La característica principal de l'agulla és que està enganxada a uns blocs de pedra i té fins a cinc forats, el més gran dels quals cal travessar-lo per poder fer l'ascensió.
Està situada a la carena que neix a l'inici de l'Era dels Enrics (venint des del Coll de Boix). Només arribar a la gran esplanada rocosa, i en sentit perpendicular al camí, comença la carena on també es troben la cova i l'avenc designats amb el mateix nom de l'Era dels Enrics.
Unes fites situades al llarg de la carena porten fins el centre de la vessant de llevant, on es troba l'avenc, que va ser el primer descobert oficialment pel Centre Excursionista de Terrassa el 1911. A la gran canal que hi ha sota de l'avenc es troba l'agulla. Però aquesta ni es veu des d'aquest indret ni és possible baixar pel pendent que hi ha al davant. Cal caminar uns 15 metres a la dreta fins a un pelat de roca. Des d'allà si que es veu el petit cim de l'agulla.
Cim de l'Agulla de l'Era dels Enrics |
Forat situat davant l'agulla |
Després de la publicació del llibre del Josep Barberà, el primer pot de registre de l'agulla va ser posat el 28 de desembre del 1980 pel Josep Puig, un dels fundadors del mític grup d'escalada del Yayüs. Anys més tard es va perdre i va ser renovat per l'Amadeu Pagès, un altre dels fundadors dels Yayüs. Curiosament el pot original va ser retrobat 25 anys més tard en una altra localització!
Croquis de l'agulla i la via d'escalada dibuixat pel Josep Puig, dels Yayüs, l'any 1980 |
Com passa tantes vegades i amb tants indrets de Sant Llorenç del Munt, l'agulla va rebre un nom paral.lel durant un breu periode de temps. Però, un cop aclarida la denominació donada pel Josep Barberà, es va mantenir com l'Agulla de l'Era dels Enrics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada