Dos nens, l'Aixa i el Lluc, troben el nou, gran i bonic "Avenc Casas-Martínez", al torrent de la Cansalada

Tots els que es dediquen a l'exploració apassionada de llocs d'interès de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac coincideixen en una constatació: "no ens acabarem mai aquestes muntanyes". Això ho hem pogut escoltar de gent tan rellevant i experimentada com el Salvador Vives, l'Eduard Badiella, el Quim Solbas, el Jordi Guillemot, el Ramon Suades, el Quicu Tàpias...  En el lloc que menys ho esperes, es produeix una nova descoberta.
I l'última troballa, la gran novetat a Sant Llorenç del Munt, encara calenta/calenta, té dos grans descobridors: una nena i un nen. I cal recordar bé el nom perquè, tal i com comencen (mireu les fotos), segur que ens donaran més sorpreses. Són l'Aixa Martínez i el Lluc Casas.
En aquest mateix mes de setembre, l'Aixa i el Lluc feien una sortida amb les seves famílies. Des del Coll del Correu van baixar al torrent de la Cansalada (de la conca de Matarrodona), que poc a poc va mostrant les seves grans meravelles naturals.
Caminant pel corriol que ressegueix el torrent per la seva vessant hidrogràfica esquerra, la que queda sota el camí Ral, l'Aixa i el Lluc van donar bones mostres de la seva capacitat d'atenció en veure que, sota la malesa, hi havia un petit forat. Retirant la vegetació, van confirmar ràpidament que el pou tenia fondària. Era un bon avenc. Van avisar als seus pares, que són espeleòlegs, membres de la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa.

Les primeres impressions confirmaven que era una gran troballa i, sense dir-ho encara a ningú, van baixar a explorar-ho l'11 i el 21 de setembre. La descoberta era més important del que es podien imaginar.
El pou inicial de l'Avenc Casas-Martínez acaba en una rampa, que s'estreny per donar pas a una ampla i alta sala. A baix de tot, a una fondària de 19 metres, surt una galeria d'uns sis metres de llargada, que mostra unes boniques formacions.

Tota l'estructura queda ben clara a la topografia que ja han elaborat els pares de l'Aixa i el Lluc.

L'Aixa i el Lluc, amb el seus respectius pares (autors de la topografia) i un germà.
Com ja està estudiada la cavitat, no hi ha problema en explicar la seva localització. Una vegada descoberta, és ben fàcil. Cal anar al corriol del torrent de la Cansalada i, poc metres després de la cruïlla que puja cap el coll del Correu, es troba (a sota i a la dreta del camí) l'Avenc Casas-Martínez.
Per arribar a l'indret, hi han moltes opcions:
Començant des de l'Alzina del Sal.lari o la Barata:
- per la Pola i la carena del mas de l'Espluga, baixant i creuant el torrent.
- pel camí Ral, baixant pel coll del Correu,
- per l'Era Roja i el corriol que voreja l'impressionant torrent de la Cansalada,
- per la Porquerissa, els Quatre Termals i el torrent de la Cansalada.
Començant des de les Boades:
- seguint el camí fins el coll del Correu i baixant al torrent.
Els pares de l'Aixa i el Lluc han preparat la fitxa de localització de l'avenc Casas-Martínez:


Seguint pel mateix camí del torrent de la Cansalada, uns 900 metres més a l'oest, en direcció cap a Matarrodona, recentment també va ser localitzat (igualment a sota i a la dreta del camí) l'avenc foradat de l'Escudella. No és ni de bon tros comparable en importància a l'Avenc Casas-Martínez. El forat de l'Escudella és una obertura vertical d'uns cinc metres. (Link a la ressenya) Pels voltants dels avencs hi han d'altres fantàstics llocs d'interès que ens ofereix la conca de Matarrodona.

L'exploració del nou i gran Avenc Casas-Martínez per part de l'Aixa i el Lluc ha quedat recollida en una interessant serie de fotografies (fetes pels seus pares), que reproduïm a continuació;

Galeria d'Imatges de la Descoberta:




Bé, i per acabar, hem de donar les GRÀCIES a l'Aixa Martínez i el Lluc Casas per la seva gran aportació al coneixement del patrimoni natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.





El gran i aromàtic Til.ler de les Fogueroses


El Til.ler de les Fogueroses és un dels més grans de Sant Llorenç del Munt, en competència amb els del Cellerot, la Font Freda i la Roca. El seu perímetre és d'1,90 metres i la seva alçada supera els 15 metres.
Es troba en una canal encaixada entre dos cingles: al sud-oest (Mirador de les Fogueroses) i a l'est (Miranda del Til.ler). Al nord queda enlairada sobre la canal de l'Escaleta.
La forma més fàcil és veure'l és anar fins el Mirador de les Fogueroses, força freqüentat perquè ofereix una bonica panoràmica de la Roca Encavalcada i l'Agulla Petita. Aquest mirador està situat en el camí que va de les Fogueroses a la Canal de Tanca. Cal agafar el trencall que porta a la canal de l'Escaleta, però, en lloc de fer el descens, seguir pel corriol que porta fins a dos miradors. El segon, el que queda més cap a llevant, és el que està just sobre el til.ler i ofereix una bona vista de la seva gran capçada.
La recent popularització d'aquest mirador (per diversos motius) ja ha tingut malauradament conseqüències negatives: s'ha tirat brossa sobre la bonica i salvatge canal del Til.ler. Ens preguntem si és tan difícil tornar a ficar de nou les bosses i les llaunes a la motxilla i llançar-les a casa? Si pesen menys un cop buides!!!! No us farà cap mal retornar-les a casa!!!!
La vista més completa de l'arbre (tronc i capçada) l'ofereix l'anomenada Miranda del Til.ler, que està a l'altra banda de la canal. Però el seu accés és difícil. Algunes branques del tell descansen, fins i tot, sobre aquesta miranda.

Perspectives del Til.ler de les Fogueroses:

- Imatge de la capçada des del Mirador de les Fogueroses:

- Imatge del tronc des de la canal on creix:

- Imatge del tronc i la capçada des de la Miranda (del Til.ler):


- Imatge del Til.ler i el seu entorn des de la Vall d'Horta


Situació del Til.ler de les Fogueroses:


Informació relacionada:
. La Foradada del Til.ler (Llegir la ressenya)
- La Miranda del Til.ler (Llegir la ressenya)
- La Foradada de la Moixera (Llegir la ressenya)



La gran foradada del Quarto de Reixa, la més llarga de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

La foradada més llarga (i per la que és possible caminar) de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac travessa completament de nord a sud el Castell Occidental de Tanca, que és l'últim que hi ha en el camí que des de la font de la Pola va cap el turó de l'Espluga. El seu nom és Foradada del Quarto de Reixa perquè està separada per tan sols 40 metres de la popular balma obrada. Però també rep el nom de Forat del Vent per les corrents que hi han entre les seves dues boques. Tot i aquesta incomoditat, la cova també ha servit d'allotjament temporal tant a boscaters com als excursionistes que feien nit als voltants de la Pola entre els anys 20 i 30 del segle passat.
La foradada té uns 30 metres de llargada i, en la seva part central, la seva amplada supera els tres metres. En tot el recorregut l'alçada també es considerable. A més, de la galeria central surten altres forats, tots petits, menys un que es converteix en una petita sala, on es concentren la major part de les formacions de la cavitat.
La boca sud es troba sobre el camí que va a l'Espluga. Queda amagada darrera d'unes alzines. Una d'elles serveix de suport per superar un alt graó i enfilar-se cap a l'interior de la cova, que queda enlairada. Una vegada dalt, les parets de la cavitat serveixen de marc d'una bona perspectiva del Paller Tot l'Any.
La boca nord queda en la vessant del Castellot de Tanca orientada cap el Racó Gran de Matarrodona i la Fosca. No hi ha camí, però baixant el rocater i resseguint la seva base cap a l'oest s'enllaça també amb el camí de l'Espluga.
Una via d'escalada del Castellot utilitza la cova com a pas interior. Comença a la seva boca sud i, en arribar al nord, puja pel cingle fins el cim.

Recorregut en Imatges:
- Boca Sud, al costat del Quarto de Reixa:



- Secció sud de la galeria:
- Centre de la Galeria:

- Secció Nord de la Galeria:
- Boca Nord, sobre el Torrent del Figueret i el Racó Gran de Matarrodona:



La Foradada del Setrill (de la Capella), una guaita sobre la imponent riera de Matarrodona

La Foradada del Setrill es troba al cingle del nord de la capella de la Mare de Déu de la Concepció, al costat del mas de Matarrodona i per sobre de la imponent riera del mateix nom.
És un gros forat, ben visible, obert a les roques que tanquen la cinglera i que tenen una forma semblant a un setrill allargassat. Per això, les roques i la seva foradada van rebre el nom de Setrill pels ocupants del mas de Matarrodona, com la família integrada per l'escalador i espeleòleg Joan Camí (pare), Lourdes Garcia (mare) i Carles i Marc Camí (fills), que van estar a la masia entre el 1970 i el 2002.
Per diferenciar-la de la foradada que hi ha sota el també anomenat Setrill de la Pola (Fitxa), se li afegeix el distintiu de Capella.

La Foradada es troba envoltada de molts llocs atractius, distribuïts a diverses alçades en el fort desnivell de 300 metres que marca la Riera de Matarrodona i els cims superiors.
-- Sota seu té l'antiga capella de Mare de Déu de la Concepció (Fitxa) així com la barraca de Matarrodona i, més al fons, diverses tines i la font del Presseguer (Fitxa).
-- Cap el sud hi ha el mas de Matarrodona (Fitxa), amb seu interessant pou (Fitxa) i el petit avenc enlairat en una canal (Fitxa).
-- Cap el nord, en direcció cap el mas del Farell, hi ha, entre d'altres llocs força interessants, la balma de les Ginestes (Fitxa), diverses barraques i tines i, en la carena superior, el corralot del Puigdoure (Fitxa).
-- També, per sobre de la foradada, visible de lluny només des del racó de les Ginestes, hi ha l'agulla del Canelobre (Fitxa).



Una àliga marcenca cerca preses per caçar-les des d'una de les agulles dels Traginers

Sant Llorenç del Munt i l'Obac rep, entre els mesos de març i octubre, tres parelles d'àligues marcenques. Com fan el niu als arbres, són difícils de veure, tot i que la seva envergadura, quan volen, és de gairebé dos metres. Només a vegades poden sorprendre sobrevolant la Mola. Per això, la foto adjunta és un bon testimoni.
És una àliga marcenca situada al capdamunt d'una de les agulles dels Traginers. Té la mirada fixada en el Sot de la Teula, cercant serps. La vem observar en una recent sortida que tenia com a objectiu "matarrodonejar" veient l'ampli ventall d'agulles d'aquest immens sector de l'Obac. Hi participàvem els germans Òscar i Albert Masó, l'Armengol Gelabert i l'autor d'aquesta ressenya. Pujant pels graons de Mura, l'Òscar va mirar cap a les agulles dels Traginers i va donar la veu d'alerta. Dalt d'una agulla hi havia algú Amb prismàtics i el zoom de la càmera vem aclarir que es tractava d'un rapinyaire molt gran. No vem poder determinar quina especie era, però vem enviar la foto a l'Antoni Mampel, el guarda del Parc Natural encarregat dels seguiment de les aus. Ens ho ha agraït molt perquè es tracta d'una àliga marcenca a punt d'iniciar la caça.
En pocs dies aquesta àliga marcenca i les seves companyes marxaren cap el Nord d'Àfrica. Tornaren al mes de març quan les serps es desperten del llarg hivern. El fet que retornin al març és l'origen del seu nom.

Si voleu conèixer més dades sobre els rapinyaires de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, us recomanem escoltar l'emissió 22 del programa Això és La Mola de Matadepera Ràdio (Enllaç)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...