Miquel Garcia, la memoria de «què i qui» hi havia a cada racó de Sant Llorenç del Munt… i el puja-turons del segle XX
Miquel Garcia
En Miquel Garcia parla a la Història 44 de Sant Llorenç del Munt del «temps d’abans», de la muntanya i de la gent que ell va conèixer fa dècades. La conversa va ser enregistrada l’any 2014 i emesa per Matadepera Ràdio. Hi havia un servidor i l’Antoni Garcia, el Pintoret, bon amic amb qui van créixer junts al poble.
El Cavall Bernat sense corda
El primer «temps d’abans» del Miquel va ser quan, de petit, corria cada cap de setmana cap al cim de la Mola i, sempre que passava pel Cavall Bernat, «el pujava i baixava sense cordes». Aquesta afició el converteix en el representant a mitjans del segle XX de l’antiga llegenda dels puja-turons de Matadepera: pastors i buscaters que, per diversió o per exhibir-se davant dels forasters, també pujaven al Cavall Bernat sense cap mena de suport. Al segle XIX i principis del XX, abans de l’escalada oficial, ja hi ha testimonis i relats periodístics d'aquesta pràctica.
El segon «temps d’abans» va ser quan es va treure les llicències oficials d’escalada i espeleologia. Primer es va exercitar a les parets de Cal Mingo i, després, ja va fer tots els cims i els avencs de Sant Llorenç del Munt.
L’Avenc de ka Carbonera
Ell va formar part del primer equip que va explorar l’avenc de la Carbonera. Un diari molt antic, el Tarrasa Información, del dia 23 d’abril de 1966, va anunciar el fet a la portada:
«Un nou avenc a la Muntanya de Sant Llorenç» El primer paràgraf diu: «A mitjans del passat mes de març un grup d'espeleòlegs del Centre Excursionista de Terrassa format per Joan Estella, Miquel Garcia i altres amics van descobrir i explorar per primer cop l'avenc que han batejat com l'avenc de la Carbonera».
Arran d’aquest esdeveniment també va ser reclutat per la Guàrdia Civil de Matadepera per atendre les emergències espeleològiques, com la que va ocórrer a la Cova del Manel.
En Miquel Garcia va abandonar totes aquestes activitats «de risc» quan es va casar. Després es va dedicar a conèixer racó a racó tot Sant Llorenç del Munt. Van venir diverses etapes:
El Temps del Gibert
Com que agafava l’autobús per anar cap al Coll d’Estenalles o Mura, va conèixer el conductor i propietari del vehicle i el seu germà, el Joan, que feia carbó i el baixava a vendre a Terrassa.
El Gibert va confiar-li dues cavitats en les quals s’havia amagat en ser cridat a files durant la Guerra Civil. Un lloc era el Cau dels Emboscats, als Emprius (en Miquel encara el va veure amb el filat de galliner que hi tenien). El segon amagatall del Gibert va ser la Cova de l’Era dels Enrics, que (també) tenia un tronc com a escala per baixar a la seva boca.
Al seu costat sud, en Miquel es va fixar que hi havia un forat penjat. Així va descobrir la Cova dels Innocents, que conservava un os que el doctor Marqués, de Mura, va determinar que era humà.
La Cova del Moro i el Quinet
El següent temps del Miquel està vinculat amb la Cova del Moro, al Muronell, camí del pujol de la Mata. En aquell temps estava completament acondicionada com «un piset», que feien servir un mitjancer, en Bellots, i el seu veí, el Quinet. Quan aquest últim va haver de marxar a França, va demanar al Miquel que l'hi cuidés. Però poc després la Diputació va treure tots els paraments que hi havia a les balmes i coves del massís, posant fi a «les segones residències».
Aquest capítol té un final tràgic perquè, en tornar de França, el Quimet va anar a buscar la cova i va caure per un precipici. Ja havia anunciat que volia morir a la muntanya.
En tots aquells anys potser va conèixer excursionistes veterans com el Valentí Rossinyol o el Carles Folch, així com diverses famílies masoveres, com els Boixader de la Mata.
La Rebolleda
El següent «temps» del Miquel està vinculat amb el racó de la Rebolleda, on es va topar amb la Cova de la Ceràmica (on va trobar restes d’una gerra), la Cova del Duc (amb una antiga placa) i unes runes properes.
Ls colla dels Grillats i el Puig Andreu
En Miquel Garcia també va sortir amb una colla mítica, la dels Grillats, amb la qual va netejar molts camins, i va compartir grans esmorzars al Puig Andreu. La placa que hi ha en aquest cim està feta pel Miquel.
Mapa del 1988
En una altra etapa, en Miquel va ajudar a fer el mapa de 1988 del Centre Excursionista de Terrassa, el primer en el qual van aparèixer els Pins Cargolats.
En Miquel Garcia mai va voler posar el seu nom a cap indret. Com a molt deixava constància del seu pas col·locant un paquet de Ducados, de forma semblant als qui deixen un pot de registre.
En Miquel va afirmar que no coneix molts noms de la muntanya, però que tampoc ho necessita per anar a tot arreu, fins i tot a les fosques.
Escopeta dels Carlins
El gran record d'en Miquel Garcia de Sant Llorenç del Munt era una escopeta que els carlins havien deixat oblidada a una escletxa del turó de les Nou Cabres.
Tots aquests testimonis són un homenatge a en Miquel Garcia.
