1864: La Simanya i les coves de Mura apareixen en el primer inventari de cavitats (fet, a més, per demanar exploracions “científiques”)

La bibliografia espeleològica cita habitualment com a primer llistat de cavitats l’informe que l’enginyer de mines Gabriel Puig y Larraz va publicar l'any 1894 al Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de España (i que dos anys més tard, el 1896, es va convertir en el famós llibre Cavernas y simas de España).

Aquest és l’estudi al qual es referia l'any 1897 el mestre Norbert Font i Sagué quan va escriure la célebre frase:

«Poden contar quin salt me féu el cor! Llegeixo la part corresponent a les provincies catalanes, y encara que la trobo incomplerta y equivocada en molts datos, comprench la necessitat d'esmenarla y completarla pera que formi la guia de la Secció Espeleològica».

Tanmateix, trenta anys abans del llistat de Puig y Larraz, ja s’havia publicat un altre catàleg pioner titulat «Noticia sobre Cavernas y Minas Primordiales de España». Aquest text era un apèndix de l’estudi geològic de la província de Madrid realitzat per Casiano de Prado y Vallo, un dels grans pares de la geologia i la prehistòria a la Península.

Un fet que augmenta extraordinàriament el valor d’aquesta primera publicació és la seva motivació estrictament científica. A mitjan segle XIX, l’autor deixava ben clares les seves intencions:

«Ofreciendo en la actualidad tanto interés la exploración de las cavernas, he creído conveniente insertar una relación de todas aquellas cuya existencia he averiguado por mí mismo o por noticias adquiridas de otras personas, y también en mis lecturas, en muchas de las provincias de España. Su número debe ser, sin duda, muchísimo mayor, pero esto no obsta para que desde luego se señalen las ya conocidas».

I, tot seguit, feia una crida d’atenció de caràcter metodològic:

«Solo es de esperar que si algunos se dedican á su exploración lo hagan con el orden y las precauciones debidas, adoptando el sistema seguido en esto por M. Lartet, para que así se pueda saber la relación que guardan los objetos hallados unos respecto de los otros».

Fa més de 160 anys, Casiano de Prado ja volia evitar que les visites descuidades o la cerca de tresors destruïssin el patrimoni sedimentari que acumulen les grutes. Per això proposava com a mètode de treball el sistema d'Édouard Lartet (1801-1871), el prestigiós geòleg, paleontòleg i prehistoriador francès.

La metodologia d'Édouard Lartet: el naixement del mètode arqueològic

La metodologia d'Édouard Lartet per estudiar coves es basava en l'aplicació rigorosa de la geologia i la bioestratigrafia a l'arqueologia prehistòrica. En una època en què la cerca de restes antigues consistia sovint en el simple col·leccionisme o en la promoció de fabulacions medievals, Lartet va introduir un enfocament estrictament científic en jaciments emblemàtics com Aurignac, Lo Mostièr o La Magdalena.

La seva metodologia es basava en:

* Excavacions completes del dipòsit i registre estratigràfic: Controlar el nivell exacte on apareix cada objecte o os.

* Associació faunística (Bioestratigrafia): Estudiar les restes d'animals extints trobats al costat de les eines.

* Cronologia basada en la fauna dominant: Establir quins animals (mamut, ren, ós de les cavernes) van viure en cada època.

* Anàlisi de traces d'activitat humana (Tafonomia primitiva): Identificar marques de tall, fraccionament d'ossos o foc.

* Cooperació interdisciplinària: Combinar la geologia, la zoologia i l'anatomia humana.

Seguint aquestes pautes rigoroses, Louis Lartet (fill d’Édouard) va identificar l'any 1868 les restes de Cro-Magnon (els humans moderns primerencs).

Vist amb la perspectiva del temps, és colpidor saber que en aquell primer llistat estatal de 1864 ja hi constaven dues cavitats de Sant Llorenç del Munt i que, en una d’elles —la Cova Simanya—, les excavacions científiques del segle XXI hagin identificat precisament restes de neandertals (Homo neanderthalensis).

Casiano de Prado no especifica al text quines coves havia visitat personalment i quines coneixia per referències de tercers o per les seves lectures, però a través de les descripcions es pot deduir el seu origen.

De la Cova Simanya, escriu:

«Otra famosa en el monte Moncau, cerca de Savall, de mucha longitud, con diferentes cámaras».

La precisió en la localització geogràfica (situant el Montcau i fent la referència a Sant Llorenç Savall) suggereix una font ben informada o el coneixement directe del sector nord del massís.

En canvi, de la segona cavitat del massís esmentada al catàleg (les Coves de Mura), apunta:

«Otra famosa en Mura, una legua de Vich».

Aquesta llana ubicació sembla indicar que la notícia li va arribar durant les seves estades de treball a la capital d'Osona, un territori que coneixia profundament per la seva activitat com a enginyer de mines.

El ràpid oblit de les recomanacions

L’oblit de les advertències i de l’obra de Casiano de Prado va ser ràpid. Gabriel Puig y Larraz ho deia explícitament a la mateixa introducció de la seva obra Cavernas y simas de España (1896):

«Casiano de Prado publicó hace treinta y dos años, como apéndice a la Descripción física y geológica de la provincia de Madrid, una lista en que se señalan 130 cavernas de España [Noticia sobre cavernas y minas primordiales en España], y es lástima que desoyéndose la voz de tan ilustre geólogo...»

A més, al llarg del seu catàleg, Puig y Larraz cita Casiano de Prado com a font d'informació en la bibliografia de diverses cavitats de la Península.

Un científic del segle XIX

El gallec Casiano de Prado y Vallo (1797-1866) va estudiar llatí, matemàtiques i ciències naturals a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Amb només 20 anys va ser empresonat per la Inquisició a causa de les seves idees liberals. En ser posat en llibertat, va estudiar enginyeria de mines i, un cop graduat el 1834, va dirigir les importants mines d’Almadén.

L'any 1835 va escriure Vindicación de la Geología, una obra fonamental en defensa d'una disciplina que encara patia curoses reticències confessionals i la censura de l'època. Prado hi demostrava que la geologia era una ciència basada en l'observació metòdica i defensava les teories del naturalista francès Georges Cuvier.

Coincidint amb la publicació del llibre, Prado va ser nomenat inspector del districte miner d’Aragó i Catalunya. Va fixar el seu centre d’operacions a Tarragona, on va residir entre 1835 i 1840.

La connexió catalana: els «nummulits» i la plana de Vic

Al llarg del seu període català, Casiano de Prado es va dedicar, entre d'altres projectes, a inspeccionar la conca carbonífera de Berga i les mines de sal de Cardona. Una altra de les seves tasques de gran rellevància va ser l'estudi dels terrenys nummulítics a la plana de Vic i a la Catalunya Central.

Prado es va convertir en un dels primers científics a analitzar sistemàticament aquests afloraments de l'era Cenozoica (Eocè). Va comprendre immediatament que els fòssils de nummulits (foraminífers discoïdals amb forma de monada o botó) no eren simples curiositats de la natura, sinó les veritables claus cronològiques per determinar l'edat de les capes geològiques i dels conglomerats de les comarques barcelonines.

En les dècades posteriors, la presència o absència d'aquests fòssils a la Mola, al Montcau i a la es va convertir en un dels grans debats de la ciència excursionista catalana, apassionant investigadors com Artur Bofill, el Dr. Cadevall, o Domènec Palet i Barba.

Durant la seva etapa a Catalunya, Prado va compaginar el treball tècnic amb l'activitat política i periodística, sent editor del diari El Tarraconense entre 1837 i 1838, fins que va ser cessat per motius polítics.

Llegat científic i reconeixement internacional 

1849: És nomenat vocal de la recentment creada Comisión del Mapa Geológico de España, dedicant la resta de la seva vida a la investigació de camp.

1850: Al jaciment de San Isidro (Madrid), es converteix en el primer científic de l'Estat espanyol a excavar i documentar de manera rigorosa restes d'elefants prehistòrics i mamífers extints associats a eines de sílex tallades per humans antics. Aquest fet va introduir de ple la ciència peninsular en el debat europeu sobre la gran antiguitat de la humanitat.

1853: Assumeix la direcció de la Sección Geológico-Paleontológica de la Comisión del Mapa Geológico.

1862: Rebeix el reconeixement de les grans institucions europees en ser designat membre de la Geological Society of London i de la Société Géologique de France. Aquell mateix any, Louis Lartet va visitar personalment Prado a Madrid per examinar les eines paleolítiques de San Isidro i redactar la ressenya per al Bulletin de la Société Géologique de France.

1864: Publica la seva gran monografia geològica sobre la província de Madrid, on va incloure l'apèndix «Noticia sobre Cavernas y Minas Primordiales de España», citant la Simanya i les coves de Mura com a exemples de cavitats que calia explorar seguint la metodologia d'Édouard Lartet.

Prado va ser, a més, un pioner de l'alpinisme científic, realitzant la primera ascensió coneguda i documentada a l'agulla de la Pedriza (Madrid) i explorant sistemàticament els Picos de Europa.