La Barraca de les Roques Blanques, un testimoni del passat agrari amb vista aèria sobre Terrassa

Teniem noticies de l'existència de les restes d'una antiga barraca al turó de les Roques Blanques a través d'una breu nota de la web de turisme de l'Ajuntament de Matadepera. Però no coneixiem la ubicació concreta, ni ningú no ens va poder orientar més.
La recerca era complexa perquè el turó (de 589,7 metres d'alçada) ha estat molt explotat. Per sobre de les dues masies situades al peu de la muntanya (Can Candi, al sud; i Can Torrella, a l'est) hi han:
- diverses petites pedreres, distribuides a diferents alçades.
- tres grups de forns de calç (Can Candi, Roques Blanques i Can Roure) i les restes d'un altre situat a Can Torrella,
- la gran cantera del Castellet,
- antigues feixes,
- uns dispòsits d'aigua,
- les ruïnes d'una edificació posiblement medieval
- i, des de fa uns anys, una nova urbanització de torres, que la crisi ha deixat incomplerta.

Per a localitzar la barraca, el més lògic era resseguir els marges dels vells camps de cultiu. Encara es poden veure alguns trams de feixes, sobretot a partir dels 500 metres d'alçada. Ara bé, per tot arreu hi ha una escampadissa tan gran de roques que es feia difícil distingir que podia constituir veritablement unes ruïnes. Si l'indret era així fa mil anys és comprensible perquè els voltants de la vella esglèsia de Can Roure van rebre la toponimia de Matadepera, que voldria dir "Bosc de Pedres".

Finalment a 545 metres d'alçada i en la vessant sud-est, 20 metres dins del terme de Matadepera, es troba una ben clara estructura de barraca. Com apuntava la web de l'Ajuntament, té planta circular. El seu diàmetre és d'uns dos metres. Al llarg d'uns 240 graus del perímetre es conserva encara la base de la paret (fins els 40/50 centímetres d'alçada). La porta estava en la part incomplerta del mur, amb una orientació cap el sud. Per tant, la barraca oferia una excel.lent vista aèria de Terrassa. Els pagesos d'aquests enlairats camps van ser uns testimonis privilegiats del creixement dels vapors tèxtils durant el segle XIX. Caminant uns pocs metres cap el nord, també es domina el petit centre urbà de Matadepera.
Les pedres que formaven la barraca encara es troben al seu costat i, per tant, és ben possible una reconstrucció. Recentment es va completar la rehabilitació d'un altre habitacle trobat al proper turó dels Rossos, situat a l'altra banda de la riera de les Arenes.

Es difícil imaginar-se com era el paratge de les Roques Blanques abans que el 1960 l'empresa Canteres Castellet comencès, sense llicència, a extreure pedra calcària de la vessant sud-oest del turó, la que està dins del temer de Terrassa. Aquesta activitat es va mantenir fins l'abril del 1975, quan finalment es va atendre unes denúncies dels veïns. En aquells 15 anys la mossegada va afectar 280 metres d'alt i gairebé 400 metres d'ampla de la muntanya. Des de l'any 1992 es porten a terme diverses tasques per a cobrir la pedrera i restaurar la natura.
Per anar fins a la barraca hi han tres rutes possibles. Les tres tenen el seu origen prop dels diferents grups de forns de calç que envolten la muntanya. També és possible una quarta via: pujar per la pista que, fent ziga-zagues, avança per l'antiga gran cantera fins el cim. i, des d'aqui, baixar en direcció sud-est.
Ara bé, els dos camins més recomenables són:
1- Des del costat dels forns de les Roques Blanques (a l'entrada de la nova urbanització de torres). Cal seguir unes traces que (de nord a sud) passen per unes antigues ruïnes, una pedrera, uns trams de feixes i, desviant-se a l'esquerra, cal buscar la barraca.
2- Una altra opció és enfilar-se per un corriol que neix a mig camí entre la font de les Roques Blanques i els forns de Can Candi. Pujant (de sud a nord) es passa per diverses pedreres, antigues feixes i, abans d'arribar al llom carener, es gira a la dreta per anar a trobar les restes de la barraca.