El Turó de la Malesa: una petita joia plena d'història, cavitats i sorprenents racons del riu Ripoll

Els petits turons del sud de Sant Llorenç del Munt passen sovint desapercebuts davant la rellevància excursionista que han assolit altres indrets del massis. Però moltes d'aquestes muntanyes, que fan de transició cap a la plana, tenen una gran riquesa natural i importància històrica.
Un dels casos d'oblit és el Turó de la Malesa, situat al nord-oest del nucli urbà de Castellar del Vallès, a la riba dreta del riu Ripoll. La principal ruta senderista que va des d'aquest municipi fins a la Mola passa pel costat de la muntanyeta, que no crida l'atenció ni per l'alçada (338,6 metres) ni per les seves aparents característiques (horts i pinedes).
Cal fer una aproximació per descobrir els molts i grans atractius del turó de la Malesa.

La vessant sud: 3.000 anys d'història.

L'indret ja va ser escollit fa tres mil anys per una comunitat de l'època de bronze. En un abalmament situat en un repla del riu Ripoll, al nord del turó, es van localitzar als anys 90 diversos fragments de ceràmica fets a mà i pertanyents a aquella antiga cultura.
Amb el pas del temps, l'ocupació humana es va desplaçar fins el cim i la vessant sud, molt més amable per a viure. En aquesta zona va existir un poblat íber, que vivia de l'explotació agropecuària. Aquest assentament probablement es va perllongar en època romana ja que s'han trobat restes ceràmiques de les dues èpoques.

La continuitat de l'assentament va ser assumit, en època medieval, pel Mas Pujol, situat més al sud. No es conserven les estructures d'aquest habitatge, però si teules i altres estris ceràmics.
Als segles XVIII i XIX tot el turó, menys la seva agreste vessant nord, va ser esglaonada amb feixes per a conreuar raïm. Actualment encara hi ha una petita parcel.la amb vinyes, que permet tenir una imatge en restrospectiva de com va ser La Malesa durant molts anys.

Cavitats d'origen tectònic.

A diferència del vessant sud, el nord està travessat en diagonal (d'oest cap a l'est) per una gran cinglera que neix arran del riu, al costat del Gorg d'en Fitó, i puja fortament gairebé fins el cim. Aquesta part del turó està literalment trencada (com una pedrera) i presenta una gran escampadissa de rocs, alguns dels quals han caigut fins el riu. En aquest indret s'han generat sis cavitats, algunes de les quals amb dos forats d'entrada.
L'aspecte d'aquesta part de la muntanya queda suavitzat per les alzines que, al contrari de la resta de vessants, superen en quantitat als pins.
L'estudi geològic i espeleològic del nord del turó va ser realitzat l'any 1980 pel Xavier Badiella, el Miquel Àngel Martínez i el Fernando Aguirre. Els tres autors van determinar que la zona està dominada per les "calices dolomítiques del Muschelkalk inferior".
La fesonomia actual del nord de La Malesa es va produir "en l'epoca de les grans pluges, quan el Ripoll va tenir prou força com per excarvar profundament fins a provocar un desplaçament dels estrats cap a la vall. Aquest moviment va ser possible perquè al sud del Turó hi ha una falla, on les calcarees entren en contacte amb el granet. Com el granet és un material més fort es va produir l'encavalcament".
Aquest moviment tectònic va originar tots els trencaments actualment visibles i cinc de les sis cavitats obertes al nord de la muntanya.

- Avenc de la Malesa.
- Avenc de les Fonts Calentes.
- Avenc de la Malesa 2.
- Avenc de la Malesa 3.
- Esquerda de la Malesa.

Aquestes cinc cavitats tenen un tret diferencial en relació a la majoria de les existents a Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El seu origen és tectònic mentre que gran part de la resta d'avencs i coves del massis van ser produides per corrents càrstics d'aigua.
Aquest altre origen només es pot atribuit a una cavitat de La Malesa:

- Cova del Gorg d'en Fitó.

A més d'aquestes sis cavitats, també hi han diversos albalmament arran del riu Ripoll i en els replans baixos.

El riu Ripoll.

Com s'ha explicat, el Ripoll ha estat clau en la història geològica i humana del turó de la Malesa. Però també aporta a l'entorn racons d'un gran atractiu. El riu arriba a la muntanya pel nord-oest i, després de voltar-la en uns 240 graus i un recurregut de 900 metres, marxa pel sud.
El Ripoll s'aproxima al turó fent diversos salts d'aigua. A continuació, passa per un estret engorjat

i arriba a l'extraordinari Gorg d'en Fitó.

Al final del gorg, des de les parets de la riba esquerra del riu cauen uns degotalls. Sobre aquest indret, en un espadat de roca, antigament hi havia la font del pi o d'en Fitó, que fa temps no raja. En canvi, si es mantenen actius els degotalls.

Més abaix, el Ripoll rep també per l'esquerra les aigues de la històrica Font Grossa. La surgència està tancada en una barraca des que va ser adquirida per la sociedad Can Tolrà per a garantir el suministre de la fàbrica de Can Barba.

Més informació:

- El Gorg d'en Fitó.
- Els Degotalls d'en Fitó.
- La Cova del Gorg d'en Fitó.
- L'Avenc de la Malesa.
- L'Esquerda de la Malesa.
- L'Avenc de la Malesa 2.
- L'Avenc de les Fonts Calentes.
- L'Avenc de la Malesa 3.
- El Poblat Íber de la Malesa.