La Foradada Indiscreta, davant per davant del mas de La Mata, en l'antiga terra dels carboners

Sobre la riera de les Arenes i la carretera que puja al coll d'Estenalles, al costat de la punta de ponent de la carena del Roure del Palau, hi ha un petit cingle que l'erosió ha deixat ben corcat. És un bon exemple de l'evolució del conglomerat característic de Sant Llorenç del Munt. Els voltants exteriors de la gran roca mostren els efectes de descomposició i en el seu interior s'ha format una grossa cavitat foradada.

La Foradada està només 10 metres al nord de l'extrem de la carena, que es coneix com:
- la Miranda de les 4 Estacions (veure la seva fitxa).
Igual que el cingle de la Foradada, la punta també mostra els efectes de l'erosió en la seva part inferior, que mostra un pronunciat abalmament i és veu perfectament des de la carretera.
En canvi, davant de la cavitat hi ha un grup d'alzines i roures, que impedeixen que sigui vista des del davant. Però, en direcció contraria, entres les branques, si es pot veure el mas de La Mara. Amb una mica de zoom es veuen les finestres de les oficines del Parc Natural. Per això, no costa recordar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock i s'ha decidit batejar la cavitat com la Foradada Indiscreta.

Domini de boscaters
Tot aquest sector era domini dels boscaters de La Mata a principis de segle. Hi han traces de diversos camins, alguns eren antigues pistes que avui han quedat cobertes de branques i matolls. Seguint pacientment les traces es comprova com uneixen un munt de carboneres. Fins aquests verals pujava en Josep Mata de la Barata amb la seva camioneta.
Al costat mateix de la Foradada Indiscreta hi ha una gran carbonera, amb una esvelta pinassa. És ben segur que els seus pilers buscaven recer en la cavitat, que té signes d'haver estat utilitzada ocasionalment fa temps.

Un accés principal i dues boques secundaries

La boca principal de la Foradada Indiscreta fa 3,1 mestre d'amplada i 1,9 metres d'alçada, si bé ràpidament baixa fins els 1,4 metres.
L'erosió ha obert altres dues boques en el cingle. La més gran, per la que també es pot accedir a la cavitat, està situada en la part superior nord. És un curt tram inclinat, que sembla una xemeneia. En el cantó oposat hi ha un altre forat, però de dimensions reduïdes.
L'erosió també ha anat esquerdant el fons de la cavitat, que supera els 5 metres. Així mateix ha provocat alguns desprendiments de roques del sostre.

Rutes fins a la cavitat.
Cap camí actual porta fins a la Foradada Indiscreta. Les dues opcions més fàcils són:
- Des del roure Escurçoner (més curt, però amb més pendent): seguir uns metres el corriol de la canal de les Teixoneres, però travessant el torrent per pujar pel fil de la carena en direcció a la Miranda de les 4 Estacions i, des d'allà, cercar al seu nord el cingle de la cavitat.
- Des del coll d'Estenalles: baixar al torrent del Cellerot i continuar pel camí de la carena del Roure del Palau. Quan el corriol arriba al fil de la carena, on hi ha un rocater, cal girar a la dreta i, per dins del bosc, anar fins a l'extrem de ponent.

La Foradada del Morral d'en Bens, refugi de maquis i impressionant guaita del sud de Sant Llorenç

La Foradada del Morral d'en Bens reuneix dues característiques que semblen contradictòries, però que a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac coincideixen en bastants indrets:
- és un bon amagatall: fora de camí, d'accés un xic complicat i, a més, impossible de veure fins que no estàs al davant. Has de conèixer la seva localització per arribar-hi. Si no, pots passar aprop sense saber que està allà.
- però, al mateix temps, és una excel.lent guaita sobre una àmplia extensió de terreny.
Reunint aquestes dues característiques, la Foradada del Morral d'en Bens va convertir-se en el refugi i la torre de guaita natural d'un dels grups de maquis que van actuar pel massís durant els primers anys del franquisme.
Com a mostra de l'estada dels maquis, a la cavitat van quedar accessoris de les seves armes i un munt de carnets d'identitat, que devien fer servir en els seus desplaçaments a les ciutats.
D'altres amagatalls dels grups de resistència, com la Balma dels Maquis, a llevant de La Mola, també tenien característiques semblants: situació en un lloc enlairat, amb bona visibilitat i accés complicat.
La Foradada del Morral d'en Bens va recuperar el seu ús "civil" als anys seixanta, quan van començar a  anar-hi els últims ocupants de Can Bofí: les famílies Pagès i Puig.
La boca nord de la cavitat queda amagada sota una de les agulles del Morral d'en Béns. Per accedir-hi cal  despenjar-se per una paret fins un petit replà, que en pendent acaba en dues cavitats confrontades (i que probablement en el passat eren una unitat).

A l'esquerra hi ha una petita cavitat.

I, a la dreta, es troba la boca nord de la Foradada, amb unes dimensions destacades.

L'Armengol Gelabert, a l'impressionant mirador de la Foradada

El sostre, de forma triangular, supera els dos metres d'alçada. La boca sud queda penjada sobre el precipici. No es pot veure des de l'exterior perquè queda completament coberta pels arbres. Però, des del seu interior, si hi ha una visió panoràmica del sud de Sant Llorenç.

Vessant sud del Morral d'en Bens, on es concentren diverses cavitats

A la vessant sud del Morral d'en Béns hi ha diverses cavitats: sota els cingles centrals hi han (a l'oest) les dues coves Bellot (I i II) (com el seu descobridor Domènec Bellot) i (i a l'est) la cova Xica. I penjada es troba la Foradada, tot i que no es pot veure pels arbres.
L'estudi espeleològic de les cavitats va ser realitzat pel Xavier Badiella.
Al seu llibre "Sant Llorenç, Pam a Pam", en Josep Barberà també recomana als escaladors que, quan vagin a fer les agulletes del Morral d'en Béns, també aprofitin per despenjar-se fins el que anomena "el Pont Natural i la Cova de les Foradades"

La Cova de la Muntada

La Cova de la Muntada té una boca triangular, amb una alçada molt reduïda (menys d'un metre). La seva galeria inicial no fa més de dos metres de llargada, però a la seva esquerra neix un altre conducte que, al cap de tres metres, gira novament a la dreta i té un altre petita sortida a l'exterior. En total el seu recorregut supera els 12 metres, tot i que tots ells amb poca alçada.

La cavitat està situada al morral de llevant del conjunt que formen les anomenades Monges de la Muntada. Va ser localitzada pel Quim Solbas fa molts anys i, fins i tot, en Jordi Guillemot ja ha realitzat la topogragia, que està pendent de publicació.

Les cavitats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

-- Per consultar l'índex de cavitats fes click en aquest Link --

L'inventari de cavitats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac ha estat, i encara és, una feixuga feina en la que han participat moltes persones, dedicant molts esforços i temps. 

La present relació segueix el criteri del Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, que en els propers mesos publicarà, sota la coordinació de Salvador Vives, el seu Catàleg oficial, dividit en dos volums. El primer estarà dedicat a la Serra de l'Obac i, a continuació, veurà la llum el de Sant Llorenç del Munt.

Els estudis espeleològics al massís es van iniciar a finals del segle XIX sota la direcció de Norbert Font i Sagué. A l'abril del 1911 el Centre Excursionista de Terrassa ja va explorar la seva primera cova: les "mines" de Mura (conegudes d'antic), i va fer la seva primera troballa: l'avenc de l'Era dels Enrics, que inicialment van creure vinculat a la propera cova de la mateixa carena (que ja era coneguda a Mura) i van batejar a tot el conjunt amb el nom d'avenc-coves Terrassa. L'estudi d'aquesta cavitat va ser realitzada pel Domènec Palet i Barba i el seu primer explorador va ser en Frederic Segués, que, molt intrèpit, va col.laborar activament en les primeres incursions als avencs.

En una primera fase els esforços es van centrar en l'estudi de les cavitats que ja eren conegudes pels boscaters i masos.

Després de la guerra civil, es van anar succeint diverses generacions d'espeleòlegs tant del Centre Excursionista de Terrassa com del Grup d'Exploracions Subterrànies (GES) del Club Muntanyenc de Barcelona, amb intervencions de l'Equip de Recerques Espeleològiques (ERE) del Centre Excursionista de Catalunya o del grup Els Talps o l'Espeleo Club de Sabadell.

Entre molts d'altres destacats espeleòlegs es pot comentar la tasca de:

- Josep Maria Torras Homet (més conegut com escalador), Òscar Andrés o els germans Anna i Josep Pallejà, 

- Salvador Vives, Salvador Mesalles, Jordi Masana, Joan Camí, Eduard Vives o Enric Prat.

- Els germans Xavier i Eduard Badiella,

- Jaume Claverí, Joan Boixader i José Antonio Pérez.

Fins els anys 90 el centre d'atenció principal van ser els avencs. Un fer curiós d'aquesta època és que va ser necessari dedicar també molts esforços a retrobar algunes cavitats que ja havien estat catalogades. Això va passar per la manca d'instruments de geolocalització i el creixement de les bardisses arran de la desaparició dels boscaters.

Des de finals dels anys 90 el Jordi Guillemot i el Quim Solbas han agafat el relleu i realitzen una revisió exhaustiva de cingleres, que ha permès duplicar el nombre de cavitats conegudes. Entre les seves nombroses troballes destaquen la cova Regal-Marcet, la Foradada de la Figuerota o la cova-avenc Quim Solbas.

També estan contribuint a la realització de noves descobertes, especialment de coves penjades, el Ramon Suades i el Xavier Pereira. El Ramon és l'autor d'una molt completa Guia Interactiva sobre Sant Llorenç del Munt (en suport CD).