Cova del Manel

El recorregut subterrani més llarg del Massis

La Cova del Manel, originada per la inflitació d'aigues de la canal de Can Poble, és la cavitat amb més logintut del massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Les seves sis galeries, distribuides en dos pisos, tenen un recurregut total de 932 metres, dels quals 788 son practicables. El seu desnivell és de 64 metres, dels quals 52 són d'ascensión i 12 de baixada.
La cova va ser descoberta el 1899 per familiars del comte de Sant Llorenç, propietaris de la montanya. En aquell temps només es podia recorre 53 metres, fins a l'anomenada galeria del Tub. El 1911 diversos membres del Centre Excursionista de Terrassa van fer tasques de nateja i van permetre arribar al Clot dels Ossos, amb un trajecte de 168 metres.

L'any 1948, amb la col.laboració del Grup d'Exploració Subterrània del C. M. Barcelonès, es van trobar les ximeneies que condueixen al pis superior. Després de diverses exploracions es van superar els 476 metres i, per tant, la Cova del Manel ja va passar a ser reconeguda com la més llarga del massis, superant la Cova Simanya.
El 1950 el Centre Excursionista Pinirenc van trobar un pou des del que van poder accedir a la galeria principal, a l'altra banda del Clot dels Ossos. Amb aquesta nova troballa el recorregut ja es va ampliar a 630 metres. Després d'unes 10 expedicions més,  es va poder cobrir tota la longintut practicable actualment.

L'entrada és una escletxa entre dues roques de la canal de Can Poble. Inmediatament s'accedeix a una sala d'uns 40 metres quadrats. Al seu fos comença el recorregut, que a vegades cal fer ajupit o arrossegat per terra. També hi ha indrets que, en algunes èpoques de l'any, tenen bassals d'aigua que arriben fins el genoll. A la galeria principal es pot caminar dret. A més d'estalagtístes i estalagmites, allà hi han formacions geològiques amb apariencies curioses.
Tot i que la seva descoberta és recent, fa poc més d'un segle, ha donat temps a envoltar la cova del Manel d'algunes llegendes. Hi ha qui vol creure que és la porta d'accès a un llac interior del massis de Sant Llorenç.