La Roca del Sot de Matarrodona, un balcó de 360º i penjat sobre espectaculars salts, agulles i cavitats

La Roca del Sot de Matarrodona és la germana petita i arrodonida de l'estilitzada i esvelta Agulla Gran de Matarrodona (veure fitxa). Les dues comparteixen el gran pedestal rocós que s'enlaira majestuós sobre l'extensa vall (sot) que formen les carenes de la Fosca/Roure Larg i de l'Era dels Enrics/Camí del Puigdoure.

Observatori.
Les dificultats per accedir als cims de les dues agulles (sobretot al de la gran) els ha impedit convertir-se en populars miradors dels molts encants que la natura té al seu voltant. Aquesta funció la realitza la curta carena coneguda com l'Illa, que queda enlairada sobre el principi del Sot de Matarrodona. La punta oest d'aquesta Illa és un lloc habitual d'observació de les dues agulles i de la resta de punts d'interès de la bonica vall.
Però, per la seva posició, la Roca del Sot de Matarrodona ofereix una perspectiva més àmplia, en 360 graus, que permet observar els torrents, un gran salt d'aigua, moltes més agulles, cavitats, les llargues carenes... Al peu del pedestal antigament hi havia un roure de grans dimensions, però va ser una víctima més de la gran tal.la intensiva que a principis dels anys 80 van promoure els últims propietaris privats de la finca de Matarrodona.

La Roca és un excel.lent punt d'observació de les moltíssimes agulles del Sot de Matarrodona: la Gran (que té al seu costat), la Petita, la Podrida, de l'Arboç, del Meteorit, de l'Albert Masó, la Separada, de l'Era dels Enrics, la Guinda (o el Bufa), la Miranda, el Sentinella, la Guaita, la Bitlla... I, fora de la vista, s'endevinen, moltes més.
També es veuen els emplaçaments de les moltes i interessants cavitats del Sot de Matarrodona, però, en aquest cas, no s'arriba a perfilar la boca de cap.

Una grimpada molt difícil.

La Roca del Sot de Matarrodona té un accés més fàcil que la seva germana gran, però també requereix una grimpada exigent i arriscada, que està considerada de segon grau. Sempre ha estat l'aperitiu o les postres de la veritable escalada de l'Agulla Gran de Matarrodona, amb un quart grau de dificultat.
En el cas de la Roca, que té un petit cim pla, l'historial de pujades es perd en el temps. Després de l'època dels boscaters, la primera grimpada coneguda va ser realitzada en el transcurs d'una jornada de Germanor del Centre Excursionista de Terrassa. A principis dels anys quaranta un grup de participants van anar fins el pedestal de les dues agulles i van pujar-les. Aquests excursionistes van posar al monòlit més gran i important el nom d'Agulla de la Germanor. L'Isidre Puig, escalador també del CET, va denominar igualment a l'Agulla Gran com a l'Interrogant, donat que la seva forma recorda efectivament a aquest signe.
Com dalt dels dos monòlits no es van posar pots de registre, aquestes denominacions es van perdre quan el Josep Maria Torras Homet hi va tornar l'11 de novembre del 1949. Ell va posar els noms de Roca del Sot de Matarrodona i Agulla Gran de Matarrodona, que són les dues denominades que el Josep Barberà va fer constar en el seu llibre "Sant Llorenç, Pam a Pam" i, per tant, les que actualment perduren.
Tot i això, en broma alguns escaladors també han anomenat a l'Agulla Gran com l'ET ja que els recorda el dit mirant al cel del popular extraterrestre d'Steve Spielberg.

En el següent vídeo es pot veure la recent grimpada (molt difícil i arriscada) a la Roca del Sot de Matarrodona per un dels excursionistes més reconeguts de Sant Llorenç del Munt, Joan Fonoll, i el seu fill, Pep, espeleòleg i escalador.