L'Avenc de les Piques, una joia esculpida sota terra per l'aigua entre el turó de la Roureda i la Falconera

L'Avenc de les Piques està situat a la vessant de llevant del turó de la Roureda, en la part posterior de la Falconera, a l'anomenat torrent de la Sabatera, prop d'on era el mític i perdut Subils i Godoy.
Es tracta, com dirien el Xavier l'Eduard Badiella, d'un dels "petits avencs de la nostra muntanya" de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. La seva fondària màxima no passa de 14 metres i el seu recorregut de 66 metres, segons la topografia elaborada el 1972 pel mestre Salvador Vives.
Però en aquest petit espai (tan característic de moltes cavitats verticals llorençanes) ens ofereix:
- a mitja alçada una molt bonica colada:

- abaix, una gran sala.

- unes piques naturals (uns gourgs que fan escala) i donen el nom a tot l'avenc:

- una gatera, per on corre sovint l'aigua. Cal anar amb precaució perquè en aquesta part s'ha detectat a vegades guilla:

- una petita sala annexa, amb el sostre cobert de macarrons.

- un pou d'entrada, de 2 per 3 metres.

L'avenc era conegut pel Sendo Boixader, masover de la Mata als anys cinquanta, que ho compartir inicialment amb els primers membre de la secció terrassenca del Club Muntanyec. Als anys seixanta va ser recuperat en una exploració de l'Enric Prat (Sardy) i el Joan Estella (Bambi), dos dels impulsors de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS), del Centre Excursionista de Terrassa. L'Enric va fer una primera topografia amb la Cristina Ballbé i el J. Morera.

Pocs anys després l'estudi va ser completat pel Salvador Vives.

L'exploració del dia de la Verge de Montserrat de 2014 ha estat guiada pel Josep Fonoll (a les fotos), un dels veterans experts de la SIS, amb algun dels "cadells" que actualment s'està formant a la prestigiosa entitat del Centre Excursionista de Terrassa.

L'Avenc de la Serra del Gall, una gran cavitat perduda mig segle i habitada per salamandres

El Rossend Grané (a la descoberta del 1920), el Salvador Vives (al retrobament del 1970) i el Josep Fonoll (al març 2014)

L'avenc de la Serra del Gall és el més gran dels que estan situats al voltant de la Casa de l'Obac. També és un dels que es coneix des de més antic (gairebé fa un segle, si bé va estar perdut durant 50 anys, entre el 1920 i el 1970). A més, té una important colònia de salamandres.
Per aquesta suma de característiques l'avenc ha estat triat avui (diumenge, 2 de març) com a destí d'un grup de veterans de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa (CET). Convocats pel Josep Fonoll, en l'exploració han participat el Salvador Vives (clau en la història de la cavitat), l'Eduard Badiella, la Gemma Pirla (Presidenta del SIS),  el Joan Pladeveya, el Fernando Aguirre, l'Antoni Sanchez, el Lluís Gil, la Mireia Saladrigues, el Lluís Fuster, el Marc Banchs, el Joan Fonoll i el Gregorio Mazón.

La troballa el 1920
L'avenc de la Serra del Gall va ser trobat originàriament el 18 de gener del 1920 per diversos membres del CET. D'aquella jornada es conserva una fotografia del Rossend Grané, que posteriorment va arribar a ser president del centre.

El retrobament el 1970
Com ha passat amb moltes altres cavitats, l'avenc "es va perdre" durant mig segle. L'esforç per tornar-lo a localitzar va ser realitzat pel Salvador Vives i el Jordi Marcet (Toti). Els dos van dedicar tres jornades a explorar pam a pam la Serra del Gall i els torrents que l'envolten. Quan ja tornaven el tercer dia, el 5 de juliol del 1970, el Salvador va ser qui va veure la gran boca de la cavitat, que fa 11 metres de llargada per 3,5 metres d'amplada.
A la setmana següent, el Salvador i el Toti van fer l'exploració completa de l'avenc. que té un pou d'entrada de 18 metres de fondària i una saleta d'11 metres de llarg, que baixa fins el 25 metres de fondària total.

Com a curiositat, el Toti es va dedicar a picar intensament la saleta per intentar trobar una segona dependència que semblava estar inclosa en la ressenya del 1920. Però, en realitat, l'antiga nota es referia als únics dos espais existents: el pou i la sala adjunta.
La notícia del retrobament de l'avenc va aparèixer al Correo Catalán (segons un article facilitat pel Salvador Vives):

Salvador Vives

El Jordi Marcet

La saleta interior al 1970

El Salvador Vives

Exploració dels veterans del SIS el 2014
Avui (2 de març del 2014) l'avenc de la Serra del Gall va tornar viure una jornada en protagonitzar una reunió d'alguns destacats veterans del SIS, que van estar molt en actiu fa uns 20 anys.
Durant la seva exploració han constatat que l'avenc conserva una bona colonia de salamandres i alguns ratpenats.
A continuació diverses fotos mostren alguns dels participants a la trobada:

Salvador Vives

Josep Fonoll

Gemma Pirla

Joan Pladeveya

Antoni Sanchez

Lluis Gil

Lluís Fuster

Exploració d'Any Nou (i lliçó d'espeleo) a l'avenc del Sot de la Carda, als peus de la Castellassa

Any Nou... matinal d'exploració a l'avenc del Sot de la Carda, als peus de la Castellassa de Can Torres. Els dos participants, els experimentats Salvador Vives i Ignasi Villaroya, han acabat convertint la visita a la cavitat en una veritable lliçó de tècniques històriques d'espeleologia.

L'avenc té dues parts destacables, com mostra la seva topografia:

1- Una gran bocassa

Té una bocassa de grans dimensions, fet que genera la falsa impressió que la cavitat hagi de ser molt més gran. En concret, les dimensions de la boca són de 7,5 per 5,5 metres.  En llargada queda per sota del 9 metres de l'accés gran de l'Avenc de les Dues Boques o dels 13 metres de l'avenc d'Aguilar, però, en canvi és més ampla que els 4 metres del primer i els 3 metres del segon.

- Avenc del Sot de la Carda:  7,5  -   5,5   =  41,25
- Avenc d'Aguilar:                 13   -    3     = 39,00
- Avenc de les Dues Boques:  9    -    4     =  36,00

2- Un pou molt ampla.

El pou, sobre una diàclasi Nord-Sud, manté l'amplada de la boca. Fins i tot, en la part inferior es fa encara més gran, sense arribar a formar cap galeria ni saleta complementària. La caiguda completament vertical arriba fins el 10 metres de fondària.

Dues tècniques en paral.lel.

Les característiques de l'avenc faciliten la seva exploració. Aquest fet també va permetre als dos participants fer una demostració de les dues tècniques tradicionals de progressió espeleològica.
En Salvador Vives, amb una experiència superior als 40 anys, es va animar a fer la pujada amb una electron, un sistema semblant a una escala penjada que era habitual a la dècada dels 70 i 80.
Com a contrast, el jove Ignasi Villarroya, que és un dels grans espeleòlegs llorençans actuals, va pujar fent servir un bloquejador en forma de puny.
Un improvisat rodatge en vídeo permet veure el contrast de tècniques: la tradicional enfront de la contemporània, el Salvador Vives i l'Ignasi Villaroya pujant en paral.lel.


Història.
La transmissió del coneixement de l'avenc del Sot de la Carda al món espeleològic va ser realitzada pel Josep Lleixà, fill d'una família de carboners de Sant Feliu del Racó. Curiosament en Josep va haver d'explicar en dues ocasions on era la cavitat.
A la dècada dels seixanta el Josep va portar fina a l'avenc al grup Talps del Centre Excursionista del Vallès. Però les referències es van perdre i el propi Josep (en companyia del seu fill Joan) va tornar a portar el 1982 al Jaume Claverí i al Xavier Badiella. Aquest últim va ser el responsable de fer la topografia que acompanya aquesta ressenya.

Localització.

L'avenc del Sot de la Carda està situat a la vessant hidrogràfica esquerra del torrent que li dona nom. Està amagada al cor d'un petit alzinar de la Soliea del Muronell, uns 30 metres per sobre de la pista forestal que envolta aquesta gran vall del llevant de Sant Llorenç del Munt.
Per arribar a l'avenc cal seguir la pista que, des del Sabater Vell, recorre la vessant esquerra del Sot de la Carda, per sota del turó del Muronell i la Castellassa de Can Torres.

Avencs Propers.
Al llarg de la matinal d'Any Nou el Salvador Vives i l'Ignasi Villaroya també van anar a:

- L'Avenc dels Peps:

- L'Avenc de la Tica:

L'avenc dels Plans (o de les Boades), revisat per un grup de notables espeleòlegs el dia de Sant Esteve

L'Avenc dels Plans (o de les Boades) és un dels històrics de Sant Llorenç del Munt. El seu voltant va tenir activitat fins a principis del segle XX. Així ho recorden les restes de feixes i diverses barraques de vinyes. Com era ben conegut pels pagesos, ramaders i carboners de Rellinars ja va poder ser inclòs en el primer inventari d'avencs de la Serra de l'Obac que l'Arxiu d'Estudis del Centre Excursionista de Terrassa va publicar el 1924.

Com en altres casos, l'abandonament de les activitats al bosc va comportar també l'oblit de la cavitat. No va ser retrobada fins el 1971, quan el Salvador Vives i J. Marcet van fer el primer estudi topogràfic.

Un grup de set notables espeleòlegs han baixat a la cavitat en aquesta diada de Sant Esteve: Salvador Vives (autor de la primera topografia d'aquest 'avenc, entre un llarg historial); Xavier Badiella, (històric espeleòleg, autor de la sèrie d'estudis sobre els "Petits Avencs de la Nostra Muntanya"); Eduard Badiella (un dels més destacats coneixedors de les cavitats de Sant Llorenç del Munt), Gemma Pirla (presidenta de la SIS i geòloga), Marc Anglès (recentment doctorat en geologia, escalador i espeleòleg), Marc Banchs (espeleòleg del SIS) i Marta Domper (espeleòloga del SIS).

La cavitat té diverses parts:

- Boca:

La boca és una de les més grans a Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Té 4,5 i 5,5 metres.

- Pou:

El pou manté l'amplada de la boca i té una alçada de gairebé 9 metres fins a la part superior d'una acumulació de sorra i rocs. A la fotografia es pot veure al Xavier Badiella començant la baixada (amb l'estil tradicional de fa un temps). A la part inferior l'espera l'Eduard.

A continuació una breu filmació feta amb mòbil pel Salvador Vives del descens del Xavier fent servir les antigues tècniques. Sens dubte, un moment per a la història.

Des de la punta del munt de sorra la cavitat continua el descens en rampa en dos ramals.

- Ramal Nord.

Cap el nord una rampa continua el descens fins els 15 metres de fondària, superant un pas estret. En aquesta part hi han les restes d'un porc senglar que va caure fa uns anys. L'Eduard Badiella  el va veure encara sencer. Ara només queden els ossos. A la foto, el Marc Anglès i la Marta Domper els examinen.

L'exploració de la saleta del nord, que queda darrera de l'estretor, va ser interrompuda ràpidament perquè l'Eduard Badiella va veure que sorprenentment (tot i les reduïdes dimensions) hi havia uns ratpenats hivernant i calia respectar-los.

El Xavier, que va explorar la cavitat fa molts anys, recorda que el pas estret abans tenia una obertura més gran. Això vol dir que la caiguda de sorra i rocs s'ha anat acumulant cap el nord.

- Ramal Sud.

El ramal del sud és més curt, Baixa només fins a les 12,5 metres de fondària. L'Eduard Badiella va mostrar unes antigues formacions, que s'ha anat desdibuixant.

Diada de Sant Esteve.

Al llarg de la diada de Sant Esteve, el grup de set espeleòlegs han anat en total a tres avencs:

1- el nou avenc Casas-Martínez (o del Coll del Correu).

De dreta a esquerra: Salvador Vives, Marc Anglès. Gemma Pirla, Eduard Badiella, Marc Banchs (amb mig cos dins de la cavitat), el Xavier Badiella i la Marta Domper.

2- l'avenc de les Boades (o dels Plans)

3- i el també històric avenc del Camí Ral.

En aquest avenc, el Salvador Vives també va exposar els seus anteriors estudis i recordava la següent foto, del febrer 1972, en la que surt ell (a la dreta) amb el Jaume Centelles i Jover, net del Solitari, que va viure i va donar nom a tot el paratge situat entre la Roca Salvatge i el Paller de Tot l'Any.

Història geològica de l'Obac, pel doctor Marc Anglès.

Durant la sortida de Sant Esteve, el Marc Anglès també va explicar els orígens i evolució geològica del sector a partir dels estrats d'una de les parets del Camí Ral. El Marc Anglès acaba de presentar la seva tesi, un molt important estudi: Hidroestratigrafia del Ventall Deltaic de Sant Llorenç del Munt (Eocè Mig - Superior. Conca de l'Ebre).

Localització de l'Avenc dels Plans

L'Avenc es troba al sector dels Plans, per sobre del mas de les Cases, a Rellinars, a la carena del Camí Ral.

Hi han diverses alternatives per anar-hi. Les dues tradicionals són:

- Des de Rellinars: Cal anar fins a Les Cases i enfilar el corriol que puja cap el Camí Ral. Quan acaba el fort ascens, l'avenc queda uns 10 metres a l'esquerra del camí.

- Des de La Barata: Cal seguir el Camí Ral. Abans d'arribar als Hostalets del Davi, cal girar a l'esquerra pel corriol que porta a Les Cases. Poc abans de l'inici del descens, l'avenc queda uns 10 metres a la dreta.