1879: Primera excursió de recerca d’història natural a Sant Llorenç del Munt (amb l’Artur Bofill)
La segona sortida verificada a Sant Llorenç del Munt del moviment excursionista català es va produir entre el 31 de maig i el 2 de juny de 1879. Va tenir una finalitat més clarament científica i va ser més llarga. Va incloure la Mola, la cova del Drac, Santa Agnès, els Òbits, la Simanya, la Mata, el poble i les coves de Mura, i la Barata.
Havia passat un any i escaig de la primera expedició organitzada per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC), però ja s’havia produït una escisió. Una part destacada dels seus membres havien constituït a la tardor de 1878 una altra entitat: l’Associació Catalana d’Excursions (ACE). Ambdós col·lectius van conviure durant una dècada fins que el 1890 es van tornar a reunir formant el Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
A la sortida de 1879 van repetir dues de les persones que ja havien estat un any abans a Sant Llorenç del Munt: Ramon Arnet i Ramon Arabía. I s’hi van incorporar Josep Canal i Artur Bofill i Poch, reconegut zoòleg, geòleg i paleontòleg.
Cal destacar que Artur Bofill (1846-1929) va ser una de les figures més influents de la malacologia i les ciències naturals a Catalunya. A més de la seva vessant acadèmica, Bofill va viatjar incansablement per Catalunya, Europa i el nord d'Àfrica recol·lectant mostres. Va reunir una col·lecció malacològica i paleontològica d'un valor incalculable que va acabar donant íntegrament al Museu Martorell de Barcelona, el qual va dirigir des del 1887.
Fins a aquells anys, les closques eren cercades sobretot per formar part de col·leccions privades (una afició que portava moltes persones a Sant Llorenç del Munt). Però en aquells moments es va començar a entendre que els mol·luscs continentals tenien un alt valor per comprendre la geologia, la biogeografia i la prehistòria. A finals del segle XIX, Bofill es va interessar també per Sant Llorenç del Munt amb motiu de la troballa de fòssils (les anomenades "denes") a la cova de les Ànimes. Fins i tot va ser un dels científics que va provar de trobar aquesta cavitat sense èxit.
Primera ressenya de l’excursió de 1879
Descripció “excursionista” de la sortida “a Sant Llorenç del Munt, Mura i coves dels entorns”. Redactada per al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana (per Josep Canal y Febrer).
(Nota: Crida l’atenció que durant tot el trajecte els expedicionaris no intentessin trobar «la misteriosa cova de Can Pobla», de la qual tant havien escrit només pocs mesos enrere; ni tan sols l'esmenten en el text. D’altra banda, resulta especialment rellevant la constatació que ja l'any 1879 les coves de Mura estiguessin tancades amb porta per decisió de la propietat privada per protegir-ne les formacions).
A les 6 de la tarde del dia 31 de Maig prop passat sortian de la estació del ferrocarril del Nort los expedicionaris, precedits per lo Sr. Arnet, ab qui 'ns reunirern al baixar en la estació de Sabadell y ab qui tornavam á sortir al pech rato montats en la diligencia de Castellar. Arrivats á est poble á las 9 de la nit, després de deixar á la dreta del camí y en una fonda vall antiquíssima iglesia del pintoresch poble de Junqueras; nos allotjárern en casa de D. Jaume Sala, parent del Sr. Arnet, quina franca hospitalitat no poguérem menos d'acceptar ab agrahiment. Després de donar totas las disposicions pera lo endemá, sopárem reunits vora la llar ab la amable familia del Sr. Sala y passárem de sobretaula una agradabilísima vetllada sentint contar y contant tradicions y rondallas.
Lo 1ér de Juny á dos quarts de cinch eixiam de nostre allotjament pera cumplir ab lo precepte y després d'un frugal esmorsar y llestos tots los preparatius, precedits pel guía emprenguérem la marxa per la dressera.
(Cim de la Mola)
A dos quarts de set sortiam de Castellar, á dos quarts de deu arrivàrem al cim de Sant Llorenç; tres horas de fatigosa pujada, ben compensadas per la bellesa del panorama: se diu, mes no ho poguérem comprobar, que la coroneta de la montanya sobrepuja d'alguns metros l'alsada del pich de Sant Geroni de Montserrat y qu'en los dias clars de primavera y estiu se veuhen desde allí fins las islas Balears.
(Monestir)
Lo Monastir, antiquísima obra del sigle IX ó X, ha desaparegut; avuy sols quedan restos, que poch tenen de notable, de la construcció posterior y la moderna, mes ben dit contemporánea, restauració del entusiasta R. Dr. D. Anton Vergés y Mirassó, prematurament mort pera la patria. Lo mes notable potser que conté avuy lo Monastir son unas antigas sepulturas que portan grabat lo báculo abacial en la part superior y que s'troban en lo corredor adossat al temple per lo costat de mitjorn: per lo demés, ruina y miseria, que avans de gayre anularán la obra de son piadós restaurador y la arraulirán per sempre.
Com l'objecte de la excursió era la exploració de las covas y la herborisació, no 'ns detinguérem en lo Santuari mes que 'l temps necessari pera descansar, fer un senzill ápat y examinar la iglesia y la extensa vista que d'allí s'descobreix. A mes, molts dels expedicionaris coneixian ja, per anteriors excursions, los magnífichs espectacles de la posta y sortida del sol, principal atractiu del Sant Llorenç pera 'ls qui sols se 'n preocupan de la part pintoresca al recorrer una encontrada.
(Cova del Drac)
Apressàrem donchs lo pas dret á la cova del Drach, roca monolítica que s'alsa al N. del Monastir, á un quart llarch de distancia y á mes de 1,000 metros sobre 'l nivell del mar, dominant al N. E. un extens panorama y lo agrest fondal de Santa Agnès: sa alsada es de mes de 100 pams y un estret passadís d'etres brancas la atravessa de S. á N. y de O. á E. en forma de T. Está sospesa sobre horrorosa timba y fora de sa típica forma, res te de notable com no sia la tradició que pretén qu'en ella s'acullia lo famós drach, terror de la encontrada, del que 'ns ensenyá una costella (?) lo hermitá de Sant Llorenç y que á primers del sigle IX matá lo comte Wifredo mereixent en premi que lo emperador Ludovich Pio 'l deslliurés de son vassallatje y quedés des d'allavors Barcelona erigida en comtat independent.
En la Seu de nostra ciutat, á cada costat del portal de Sant Esteve que s'obre devant de Santa Clara, hi ha dos alts relleus que s'refereixen á la mateixa tradició.
(Òbits)
De la cova del Drach passàrem als Òbits, senzillas baumas tancadas ab un mur y convertidas en modesta y arrumada vivenda. ¿Quina antigüetat té aquesta? La que en restos cremats y miserables se veu avuy, sens dubte ben poca, peró lo trobar-se propera á una font que brolla del mitj del rocam y qu'ens digué lo guía era la millor de la encontrada, aixís com la disposició especial del interior, potser acusan una d'aquellas habitacions prehistóricas, tant comunas en la edat de pedra.
(Cova Simanya)
A las tres de la tarde arrivàrem á la Cova Simanya, desitjosos de penetrar fins a 'l fons d'ella y admirar-ne los mes recóndits misteris. Aixís ho férem, avansant per la galeria que ve en línea recta de la entrada fins á 75 metros y per la que s'obre á la esquerra d'aquesta, un poch endins, fins á 120 (tot lo qu'es possible avansar), y francament nos convencérem de que sols en la imaginació existeix la decantada estansa tan magistralment descrita per un autor contemporani. La boca de la caverna per sa apariencia grandiosa y fantástica es lo que hi há en ella de mes notable; després, las galerias s'enxiqueixen, á tal punt que lo avansar per ellas es molt fatigós y al fí impossible. La nostra Associació, que creu que lo abandonar-se á la exageració y la fantasía perjudica en comptes d'afavorir, á despit de desillusionar ab algú, deu fer constar la veritat de lo que vegé.
(La Mata)
A las 5 sortiam de la explorada Cova y á dos quarts de set arrivàvam á La Mata, ahont férem nit. La espaiosa casa estava plena de collas de treballadors de Terrassa y Sabadell que aprofitavan las dos diadas de festa pera sortir á esbargir-se y en la inmensa llar ahont cuynavan era bonich veurer formiguejar tanta gent y sentir tanta gatzara. A fora, la nit calmosa y la argentada lluna inspiravan pau y serenitat al esperit.
Lo endemá, 2 de Juny, á las 6 del dematí nos dirigirern dret al poble de Mura, ahont arrivàvam envers dos quarts de 9. Lo camí en extrem pintoresch passa primer entremitj d'espessos alsinars y després s'extén pedregós y accidentat per la roca viva. En una de las revoltas s'ens oferí una hermosa vista dels Pyreneus, cobert en lo vessant espanyol d'una extraordinaria quantitat de neu. Poch pensàvam que potser en aquella mateixa hora los estés atravessant ab prou pena y perill nostre delegat á Lourdes, lo Sr. Baró de Saint Saud.
(Mura)
Mura es un poble rónech y que poch conté de notable, com no sian algunas noyas macas (la que 'ns visitá mentres esmorsàvam, filla de la casa y de 8 anys d'edat, es verament una ponselleta de rosa) y lo ábside de la iglesia, de pur estil bisantí y que atribuhím al sigle XII. D'ell ne tragueren dibuixos, de conjunt y de detall, los Srs. Arabía, Canal y Arnet, fent també aquest últim un cróquis d'una típica entrada de carrer.
En la iglesia se celebrava lo dia derrer de Maig ab missa major á tota orquesta y per aquest motiu no poguérem fer-nos cárrech del interior ab la detenció que desitjàvam, si bé que per son aspecte no creyém que continga res que d'esmentar sia digne.
(Coves de Mura)
A dos quarts d'onze deixàvam lo poble y á las onze entràvam en las Baumas de Mura, quin propietari Sr. Vila, qu'ens esperava á la porta (puig la té tancada), nos serví de guía. Alló realment val la pena d'una descripció poética y entusiasta; al N. de la població, á la meytat de l'aspra pujada que conduheix á la serra y camí de la Barata, s'obre la entrada, qu'es molt petita y no daria mostra de las colossals dimensions que té lo interior. Se baixa primer per uns grahons oberts en la roca y tot seguit se troban ja altíssimas naus, amplas galerías y poéticas cambras, adornadas ab primorosas columnas, fantásticas estátuas (lo camell y lo cocodril) y trasparentas cristallisacions: tot una primavera sembla qu'hagi florit en aquellas baumas. Gelós n'está lo propietari y ab rahó, lo que no impedí qu'ens obsequies regalant-nos alguns exemplars d'estalactitas, que figuran ja en nostre museo. La llargada de la cava, segons nos digué ell mateix, passa de 160 metros.
(La Barata)
A la una ne sortíam y desde allí nos dirigírem á La Barata, no oferint ja res de notable la excursió com no sia la magnífica col·lecció de plantas, que degudament classificadas per los Srs. Arnet y Bofill, detallaré per separat. (V. pág. 27). A las tres arrivàrem á La Barata, ahont berenàrem y visitàrem la capella d'estil barroch, adornada ab alguns quadros recomanables. A las 6 preniam lo tren en Terrassa, deixant pera una excursió expressa la visita de las antigüerats y monuments que compta aquesta industrial vila.
Per extracte del acta oficial. Lo Secretari accidental, Joseph Canal y Febrer
Segona ressenya de l’excursió de 1879
Descripció de la primera recerca d’història natural a Sant Llorenç del Munt. Redactat per Ramon Arnet i Artur Bofill per al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana.
(Nota de rigor científic i nomenclatural: La taxonomia exposada a continuació correspon a les classificacions vigents a finals del segle XIX. Entre parèntesis o notes s'indica la correlació científica actual per a la seva correcta interpretació biogeogràfica i ecològica.
1) Malacologia (branca de la zoologia que estudia els mol·luscs)
GASTEROPODA INOPERCULATA
* Pupa umbilicata (Draparnaud). Aquesta especie escasseja bastant, havent-se'n recullit alguns exemplars junt á la casa anomenada La Mata sota las pedras. (Anotació actual: Classificada actualment en el complex de pupíl·lids com a Abida secale o Pupilla muscorum).
* Helix strigella (Draparnaud). S'en troban alguns exemplars en las inmediacions de Mura junt á las hermosas cascadas qu'existeixen en dita població. (Anotació actual: Pertany al gènere Fruticicola / Bradybaenidae).
* Helix aspersa (Müller) N. V. Caragol bover. Com aquesta especie es bastant comuna en Catalunya, lo únich que pot fer-se constar es qu'hem notat qu'en aqueixa localitat los indivíduos son de un pintat molt fosch. (Anotació actual: Actualment designat científicament com Cornu aspersum).
* Helix nemoralis (Linneo) N. V. Viudetas. Es bastant escás, puig no hem trobat mes que dos exemplars del tipo y 1 de la varietat Polia (Moquin Tandon) prop de «La Mata». (Anotació actual: Conegut actualment com Cepaea nemoralis).
* Helix lapicida (Linneo). Junt al poble de Mura, en la cascada de que s'ha fet menció, hem trobat alguns exemplars ab bastanta abundancia d'aquesta bonica especie. (Anotació actual: Actualment Helicigona lapicida, una espècie d'estrat forestal humit).
* Helix Montserratensis (Hidalgo). Aquesta especie la hem vista citada per son autor no mes que á Montserrat; no obstant en la vertent S. del camí que de Sant Llorenç conduheix á La Mata la hem trobada, habitant en terrenos árids sota las pedras. No molt abundant. (Anotació actual: Actualment Pyrenaearia montserratensis, un mol·lusc gàsteròpode endèmic del prelitoral català. Aquesta troballa de Bofill a Sant Llorenç el 1879 té un valor malacològic històric excepcional).
GASTEROPODA OPERCULATA
* Cyclostomus elegans (Müller). Molt abundant en llochs humits, dessota las pedras, en la fullaraca, etc. (Anotació actual: Actualment Pomatias elegans).
* Pomatias obscurum? (Draparnaud). Aquesta especie la hem trobada ab alguna abundancia en lo magnífich vestíbul que forma la entrada de la Cova Simanya.
2) Estudi botànic
CLASE I.ª TALAMIFLORAS
* Familia de las RANUNCULÁCEAS: Helleborus fætidus (Linneo) N. V. Marxibuls, prop de «La Barata». (Marxívol / El·lébor putent).
* Familia de las PAPAVERÁCEAS: Papaver Rhæas (Linneo) N. V. Rosella (Cabols, en lo Vall d'Aran). Comuníssima.
* Familia de las CISTÍNEAS: Cistus Salviæfolius (Linneo) N. V. Estepa borrera, estepa negra, en los boscos. (Cistus salviifolius). — Helianthemum pilosum (Persoon).
* Familia de las RESEDÁCEAS: Reseda lutea (Linneo). Molt general en terrenos árids.
* Familia de las POLIGALÁCEAS: Polygala rosea (Desfontaines). Punts elevats.
* Familia de las CARIOFILÁCEAS-SILÉNEAS: Lychnis dioica [citat al text original com Lygenis dioica per error d'impremta de 1879]. Comuna en paratges elevats entre 'ls boscos. (Actualment Silene dioica). — Saponaria ocymoides (Linneo), puestos pedregosos de S. Llorenç.
* ALSÍNEAS: Arenaria conimbricensis (Brotero), mateixa localitat que l'anterior. (Actualment referit al tàxon Arenaria querioides o similar). — Cerastium triviale? (Lamarck).
* Familia de las LINÁCEAS: Linum tenuifolium (Linneo). — Linum narbonense (Linneo). No son molt abundants.
* GERANIÁCEAS: Geranium Robertianum (Linneo) N. V. Herba de Sant Robert, bastant comú en tot lo país, puestos pedregosos y mes y menos ombrívols. — Erodium macradenum. (Actualment Erodium glandulosum). Especie poch abundant.
CALICIFLORAS
* Familia de las ROSÁCEAS: Rosa rubiginosa (Linneo); Rosa...? Voras del camí que conduheix á Terrassa prop de la Riera de las Arenas, abduas especies.
* Familia de las POMÁCEAS: Cratægus monogyna [citat com monogina] (Jacquin) N. V. Arç blanch, cirereta de pastor. (Crataegus monogyna, l'arç blanc). Prop del camí que va de «La Mata» á «La Barata», puesto ombrívol.
* Familia de las SAXIFRAGÁCEAS: Saxifraga Stellaris (Linneo).
* Familia de las RUBIÁCEAS: Galium vernum (Scopoli). En aquesta localitat no es molt escassa.
* Familia de las COMPOSITAS. LIGULIFLORAS: Andryala ragusina (Linneo). Torrent prop de «La Barata».
COROLIFLORAS
* Familia de las SOLANÁCEAS: Hyoscyamus niger (Linneo) N. V. Herba de la Mare de Déu, Herba caixalera. (El casquell / llegat vegetal tradicional).
* Familia de las ESCROFULARIÁCEAS: Ramondia pyrenaica (Rich) N. V. Aurella d'os, herba de la tos, Murenas, Borraina de Singla. Entre las rocas escarpadas y en punts ombrívols, sobre mateix de la magnífica cova de Mura. (Anotació actual: És la celebrada Ramondia myconi. La seva localització a les baumes de Mura és un testimoni botànic de primer ordre d'aquesta relíquia florística del Miocè al massís). — Veronica Teucrium (Linneo).
* Familia de las LLABIADAS: Ajuga reptans (Linneo). Puestos ombrívols y humits prop de «La Mata».
MONOCLAMÍDEAS
* Familia de las CYTÍNEAS: Cytinus Hypocistis (Linneo) N. V. Frare d'estepa, en los boscos prop dels Cistus. (Cytinus hypocistis, planta paràsita de les estepes).
CLASE II.- MONOCOTILEDÓNEAS
* Familia de las LILIÁCEAS: Muscari comosum (Linneo) N. V. Barralets, Calabruixas (Ayassa blava en Menorca). (Actualment Leopoldia comosa). Abundant.
* Familia de las ORQUÍDEAS: Cephalanthera...?; Orchis provincialis. Entre 'l bosc prop de la «Cova Simanya», punts elevats, no es molt abundant.
3) Mineralogia i Paleontologia
* Un exemplar de Roca conglomerada de la que n'es tant abundant la constitució geológica d'aquellas montanyas. (Anotació actual: Formació conglomeràtica de fangs i sorres del delta eocènic de Sant Llorenç del Munt).
* Procedents de las Baumas de Mura: Calissa estalactítica ab sulfat de cals cristallisat. Calissa estalactítica ab sulfat de cals arrunyonat. Calissa incrustant ab guix. Estalactitas.
* Procedents de la Cova Simanya: Calissa incrustant.
