brocken, també s'ha vist al Parc Nacional Haleakalā, a la Illa de Maui, Hawai; als Cairngorms, d'Escocia, i a Sant Llorenç de Munt.
A La Mola hi han dos testimonis: Un de l'octubre de 1915, quan va poder ser observat per un grup d'excursiones, i un altre el 18 de juliol de 1941, que va ser explicat per Lluís Vergés: "De sobte, ens adonàrem que nosaltres, el vailet, el gos i el monestir estàvem projectats al cel i en forma agegantada enmig d'una aurèola de colors. Quina visió més meravellosa! Si ens moviem, la nostra imatge reflectida al cel també es movia".

El comte de Sant Llorenç del Munt:

L’any 1905 La Mola es va convertir en un comtat. Aquest any el papa Puis X va designar comte pontifici de Sant Llorenç del Munt a l’Antoni de Quadras i Feliu, que feia poc havia comprat els terrenys de la montanya i va convertir Can Pobla (reformant-la profundament) en la seva residencia de descans.

Excursionisme:
Per la seva proximitat al Vallès i Barcelona, La Mola no va trigar en ser objectiu de l'onada excursionista que va originar la Renaixença. L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques va organitzar una primera sortida oficial a Sant Llorenç de Munt entre el 23 i 25 de març del 1878. Hi van participar 15 membres, que conduits per un guia local van voltar per la cova del Drac, Sescorts, el Òbits, la cova del Frare, Santa Agnès i van dormir a l'hostatgeria de La Mola.
Aquesta excursió va ser seguida per moltes d'altres organitzades pels nous grups excursionistes que anaven constituint-se.

Les famoses patates de La Mola:

A principis del segle XX La Mola va sumar un nou, però efimer atractiu: les patates.
Poc després de convertir-se en el masover, en Rosset va decidir conreuar patates a les feixes del cim i oferir-les als excursionistes que hi pujaven. El producte va assolit rapidament un gran èxit. Tothom que passava per La Mola tornava a casa amb patates dins de la motxilla. La popularitat de les patates va ser tant gran que molts botiguers de la plana també van voler comercialitzar-les.
Les patates s’haurien convertit en el producte característic de La Mola si no fos perquè es va descubrir que, realment, bona part del conreu es feia en altres índrets i en Rosset simplement les venia a la masoveria. Aixi es va posar punt i final a la febre de les patates de La Mola.

Els Amics:
El 1948 es va crear l’associació dels Amics de la Muntanya de Sant Llorenç, que reunia membres de diversos grups excursionistes de Catalunya. Els seus objectius van ser reconstruir el monestir i la masoveria.

Parc Natural:
El 1970 el govern espanyol va declarar la munyanua de Sant Llorenç com a "Paisatge Pintoresc". Dos anys més tard, es va aprovar la creació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, amb una extensió de 2.655 hectàrees. El 1974 es va crear la primera junta gestora del parc i el 1981 es va aprovar l'ampliació de la seva supercie.

Llocs d'Interès:
La Mola té un gran nombre de llocs d'interès:

- Xarxa de Camins:
Camí dels Monjos (part final del trajecte que arranca al monatir de Sant Cugat).
Camí dels Maringes
Camí de la Senyora
Camí de la Soleia
Camí del Mal Pas de Can Torres
Camí del Mal Pas de Can Pobla
Camí de Cavall Bernat
Cami de la Canal de l'Abella
Cami de la Canal de Santa Agnès
Camí dels Setis Vells
Corriol dels Melindros
Corriol de la Canal de les Bruixes
Pista de Can Robert

Cavitats: