1915: Una campanya de Folch i Torres aconsegueix enderrocar el porxo «barroer» de l’església romànica de Mura
Joaquim Folch i Torres (1886-1963) va promoure el 1913 una gran campanya, inspirada en les valors del Noucentisme, per enderrocar un porxo barroer que deslluia la portalada de l’església romànica de Sant Martí de Mura. L'escriptor va aconseguir mobilitzar els centres excursionistes de Sabadell, Terrassa i Manresa, així com representants polítics i el bisbe de Vic, diocesi a la qual pertanyia Mura.
Folch i Torres tenia capacitat per endegar una campanya molt potent perquè l’any 1913 ja acumulava un bagatge i un prestigi indiscutibles com a referent de la crítica d'art al país. S'havia format al costat de Raimon Casellas a la redacció de La Veu de Catalunya i, quan aquest va morir el 1910, va ascendir a responsable de la secció «Pàgina Artística». Des d'aquesta tribuna de màxim ressonància, Folch no només va actuar com a crític i historiador, sinó com un dels definidors actius i consolidadors del Noucentisme, participant en fites fonamentals com l'arribada de Torres-García per pintar els murals del Saló de Sant Jordi. Era l'artígraf català amb més autoritat, situat al punt exacte entre la divulgació accessible, la teoria i la connexió amb el pensament catalanista hegemònic d'Enric Prat de la Riba.
El 1912 havia guanyat la plaça d'auxiliar tècnic de la Biblioteca dels Museus, posant la primera pedra de la seva carrera museística. A més, l'any 1913 va obtenir una beca de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis del Ministeri d'Instrucció Pública, que el portaria a realitzar un grand tour de sis mesos pels principals museus d'Europa. Folch i Torres no era, doncs, un simple opinador de premsa, sinó un especialista en plena formació internacional i amb un pes decisiu en iniciatives com la gestació de l'Escola Superior dels Bells Oficis.
És per aquest perfil completíssim que la seva veu tenia un pes determinant. Les seves crides des de la premsa no es podien ignorar: van servir per reclamar fons d'urgència, aturar reformes destructives i establir les bases metodològiques de les futures campanyes de salvament del patrimoni romànic català.
Inici de la Campanya
Tot va començar el 7 d’agost de 1913. Joaquim Folch i Torres va destacar com a primer punt de la seva «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya:
«Per la portada romànica de Mura»
I el text, firmat per ell, deia:
«L’obra de la rehabilitació dels nostres monuments, començada amb l'obra de la reconstrucció integral de Catalunya, té, en veritat, una extensió i reclama de part de tots un esforç tan senyalat que no pot ésser pas obra d’un dia, però sí que deu ésser obra d'una generació: de la nostra generació, iniciadora de totes les grans conquestes ideals.
Però al costat d'aquelles obres capdals que demanen capitals veritables i que atanyen particularment a aquells grans monestirs que són com fites senyaladíssimes de la història del nostre art, hi ha els petits monuments, que per ésser més petits són més destruïts, i que són com els punts de la línia interessantíssima de l'extensió de les formes que s'han desenvolupat a Catalunya.
I, entre aquests petits monuments, un n'hi ha de més afrontat que els altres perquè no solament ha estat sensiblement modificat en la seva estructura, sinó que les restes de l'antiga exornació, la seva portada —obra interessant de l'escultura catalana del segle XII—, resta barroerament tapada per un porxo d'obra, treball miserable de mitjos del segle XIX.
Tal és l'església romànica de Mura, la deliciosa vila muntanyenca, asseguda a la frondosa falda de Sant Llorenç del Munt, escalonada graciosament per les graderies de la muntanya, amb les seves teulades d'or, coronades per les xemeneies més gracioses i deliciosament arquitectòniques que hagueu mai vistes.
No fa molts dies, seguint la ruta d'una excursió destinada al recull d'exemples d'Art Popular, ens hi trobàvem, i en mig de l'alegria del paisatge i de l'elegància ingènua de les construccions que s'alcen com una certificació de les essències constructives de l'art del nostre país, la visió d'aquella iglesieta, exemplar finíssim de l'art romànic del segle XII, destruïda, va omplir-nos l'ànima de dol, i cercàrem la manera de reparar en lo possible la malifeta que la innocència ignorant d'unes gents havien fet a la portada miraculosament salvada de la reforma, posant-li al davant un porxo afrontós, per sa misèria d'obra i per la seva manca de sentit.
L’absis encara ens mostra, amb l'elegància de les seves columnes, lo que el petit monument devia ser; unes restes d'arcuacions en l'exterior de la paret esquerra del temple, senyalant un campanar, la portadeta primorosament esculpida, tot ens du a la visió de la iglesieta graciosa, alçant-se allí en mig de les teulades magnífiques de la vila, triomfant damunt la gràcia senzilla dels incidents arquitectònics a què uns procediments constructius rudimentaris donen lloc, tenint per fons la rica muntanya, que brilla al sol hermosament, amb els seus verds d'incomparable dolçura.
Però si un s'aconsola d'aquesta destrucció irreparable, no pot aconsolar-se que aquella portada que amb tant poc esforç podria rehabilitar-se resti allí amagada a la visió; en situació quasi infotografiable, apartada fins ara dels reculls de l'escultura romànica catalana, fora de tot ordre d'estudis; i és per això que, dolent-nos-en amb el propi senyor rector de Mura, ell me deia: “Vegi si poden trobar qualque persona que ajudi a la bona obra de treure aquest porxo i deixar visible la portada; vegi si podem lograr el centenar de duros que costaria fer el cancell nou, sense el qual no podem pas treure el porxo actual”.
I prometerem fer-ho, i ho férem de bon començament entre els amics que hi anàvem, obrint una modesta subscripció a l'altura de les nostres butxaques, però guardant per a obrir-la públicament la preferència a les entitats excursionistes del Vallès i de Manresa, que són aquelles a les quals pertoca l'honor de rehabilitar el monument.
Als Centres Excursionistes de Sabadell i de Terrassa, i al de Manresa, entitats benemèriques que tant treballen per les coses d’art de Catalunya, ens dirigim, proposant-los l'iniciativa d’aquesta obra, perquè recullin i obrin entre els socis la subscripció per a fer un cancell nou i treure el porxo vell de la portada de Mura.
Jo penso en l'alegria d'aquell dia que tots junts, en aplec, anirem a la vall fresca de Mura a enderrocar el porxo. Els de Sabadell i de Terrassa, que tantes vegades hi han fet camí; els de Manresa, que no l’estimen pas menys, i uns quants barcelonins, ens trobarem en aquell indret frescal units per una bella feina davant l’església, i en presència nostra l'enderroc començaria, i alguna de les veus més autoritzades podria explicar la significació de l'acte, i amb els diners que sobressin, si en sobraven, podríem fer lo que deia en Manuel Ainaud, amb qui donarem cos a la idea que proposem, de reproduir en un bon tiratge la portada, per a deixar un exemplar de la reproducció en cada casa del poble, perquè els veïns estimessin aquell resta de l'antic monument.
Nosaltres no podem fer res més que entregar l'iniciativa als centres del Vallès i de Manresa, i afegir-nos modestament a la subscripció que ells obrin.
Sabem el seu entusiasme per a les nostres coses d'art, del qual n'han donat mostres d'una gran eloqüència, i l'honor que és per a tants bons patricis rehabilitar aquest trocet de monument, les parts del qual, preses darrera la porxada afrontosa, reproduïm avui en aquesta Pàgina.
Tenen la paraula els Centres Excursionistes de Sabadell, Terrassa i Manresa.
Joaquim FOLCH I TORRES.»
La foto de la porxada va ser realitzada per un altre intel·lectual destacat de l’època: Adolf Mas i Ginestà (1860–1936), una de les figures més importants de la història de la fotografia i el patrimoni a Catalunya. La seva col·laboració era fonamental per a la «Pàgina Artística». Ja havia fundat l'Arxiu Mas, que es va convertir en el repertori gràfic sobre art, arqueologia i patrimoni més important de tot l'Estat. Gràcies a ell, avui es conserven imatges de milers de monuments i obres d'art que van acabar destruïts durant la Guerra Civil. També va formar part de la penya modernista de la famosa taverna Els Quatre Gats, on va travar amistat amb artistes com Ramon Casas (qui li va dissenyar els rètols del seu negoci). Va rebre encàrrecs de grans personalitats com l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i va retratar figures clau de l'època com Pompeu Fabra o Antoni Gaudí. Tot i que la seva faceta de documentalista artístic és la més cèlebre, també va ser un cronista excepcional que va capturar la vida quotidiana, els carrers, les transformacions i els contrastos socials de la Barcelona del 1900.
Reflex de la campanya a la premsa
El desenvolupament del projecte impulsat per Folch i Torres es pot seguir a través de diverses publicacions entre l’estiu de 1913 i 1915:
La Comarca del Vallés (Terrassa), 19 d’agost de 1913:
«Portada románica de Mura A las oportunas gestiones de los Centros excursionistas va á llevarse á cabo la rehabilitación de la hermosa puerta románica de la antigua iglesia de Mura. Lean nuestros lectores la siguiente carta del señor rector de Mura:
“Senyor don Joaquim Folch, Molt respectable senyor: Ahir á ultima hora vaig rebre la seva molt apreciable carta del 8 del corrent, la qual he llegit amb fruició, i, enterat, he exclamat ¡Gracies a Deu, ara es podrà treure l'embarrás que, al passar davant l'iglesia, apenava el meu cor. Aplaudeixo el projecte, i grans mercès d'haver-lo proposat, i, més encara, posat en obra, por tenir el gust, a no tardar, de veure lliure d'un vergonyós embarràs que amaga la bellesa del portal romànic de l'església de Mura, lo que no s'hauria vist potser mai, per ser els veïns d'aquest poble escassos de recursos. M'hi plau el pla de celebrar en aquest poble un aplec de Centres Excursionistes del Vallès i que en parli el senyor bisbe de Vich, de qui necessito el permís; solament que no tenim local a propòsit per a reunir-se, ni mitjans per arreglar-lo. En cas de convenir-se, es deu escollir sempre el dia conegut amb molta anticipació.
* Dongui grans mercès de nostra part a quantes treballen i cooperen a l'execució d'una obra que serà aplaudida de nostres veniders, i Déu els ho pagarà.* S'ofereix son afm. i S. S., q. s. m. b., Salvador Vila, Pbre. - Mura, 6 de Agost de 1913.”
Véase la autorización del Exmo. é Ilmo. Obispo de Vich Dr. Torres y Bages: “Rnt. Sr. Rector de Mura.— Estimat Sr. Rector: Amb molt gust veig el desig manifestat per excursionistes i artistes de la nostra terra per a rehabilitar la porta romànica d'eixa església parroquial i enderrocar el porxo que la tapa. Les vegades que he estat a Mura en Santa Visita sempre he contemplat amb delectació l'església, el poble i la muntanya, que tot fa germania. Però convé que prèviament, abans de tocar res, hi hagi la conformitat de l'arquitecte diocesà don Josep M. Pericas. Si aquest hi està conforme, una vegada vostè tingui la quantitat necessària per a l'obra, pot tirar avant comptant per la meva part amb cent pessetes, que quan sia el cas vostè rebrà del meu Secretari de Cambra. Al saludar-lo i encomanar-se a les seves oracions, li envia la benedicció més afectuosa.— El Bisbe de Vich. Vich, 11 d'agost de 1913.”
Revista Ars, 15 de juliol de 1914
En el número 2 de la revista Ars, datat el 15 de juliol de 1914 (un año abans de l’enderroc), la publicació —fundada per Francesc de Paula Bedós i Arnal (1867-1927)— va dedicar un extens article amb fotos i amb un dibuix fet per Domènec Soler i Gili (1871-1951):
«El típic poble de Mura, aclofat en la vall més pregona i també més regalada de la falda nord de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, té diversos atractius que'l fan una de les predileccions dels nostres artistes i excursionistes. [...] Emperó, sortosament, un dia, en Joaquim Folch i Torres, el distingit director de la Pàgina Artística de La Veu de Catalunya, aixecà la seva autoritzada veu contra'l porxo barroer i llançà la feliç iniciativa de sa reparació al recer dels Centres Excursionistes del Vallès, de Terrassa i de la comarca del Bages. No cal dir que aquestes entitats acolliren amb entusiasme la idea, obrint subscripcions entre'ls seus associats per contribuir als gastos d'enderrocar el porxo indigne i al cost del cancell que, per suplir-lo, s'ha de construir. [...] Tenint en compte que'l gasto total serà sols d'unes cinc-centes pessetes, de les quals el senyor bisbe de Vic ja n'ha ofertes cent, poc deu fallar, si és que encara no's té totalment recollit aquell import. Constitueix-is, doncs, d'una vegada, la aludida comissió per a procedir sense més dilacions a llevar aquell embarràs inútil d'enfront la porta hermosa de la església de Mura».
L'Aplec i l'Enderroc (Agost de 1915)
El 6 d’agost de 1915 els diaris ja començaven a anunciar l’esdeveniment. Des de Terrassa, La Comarca del Vallès va informar:
«Aplec a Mura.— Con motivo del derribo del pórtico que oculta la portada románica de la Iglesia, en el que tomarán parte Autoridades, Junta de Conservación de Monumentos de la Mancomunidad de Cataluña y los Centros Excursionistas de Manresa, Sabadell y Tarrasa, el día 16 de Agosto, a las 10 de la mañana, se cantará Oficio por el coro parroquial con sermón a cargo del doctor don José Valiver, Pbre. Y a las 4 de la tarde, derribo del pórtico y Sesión Cultural tomando parte las Autoridades y Delegaciones de las entidades reunidas.»
Des de Manresa, el Diario de Avisos també ho va anunciar, detallant la sortida d'un òmnibus-automòbil des del local social el mateix dia 15 a la una del migdia.
La crònica de La Veu de Catalunya (18 d'agost de 1915)
El 18 d’agost, La Veu de Catalunya va recordar que la iniciativa de la campanya havia estat seva, del director de la seva Pàgina Artística, Joaquim Folch i Torres (el qual finalment no hi va poder assistir):
«El portal romànic de Mura»
Al nord de la enlairada muntanya de Sant Llorenç del Munt hi ha la joiosa vall per on rellisca l'aigua del rierol de Nespres i en la qual s'alça el pintoresc poblet de Mura. Aquest poble, des de la fundació de les associacions excursionistes catalanes, ha figurat sempre en els itineraris dels excursionistes que han visitat la muntanya de Sant Llorenç, atrets per la cova d'estalactites del torrent del Reixach i la bellesa arquitectònica de l'església romànica. Tots els excursionistes, després d'haver-la admirada i d'haver fotografiat l'absis, es dolien de no poder fer el mateix amb la portalada, bellíssim exemplar romànic del segle XII, que amb pena s'entrellucava dessota d'un cancell d'obra que la cobria. De tots els lectors de LA VEU és prou coneguda la campanya que hem fet a la Pàgina Artística per acabar amb aquella profanació artística, enderrocar el cancell i fer les degudes obres de restauració, interessant-hi els Centres Excursionistes de Terrassa, Sabadell i comarca del Bages. [...] Diumenge passat, els patriòtics desigs del senyor Bisbe de Vic, del senyor rector, dels Centres excursionistes i de tots els amants de l'art passaren a ésser una realitat: la artística portalada fou embellida per la llum del sol i s'oferí a l'admiració dels que ocupaven l'espaiosa plaça davant de l'església.
Diumenge, amb tal motiu, s'aplegaren a Mura distingides representacions dels Centres Excursionistes de Manresa, Terrassa i Sabadell, i moltes altres persones. El matí se celebrà un Ofici solemnial, en el qual el reverent Josep Vallver, fill de Mura i vicari de Santa Eugènia de Berga, pronuncià un sermó ple d'amor a les belleses artístiques que marquen les fites de la catalanitat i la religiositat del nostre poble. A la sortida d'Ofici, els mestres de cases començaren l'enderroc del cancell, per tal que ja pogués estar llest a la tarda. A les quatre tingué lloc l'acte oficial de la deslliuració de la formosa portalada. La plaça estava plena de gent. Hi havia quasi tots els muretans, les famílies que allí estiuegen i les dues colònies escolars: la de Barcelona i la de Manresa, les quals entonaren xamoses cançonetes catalanes i himnes. Les cases estaven adornades amb banderes i domassos, i al mig de la plaça hi havia una tribuna coberta de draps de bandera catalana.
El senyor Rector, mossèn Vila, obri la festa historiant la reforma que es solemnitzava i feu constar, entre altres coses, que la iniciativa es devia a l'escriptor d'art En Joaquim Folch i Torres i que la ciutat de Sabadell figurava en primer terme en la llista de subscripció per a reunir les quantitats necessàries per a la reforma. L'alcalde llegí una adhesió del diputat de Terrassa don Alfons Sala, escrita en castellà. També era escrit en castellà el discurs que llegí el representant de les famílies que allí estiuegen. El jove arquitecte barceloní En Geroni Martorell, del Centre Excursionista de Catalunya, tan coneixedor de les belleses arquitectòniques catalanes, va pronunciar, en català, com és natural, un patriòtic discurs remarcant la trascendència d'aquell acte, en el qual es deslliurava i dignificava un dels més bells exemplars de l'arquitectura romànica de Catalunya. L'antic catalanista i delegat del Centre Excursionista del Vallès, En Manuel Folguera i Duran, remarcà el caràcter artístic i patriòtic de la festa, nascuda a l'escalf del catalanisme, com a l'amor a Catalunya és deguda la restauració del cenobi de Ripoll, bressol de la nacionalitat catalana, i digué que quan els catalans tinguin el govern de la seva terra, totes aquestes joies arquitectòniques tornaran al seu passat esplendorós. El senador regionalista i bon patrici manresà don Leonci Soler i March, en representació del Centre Excursionista del Bages, va pronunciar un entusiàstic parlament felicitant-se de la celebració d'aquell acte, el qual tornava a l'admiració pública una tan preada joia arquitectònica; felicità els iniciadors, els cooperadors i el poble de Mura, el qual tornarà a gaudir de l'espectacle d'aquella obra d'art feta en els temps més gloriosos de la nostra història. [...] Després hi hagué un animat ball a la plaça.
Centre Excursionista de Terrassa (1920)
anys més tard, el Centre Excursionista de Terrassa va dedicar monogràficament a Mura la seva edició de febrer-abril de 1920:
«La obra arqueològica més notable de Mura és, sens dubte, la seva església parroquial dedicada a Sant Martí. El seu aspecte interior és molt especial, ja que certes reformes executades en els segles XV o XVI l'han desfigurada; i es tracta d'una bellíssima església romànica reformada. Es conserva perfectament la seva portalada romànica. Fa poc que dita portada es trobava mig amagada per un porxo aixecat a l'exterior de l'església [...], i mercès a la iniciativa i esforços dels Centres Excursionistes de Catalunya, del del Vallès, del de la Comarca de Bages i del de Terrassa, fou derrocat i deixada al descobert tan magnífica portada en l'agost de l'any 1915.»
Aquest reportatge estava il·lustrat per Pau Gorina i Gabarró (1888-1983), que també va tenir un paper molt actiu en el món de la imatge i la documentació. Tot i que professionalment era mestre d'obres, arqueòleg i historiador —va col·laborar estretament amb el cèlebre arquitecte modernista Lluís Muncunill—, va fer servir la fotografia com una eina imprescindible per a la seva gran passió: el patrimoni artístic i l'excursionisme. La seva faceta de fotògraf es va desenvolupar principalment a través del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que va arribar a presidir (1928-1930). Com era habitual entre els excursionistes de l'època, Gorina documentava amb la seva càmera les sortides, masies, esglésies romàniques i paisatges de tot Catalunya per a l'arxiu de l'entitat.
A la capçalera d'aquest article es pot contemplar el contrast gràfic de la portalada de l'església l'any 1913 (fotografia d'Adolf Mas) i l'any 1920 (fotografia de Pau Gorina).
