Sant Llorenç del Munt: de març 2011

Esglesia de Sant Feliu del Racó

Mas Farell

El mas Farell es va construir dalt del cim situat a la confluencia dels torrents de Matarrodona, Puigdoure i l'Infern.
El mas va ser amurallat en el segle XVII. Els Farell van adoptar aquesta protecció per evitar els atacas dels bandolers que actuaven en el molt proper Camí Ral de Barcelona a Manresa.
Durant la guerra del francés, el mas Farell va ser un dels llocs ocupats per les tropes estrangeres i, per tant, també té la seva pròpia història de tresors amagats. En aquest cas, la llegenda assegura que els soldats francesos anaven portant fins a la casa totes les joies, plata i or que robaven. Quan va haver de fugir van carregar tot el que tenia valor dins de dos cofres, però, com pessaven molt i els estaven a punt d'enxampar, van enterrar-los al camí vell de Matarodona, molt aprop de l'anomenat Roure Gros.
Segons la llegenda, al cap d'uns anys.quan van anar a recuperar el tresor, tot el bosc de l'índret havia estat talat i va ser impossible recuperar res.

Avenc del Sot de la Bota

L'avenc del Sot de la Bota, situat a 868 metres d'alçada, per sota el coll dels Ginebres, es caracteritza per la facilitat de baixar al seu interior. Fins i tot es pot accedir sense cap tipus de material especial. Això és possible perquè el terreny que s'endinsa en la seva boca té una pendent aproximadament de 45 graus. A més la llum també arriba a bona part de la cavitat, que té 19 metres de fondària.
Per arribar a l'avenc cal seguir el camí que avança paral.lel al Sot de la Bota, per la seva vessant hidrogràfica esquerra, és a dir, per sota de la carena dels Ginebres. Transcurreguts uns 800 metres des de la Riera de les Arenes, quan el corriol comença a pujar cap a la Sesta de l'Arç, cal endinsar-se al bosc per la dreta. Després de quaranta metres de pujada es troba la cavitat.

Roca Salvatge (776 m)

La Roca Salvatge és un turó rocós, estret i abrupte. Algunes de les seves parets són les que tenen, conjuntament amb La Falconera, unes alçades més importants de tot el massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. L'agulla que culmina el cim assoleix 776 metres. amb grans desnivells sobre les valls que l'envolen.

-La seva vessant sud s'alça sobre els Bacs de la Portella (amb el turó Roig al davant i, més enllà, els Alts de la Pepa i el turó de la Mamella).
-A l'est té la canal de Mura (que fa de separació amb el Castellsapera i la carena del Collet Estret).
-A l'ost té la canal del Solitari (amb el Pallet de Tot l'Any a l'altra costat).
-I al nord la Roca Salvatge enllaça amb la carena del Camí Ral, que transcorre en aquest tram sobre la Gavarra de l'Obac. El Camí Ral està situat entre 40 i 65 metres per sobre de la Roca Salvatge i, per això, ofereix una visió aèria de la part superior del cim.

Sobre la peculiar toponimia del turó, Josep M. Faura, al seu llibre "Història de la Serra de l'Obac", diu que originariament era Roca de la Salvatge i que probablement deriva del fet que a la part més innacesible del turó hi hagués "refugiada" una salvatgina, és a dir, animals no domesticats (com ara porcs senglars, tant nombrosos al parc).
La proximitat de la Roca Salvatge al Camí Ral fa que el turó estigui vinculat a la història del bandolerisme que va ser tant frequent a la zona, especialment al Coll del Correu i al Collet Estret. Després dels assalts, alguns bandolers s'amagaven als voltants del turó.
En èpoques més recent, després de la guerra civil, una cova de la vessant oest de la Roca Salvatge va servir de refugi durant molts anys a un vei de Terrassa. Aquesta cavitat va passar a ser coneguda com la cova del Solitari i, per extensió, tota la canal va acabar per ser anomenada també "del Solitari".

Els Caus Cremats (812 m)

De la Punta dels Caus Cremats crida l'atenció, ja d'entrada, el seu curiós nom. Sembla que al tractar de "caus" es fa referència concretament als caus de conills existents a l'índret. I que l'afegitó de "cremats" es va posar perquè és l'extesa tècnica que s'utilizava (calar foc) per aconseguir que els conills sortissin dels seus amagatalls per tal de poder-los caçar.
El cim dels Caus Cremats, a 812 metres d'alçada, és un gran bloc de pedra de forma rectangular. És l'anomenada "Punta", que culmina el turó arodonit que s'alça sobre el torrent de l'escaiola i el Bosc de Parets.

Forma part de la llarga carena que puja des del torrent de la Riba fins el Collet Estret. De sud a nord d'aquesta carena sobresurten els Caus Cremats, el Puig Codina, la Roca del Corb i el Turó de la Carlina.

Al cim dels Caus Cremats es por arribar des de les Pedritxes, pujant fins el coll de la Riba i, després, seguint el camí del Bosc de Parets. També es pot anar des dels Rourets, pel camí paral.lel al torrent de l'Escaiola.
En sentit contrari, un corriol provinent del Puig Codina (i, més enllà, del Collet Estret) arriba a la punta dels Caus Cremats.
Una vegada a la base de la "Punta" cal fer una curta grimpada d'uns quatre metres. Dalt hi ha un petit pla, que serveix de mirador a tot el massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, així com a Montserrat.
A la vessant sud-est dels Caus Cremats, a l'anomenat Pla de l'Escaiola, la Diputació de Barcelona ha fet una àrea d'esplai del Parc Natural, que és molt frequentada els dies festius.

Turó de les Nou Cabres

El Turó de les Nou Cabres és un impressionant monolit rocós situat entre La Mola i Els Óbits, amb la canal Fonda a la seva vessant nord-oest i la canal de Santa Agnès al sud-est.
El cim està a 899,4 metres d'alçada, tot i que el mapa d'Alpina li asigna 909 metres. A dalt només es pot arribar mitjançant tècniques d'escalada, però des dels Òbits es pot tenir una visió aèrea:

Per la seva situació, envoltat d'altres turons i valls, es pot tenir una visió dels quatre costats del turó i a diferents alçades.

Des de la part inferior de la canal Fonda, pujant des del Davi:

Des de la part superior de la Canal Fonda, baixant des de la carena del Pagès:

Des del centre de la Canal Fonda, a la base de Nou Cabres:

Des del costat del Turó del Boc, a la canal de Santa Agnès:

Des de la Baga del Dalmau:

Des dels voltants de La Morella:

La primera pujada documentada a les Nou Cabres es va produir l'any 1924 i va ser protagonitzada per cinc membres del Centre Excursionista de Terrassa: el mític Abelló, Tintoré, Closa, Torras i Suana. El 1951 es va obrir un nova vía pel sud-est.

El nom del turó està vinculat a una llegenda molt coneguda. Una de les versions d'aquesta història va ser recollida l'any 1929 per l'historiador terrassanc Salvador Cardús a la masia del Daví. Els fets serien certs i hauríen ocurregut entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Una cabra prenyada hauria pogut pujar fins el cim, però, després, ja no va saber baixar. Atrapada al caim, va parir allà mateix.
D'aquesta forma, dalt del cim es van aplegar un bona colla de cabres, a les quals s'escoltava belar per les valls de llevant. Aquesta situació va durar uns quants anys fins que uns veis de Sant Llorenç Savall van decidir anar-les a rescatar. Segons la llegenda, per poder pujar-hi es van encastar a la roca unes escales. En total es van trobar i baixar nou cabres, que són les que van donar el nom al turó.
Una altra versió de la llegenda, recullida pel Miquel Ballbé i Boada, afegeix a la història una colla de pilers agosarats. Segons aquesta variant. van ser uns pilers els que van demanar al propietari del turó poder pujar-hi per tallar unes grans alzines. Amb la corresponent autorització, els pilers van clavar ferros a la roca fins arribar dalt de tot. Segons aquesta versió de la llegenda, van deixar la clepsa del turó ben pelada i van baixar també amb les nou cabres.

Avenc de la Serra del Gall

L'avenc de la Serra del Gall va ser una de les primeres cavitats explorades als massis de Sant Llorenç del Munt i l'Obac per l'incipient moviment excursionista a principios del segle XX.
Atrets per la seva gran boca d'entrada, ja va ser visitat per membres Centre Excursionista de Terrassa el 7 d'abril de 1912, el mateix any que van baixar al mític avenc del Davi.

L'avenc està situar a 620 metres d'alçada, a la vessant sud-est de la Serra del Gall, només uns metres per sobre de la llera del torrentet. La seva profunditat és de 26 metres.
Per arribar a l'avenc es pot baixar des del camí de la mateixa Serra del Gall, uns 200 metres abans d'arribar a la base del Turó del Queixall. També es pot arribar des del camí de la Serra Llarga, fent el descens per un corriol que surt poc abans de les runes de l'antic mas.
Al Nadal existeix la tradició de porta un pessebre a l'avenc i cantar nadales.

Avenc de Castellsapera

L'avenc de Castellsapera té una boca d'uns 15 metres quadrats en una zona rocallosa, envoltada d'un alzinar. La cavitat està situada al nord-est del turó, molt aprop del coll de Tres Creus, al massis de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

L'avenc, que està format per l'acció erosiva de l'aigua subterrània, té una fondària d'uns 80 metres. És una de les cavitats del massis més frequentada pels ratpenats.
Per a protegir la seva molt important fauna cavernícolam des del 1996 es van instal.len rètols indicatius del tancament de l'avenc durant la temporada d'hivernació.
La primera exploració acreditada de l'avenc de Castellsapera va ser feta el 16 de gener de 1921 per la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista de Terrassa.

El 24 de gener de 1960 es va produir un accident mortal a l'avenc. Un noi de 14 anys hi va caure, mentre jugava per la zona. Com a recordatori hi ha un monolit al costat de la boca del forat. No es té constancia de cap altre caiguda fortuita a un avenc de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, tot i que si s'han produit diversos accidents entre espeleolegs.
Per arribar a l'aven de Castellasapera, la ruta més directa és anar des de l'Alzina del Sal.lari fins el coll de Tres Creus i, des d'allà, agafar un corriol que surt en direcció est amb lleugera baixa. Al cap de 200 metres ja es veu la cavitat.

Forn de Calç del Pi Bonic

Cova dels Ossos

La cova dels Ossos té un recurregut de 21 metres.
(Pendent ampliació)

Avenc de les Pinasses

L'Avenc de les Pinasses està situat per sobre del mas de La Barata, a la vora del Torrent Roig i a mig camí de la Roca del Corb
La cavitat té una profunditat de 58 metres.
El notable excursionista i geòleg Nadal Llopis i Lladó va explorar-lo, dibuixar la topografia i publicar un informe en el butlletí número 23 del Club Muntanyenc Barcelonés, que va incloure en el seu llibre Sota Terra.
La Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa ha fet servir aquesta cavitat per fer pràctiques de topografia.
Per arribar a l'avec de les Pinasses cal sortir des de La Barata en direcció a La Roca del Corb.

Cova Roja

La Cova Roja està situada a la vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt, en el gran cingle rogenc que hi ha aproximadament a la meitat de la part del camí dels Maringes que enllaça les dues Castellasses. La Cova Roja és realment una balma, amb uns 7 metres de llarg i una fondaria màxima de tres metres

Sobre la balma inferior, accedint pel costat, per una estreta canal, hi ha la Cova de les Figueres. Les dues cavitats han format històricament una "unitat" i han compartit la denominació de Cova Roja o Cova de la Roca Roja.
En el seu llibre sobre la Vall del riu Ripoll, publicat el 1997, l'Antoni Ferrando diu que aquesta toponimia ja es troba en un document del 1705.
La balma inferior servia per guardar petits remats mentre que la cova superior, més ampla i millor abric, es reservava pels pastos i altres usuaris del camí de les Maringes.
Actualment la cova Roja es freqüentada pel ramat de cabres que volten per diversos indrets del llevant de Sant Llorenç del Munt.

Informació relacionada: Cova de les Figueres. (Fitxa)

Avenc del Cavall de La Barata

L'Avenc del Cavall està situat uns 300 mestres al nord del mas de La Barata, però a l'altra vessant de la Riera de les Arenes, al costat de la pista que baixa del Turó de les Rovires.
La cavitat, formada en un terreny de conglomerat eogènic, té una boca circul.lar de tres metres de diàmetre. La seva profunditat és de 30 metres.
Per arribar a l'avenc del Cavall de la Barata cal anar des de l'aparcament de l'antic mas fins a l'altra vessant de la Riera de les Arenes i allà pujar per la pista que, paral.lela a la llera, va pujant cap el turó de les Rovires. Al cap de pocs metres, davant d'uns camps de conreus, surt un trencall a la dreta que, en pocs metres, condudeix davant de la cavitat.
La primera exploració documentada a l'avenc del Cavall de la Barata va ser realitzada l'any 1962 pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Centre Muntanyenc Barceloní (GES-CMB).

Balma de la Pinassa: d'amagatall durant la guerra civil a refugi d'un actiu grup de joves als anys 60

La Balma de la Pinassa està situada a la vessant nord d'un cingle que sobresurt del bell mig de la canal Freda, entre els camins de la Font Soleia i la Senyora.

A diferència de les cavitats situades al peu d'aquests dos antics camins, la balma de la Pinassa va passar desapercebuda durant molt temps a causa de les dificultats d'accés.
Precisament pel fet de queda amagada, la cavitat va ser un dels caus dels emboscats de la guerra civil. Diversos veïns de Sant Feliu del Racó, com Florenci Santiesteban, hi van viure en diverses ocasions fins a principis del 1939. Probablement aquests ocupants temporals van conèixer l'existència de la balma a través dels carboners que treballaven per la canal Freda des de les primeres dècades del segle XX i que també tenien casa a Sant Feliu del Racó.
La situació de la cavitat no es va divulgar fins a l'any 60. En Florenci Santiesteban va trobar-se un frup de joves de Castellar del Vallès, que van preguntar-li per racons de Sant Llorenç del Munt. En Florenci els hi va explicar la història i els va acompanyar fins a la cavitat.
Els nois, de 14 anys d'edat. eren membres de la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc -SEAC-, antecessora de l'actual Centre Excursionista de Castellar. Van quedar impressionats per l'indret. En aquell moment la balma no tenia cap mena de parament. I era més petita que en l'actualitat. La petita surgència de la cavitat si que havia estat aprofitada pels carboners.
El grup de joves va decidir que aquell antic amagatall de guerra s'havia de convertir en el seu centre d'operacions per Sant Llorenç del Munt. Els impulsors de la iniciativa van ser Francesc Serra, Vicenç Portell, Daniel Rocabert, Joan Sallent, Pere Roca i Josep Llinares.
Segons ha explicat Josep Llinares al programa Això és La Mola, de Matadepera Ràdio, al principi només van fer un mur amb branques. Però, al poc temps, van decidir picar una llosa de l'interior de la balma amb la doble intenció de: guanyar espai i aprofitar la roca per fer un mur més fort. També van fer marcs per a les finestres i la porta. Amb tots aquests elements la seva construcció va adquirir l'aspecte d'una cabana de pedra. A l'interior van col.locar llits, una taula, cadira i diversos estris per fer més confortables les seves estades.
Els joves hi anaven tots els caps de setmanes i els dies de festes. Des d'allà feien sortides per tots els racons de Sant Llorenç del Munt. Es portaven el menjar de casa, però sovint feien una petita brasa. L'aigua l'obtenien habitualment des la font del Saüc.
A vegades, a les nits, un dels components del grup, el Joan Sallent, treia una guitarra i cantava cançons del Joan Manuel Serrat, que tot just iniciava la seva carrera professional.
Els joves van ocupar la balma fins l'any 1968, quan van començar a marxa al servei militar. A la tornada, encara hi van anar a vegades, però ja van concentrar els seus esforços en altres activitats.

La Balma rep el seu nom d'una gran pinassa situada davant seu i que, a un metre de terra, té 2,8 metres de perímetre i 0,89 metres de diàmetre.
Per arribar a la Balma de la Pinassa cal anar pel camí de la Font Soleia en direcció a Santa Agnès fins arribar a la canal Freda. Allà cal baixar una mica el primer torrent fins a trobar a ma esquerra un corriol que va resseguint per sota un promontori rocòs. Quan el cami es distancia del cingle i i sembla desaparèixer engolit pel bosc, cal pujar uns metres i enfilar una pendent cap a l'esquerra.
Des del camí de la Senyora també puja una altra petit corriol fins a confluir, prop del torrent, amb el que baixa de la Font Soleia.
La Balma de la Pinassa està formada en aquest gran cingle, orientada cap el nord i amb una alçada que arriba fins el nou metres.

Podeu escoltar el relat personal del Josep Llinares al programa Això és La Mola. (Anar a l'audio)

Pou de Glaç de l'Estepar

El Pou de Glaç de l'Estepar va ser construit l'any 1706 per la familia Ubach, que vivia a la masia actualment coneguda com a Casa Vella de l'Obac.

El pou es va edificar mig enterrat en una zona boscosa, plena d'alzines, situada a 650 metres d'alçada, a la vessant oest del Turó de la Carlina, al costat de la cruilla del camí de l'Estepar i un sender provinent de la Torrota de l'Obac. El pou consisteix en un clot cilíndric revestit interiorment per pedre seca.

El gel s'anava a buscar a l'hivern a les rieres i les basses de l'entorn. L'aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar que es fongués amb la calor de la primevera i l'estiu. A les nits el glaç es trasllava fins a les ciutats, on es venia tant com a medicina com per refrecar les begudes.
El comerç de glaç va donar tant bons resultats a la familia Ubach, que el 1760 va decidir construir un segon pou a la Portella. Aquesta activitat comercial es va mantenir fins a l'aparición dels congeladors elèctrics.