L'Agulla Sola de la Font de l'Hort, un dels misteris (i dels encants) del Pam a Pam de Sant Llorenç


Un dels misteris de Sant Llorenç del Munt durant dècades ha estat determinar quina és realment l'Agulla de la Font de l'Hort inclosa pel Josep Barberà en el llibre "Sant Llorenç del Munt, Pam a Pam", publicat el 1979.
Una de les característiques, i dels encants, d'aquesta popular obra és la confusió de les localitzacions d'agulles, tant pel que fa a la descripció textual com a la gràfica. Això obliga a fer moltes voltes i a embardissar-se, fins a trobar cadascun dels destins. Cal esperar que els germans Òscar i Albert Masó escriguin l'esperat gran llibre sobre les agulles de Sant Llorenç.

Les bases del misteri
De totes les agulles que esmenta el "Pam a Pam", una de les més problemàtiques d'identificar ha estat la que anomena de la Font de l'Hort. Els dubtes s'han generat perquè:
en el text de llibre: la descripció de l'agulla és molt breu i no s'especifica cap historial d'escalades. En concret diu: "Al bell mig de la canal hi ha una roca sola, molt compacte de preses, a la qual podem pujar per un canaló de la cara E. Ofereix dificultats de IV a l'encastament per a superar el cim".
en el gràfic que acompanya cada capítol del llibre (imatge de la dreta): l'agulla apareix situada sorprenentment fora de la canal que li dona nom. Està marcada en un indret veí: al sector del Gat Mesquer, que està a la vessant est de la carena del Morral del Llop.


Un petit club de grans muntanyencs
Fruit d'aquesta confusa descripció i d'altres factors, al llarg del temps hi han hagut fins a quatre possibles candidates a ser considerades la veritable Agulla de la Font de l'Hort. La recerca ha implicat al petit club de grans muntanyencs apassionants pel món de les petites agulles. Aquest grup aplega noms il.lustres, com el Josep Maria Torras Homet, el propi Josep Barberà, l'Amadeu Pagès, el Josep Puig, "El Baró" (sobrenom pel que es coneixia al Joan Armengol, tristement mort fa uns anys en un accident), el Martí Puig, l'Òscar i l'Albert Masó, el Xavier Pereira i, recentment, el Gregorio Mazón (a la foto superior i a la de sota).
La història del Gregorio Mazón és diferent i encisadora. Mereix un breu parèntesi. Un cop s'ha jubilat, el Gregorio ha recuperat, entre d'altres activitats al massís, les bones arts de grimpaire que va aprendre en la joventut. Així s'enfila (en lliure i sense estris d'escalada) als cims dels monòlits més difícils de Sant Llorenç del Munt.
Bon amic d'històrics mestres de la muntanya, com l'Enric Prat (Sardy), el Norbert Cònsul o el Joan Fonoll, el Gregorio Mazón ha esdevingut un dels noms destacats de Sant Llorenç del Munt.
En una jornada de seguiment del Pam a Pam, el Gregorio també ha localitzat recentment la Foradada del Paller, que ja ha estat explorada i catalogada pels dos grans espeleòlegs Jordi Guillemot i Quim Solbas.

Les candidates:

1) L'Agulla "Sola" de la Font de l'Hort.
Va ser pujada per primera vegada el 8 de maig del 1989 per l'Amadeu Pagès, un dels fundadors del mític grup d'escalada dels Yayüs.
L'Amadeu va anar a la font abans d'una trobada que tenia amb els guardes del Parc Natural a La Mata. Així va descobrir una gran agulla a la vessant dreta de la canal i va considerar que es tractava de la que està inclosa, amb el nom de Font de l'Hort, en el llibre del Josep Barberà.
A favor que aquesta sigui l'agulla del Pam a Pam hi han dos arguments:
- Està sola, com diu la descripció del llibre. Contemplant tot el racó de la font de l'Hort no hi ha cap dubte que aquella és l'única agulla de la canal. La resta de roques són ressalts dels cingles o tenen una dimensió reduïda o queden més apartades.
- La via normal d'ascensió està a la vessant est. Més endavant, el Martí Puig va obrir una via per la vessant nord que va anomenar Carquinyoli.
Durant un temps entre la comunitat d'escaladors va existir consens que aquesta era l'Agulla del Pam a Pam, però, quan van sorgir dubtes es va decidir modificar el nom i posar-li Agulla "Sola".


2) El Dau Foradat del Gat Mesquer (i les seves dues companyes).
També va ser pujada per primera vegada i batejada pels integrants dels Yayüs el 7 d'agost del 1989. Com feia tres mesos que havien trobat l'agulla anterior, no van tenir dubtes i van donar-li el nom del seu racó (Gat Mesquer) i d'una de les seves característiques (una molt petita foradada que el travessa).
Ara bé, si ens fixem en el gràfic del Barberà (i no en el text), aquesta també podria ser l'Agulla de la Font de l'Hort. D'aquesta possibilitat es van adonar i ho van advertir els germans Òscar i Albert Masó.
En el gràfic del llibre la posició de l'Agulla de la Font de l'Hort coincideix bastant amb la posició del Dau Foradat ja que queda per sobre del lloc on hi han altres dues:
- una inferior, que s'anomena Agulla del Gat Mesquer,
- una situada al mig i que, mirada des de llevant sembla més alta, però, en canvi, per ponent, no té gaire alçada i és fàcil de pujar-hi. És l'Agulla Superior del Gat Mesquer.
- i la situada més cap amunt de tot, que és el Dau Foradat (segons els Yayüs) o l'Agulla de la Font de l'Hort (segons podria indicar el dibuix del llibre, que contradiu al text).
Però aquí no van acabar els dubtes.


3) Agulleta (Mirador) de la Font de l'Hort.


Davant de tanta confusió es va demanar la intervenció del veterà Josep Maria Torras Homet, descobrir i padrí de moltes agulles de Sant Llorenç del Munt i el principal informador del Josep Barberà durant l'elaboració del Pam a Pam.
El 6 de gener del 1999 el Torras  Homet va anar al racó de la font de l'Hort i va reconèixer una roca que ell havia escalat feia 50 anys i que havia explicat al Josep Barberà. La sorpresa és que no es tractava de cap dels dos monòlits trobats pels Yayüs.
La paret del Torras Homet està al costat de la font i correspon realment a un ressalt rocós, que culmina en un mirador, cobert de lliris. Des de la font, la pujada fins el cim és alta i exigent, però, des del coll, es pot passar sense cap mena de problemes. No és estrictament una agulla.
L'únic dubte que restaria és si el Josep Barberà es refereix realment com a Agulla de la Font de l'Hort a la paret que el Torras Homet va comentar-li hi havia sobre la surgència.
En tot cas, el bonic mirador de lliris va adquirir una gran rellevància en ser identificat pel Torras Homet com un lloc d'escalada des de la font. A més, va deixar una nota manuscrita darrera un bitllet de la loteria (que, és clar, no deuria estar premiat en el sorteig de Nadal).

4) Agulla del Toni Sors.

Sis anys més tard, el 2005, el propi Josep Maria Torras Homet va preparar una relació de les seves primeres ascensions a Sant Llorenç del Munt. I va aportar una altra dada: el 29 de gener del 1956 va escalar una agulla, a la que si va posar directament el nom de Font de l'Hort. Però ell mateix diu que el Josep Barberà la va incloure en el Pam a Pam amb el nom de Toni Sors. Ho va fer com a homenatge a un monitor d'esquí de la Unió Excursionista de Sabadell, que va morir l'11 de desembre del 1976 metre impartia un cur a La Molina.
El Josep Barberà no deuria saber o recordar que el Josep Maria Torras Homet havia escalat l'agulla el 1956 perquè en el llibre s'atribueix ell la primera ascensió, conjuntament amb el Vicenç Soto.

Les agulles (en plural) de la Font de l'Hort.

Com a resum: sigui quina sigui l'agulla a la que es refereix el Josep Barberà, al sector de la font de l'Hort actualment podem identificar les esmentades:
- Agulla Sola de la Font de l'Hort
- Agulleta (Mirador) de la Font de l'Hort. (Veure Fitxa)
i, a més, una petita roca batejada pels germans Masó com a:
- L'Hipopòtam. (Veure Fitxa)

Al capdavant de la cinglera que tanca pel sud la canal de la font, també trobem:
- L'Agulla del Toni Sors. (Veure Fitxa)

I encara més el sud, ja molt lluny de l'àmbit de la font, hi ha:
- l'Agulla del Coll Garganta.
- l'Agulla del Gat Mesquer. (Veure Fitxa)
- l'Agulla Superior del Gat Mesquer. (Veure Fitxa)
- El Dau Foradat de Gat Mesquer. (Veure Fitxa)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...