Foradada de la Germaneta

Les enigmàtiques sepultures alt-medievals de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac

En diversos llocs de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi han enigmàtiques sepultures aíllades o aplegades en grups molt reduïts. Són d'origen alt medieval, dels pobladors del massis (pagesos, pastors i també alguns ermitans) durant l'etapa visigòtica, l'ocupació musulmana i el domini carolingi.
Aquestes sepultures van ser estudiades per l'Antoni Ferrando i Roig, que va publicar un ampli estudi. Segons aquest informe, hi han de quatre tipus de tombes a Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac:

1) Les més abundants són les que estan fetes amb lloses de pedra rectàngular (també anomenades cistes). Eran fàcils de construir: s'obria una fossa a terra, es recobria l'interior amb les lloses formant una caixa i, finalment, es tapava amb una pedra.
2) Unes altres estan fetes amb teules (sostingudes simplement les unes amb les altres o bé, en alguns casos, unides amb morter). Aquest tipus d'enterrament, que era d'origen romà, es va fer servir principalment durant el regne visigòtic. Segons l'Antoni Ferrando i Roig, "el seu ús va començar a decaure a partir del segle VI, però s'han trobat de més tardanes ja que al nostre país sembla que la teula plana no es va deixar de fabricar fins el segle X".
3) Un altre tipus de sepultures estan excavades a la roca. Les més antigues, del segle VIII a IX, tenen formes rectagulars, trapezials o arrodonides. Però la majoria dels segles X i XI són antropoformes (és a dir, en forma humana). Segons l'Antoni Ferrando, "sembla clar que qui les excavava ho feia seguint una tradició molt arrelada i el ritual específic d'una comunitat diferenciada".
4) També hi han tombes molt simples, directament excavades a terra i amb cobertures poc complexes. Són els enterraments més tardans, fets a partir del segle X.

L'Antoni Ferrando destaca que l'orientació de moltes de les sepultures és d'oest a est. El motiu podria tenir les arrels "en antics cultes solars cristianitzats ja que l'est assenyala Terra Santa (a més de la sortida del sol)".
El costum de fer tombes aillades en llocs perduts del massis va pedre força amb la generalització de cementiris al costat de les esglèsies a partir del segle XI.
La troballa de les tombes conegudes fins ara a Sant Llorenç del Munt es va començar a produir a partir del 1920, quan el Centre Excursionista de Terrassa (CET) va iniciar el seus estudis culturals i, en primer lloc, va localitzar les tres sepultures de la Porquerissa, que inicialment es van vincular amb la toponimia del coll de Tres Creus (corresponent possiblement a tres homes penjats).
Poc a poc, i amb l'ajuda de pagesos i pastors, el CET va anar trobant les tombes de Can Robert, el Coll d'Eres, etc.
Com en molts altres elements patrimonials del massis, els expoliadors actuaven sovint més rapidament que els arqueòlegs. En alguns casos l'acció dels lladres i l'excés de zel dels estudiosos van provocar que al lloc d'enterrament no quedi absolutament res, com és el cas dels Òbits.

Índex de les principals sepultues aïllades de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

1. Tombes de Can Robert.  (Fitxa)
2. Tombes dels Òbits.
3. Tombes del Coll d'Eres.  (Fitxa)
4. Tombes de la Porquerissa.  (Fitxa)
5. Les Tombes de la Solana de les Monges.
6. Tomba de l'Espinenca. 
7. Tombes de les Roquisses.  (Fitxa)
8. La tomba de Can Cadafalch.
9. Tomba de Sant Feliu del Racó.
10. Tombes del Moro de Talamanca.  (Fitxa)
11. Tomba del Moro de l'Otzet.  (Fitxa)
12. Tomba de l'Om o de lErmità.  (Fitxa)
13. Codro Bressol.  (Fitxa)
14. La tomba de la Creueta.
15. Les sepultures de Vallcarca.
16. El fossar del coll del Galí.
17. Tombes de la Quebeca (desaparescudes)

A banda d'aquests llocs d'enterraments també hi ha tombes, entre d'altres, al monestir de la Mola, al jaciment romà i alt-medieval de Can Solà del Racó, a Sant Pere de Mur, al castell de Talamanca, a Santa Creu de Palau o a l'esglèsia vella de Rellinars.

Les Agulles de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

El llistat segueix el criteri d'ordenació per sectors emprat pel Josep Barbarà en l'elaboració del seu gran llibre: "Sant Llorenç del Munt, Pam a Pam". L'inventari s'anirà ampliant per incorporar la resta d'agulles i roques, de tamany més reduit, existents al massis.

Agulles del Sector de La Mola:

1. Cavall Bernat.  (Fitxa) 
2. L'Esquirol.  (Fitxa) 
3. Agulla de les Heures.  (Fitxa)
4. El Fus. (Fitxa)
5. El Bolet de la Castellassa de Can Torres. (Fitxa)
6. Aresta de la Cinglera N del Bolet.
7. La Roca Tombada.
8. Paller de la Castellassa del Dalmau.  (Fitxa)
9. Roc Colom.  (Fitxa)
10. El Mugró.  (Fitxa)
11. Roca de la Font de l'Om.  (Fitxa)
12. El Dauet del Morral del Drac.  (Fitxa)
13. Roca Esvessada.  (Fitxa)
14. Agulles del Mal Pas de Can Pobla.  (Fitxa)
15. Agulla del Pont de Roca de Can Pobla.  (Fitxa)
16. El Bolet de Can Pobla.  (Fitxa)
17. Roca del Salt dels Cavalls.  (Fitxa)
18. Miranda dels Cavalls.  (Fitxa)
19. Agulla de Can Robert.  (Fitxa)
20. Els Melindros.  (Fitxa)
21. Aresta de Can Marcet.  (Fitxa)
22. Agulla de la Creueta.  (Fitxa)
23. Aresta d'en Camarasa.  (Fitxa)
24. El Cap del Faraó.  (Fitxa)
25. El Cap del Mort.  (Fitxa)
26. El Cap del Mono.  (Fitxa)

Agulles del Sector dels Òbits / Carena del Pagès:

1. El Ninot.  (Fitxa)
2. Roca del Damunt del Ninot.
3. Agulla de la Calenda.
4. El Bec.  (Fitxa)
5. El Bust d'en Clavé.  (Fitxes)
6. Agulles del Morral d'en Bens.  (Fitxa)
7. La Filigrana. 
8. Agulla del Cellerot.  (Fitxa)
9. Agulla de la Marabunta.
10. Agulla d'en Pep.
11. Roca dels Tres Peps. (Fitxa)
12. Roca del costat de la Cadireta.  (Fitxa)  
13. El Bolet dels Òbits.  (Fitxa)
14. Agulla de Tanca. 
15. Roques de l'esquerra de l'Agulla de Tanca.
16. El Pallasso.
17. Agulla de la Canal de la Ravella.  (Fitxa)

Agulles de Les Fogueroses:

1. Gegant de les Fogueroses. (Fitxa)
2. Agulla Petita de les Fogueroses.  (Fitxa)
3. Agulla Mitjana de les Fogueroses.  (Fitxa)
4. Roca Encavalcada.  (Fitxa)
5. Germana del Gegant.  (Fitxa)
6. Germaneta del Gegant.  (Fitxa)
7. Paller de les Fogueroses.  (Fitxa)
8. Roca de l'Equilibri.  (Fitxa)
9. El Ravenet.  (Fitxa)
10. Roca de la Cova Gran de les Fogueroses.  (Fitxa)
11. Roca Baixa de la Carena del Paller.  (Fitxa)
12. Roca del Saltiró.
13. Roca del Pi.  (Fitxa)
14. Miranda del Gegant.  (Fitxa)
15. Agulla del Morral del Racó.
16. Roca de les Formigues.  (Fitxa)
17. Agulla del Castellot Foradat.
18. L'Espàrrec.  (Fitxa)
19. Agulla de la Novicia.  (Fitxa)
20. Roca de l'Abadessa.  (Fitxa)

Agulles del Montcau:

1. Cavall Bernat de la Vall.  (Fitxa)
2. Agulla de la Cova dels Llimacs.
3. Agulleta de la Vall.
4. Roca de l'Arcada.
5. Agulleta de la Baga.

Agulles dels Emprius:

1. L'Ocell de Pedra.  (Fitxa)
2. Roca i Agulla del Contrafort de Finestrelles.
3. La Vella dels Emprius.
4. El Puro dels Emprius.
5. Agulla de la carena de la Vall.

Agulles de la Serra de l'Obac:

1. Agulla de la Font de la Riba.  (Fitxa)
2. Agulleta de la Cova Foradada.
3. Roca Simbòlica.  (Fitxa)
4. Agulla de l'Os.
5. Agulleta de les Mercès.
6. Agulleta de Castellsapera.
7. Queixal de Porc.
8. El Bust de Castellsapera.  (Fitxa)
9. Agulleta dels Vegetarians.
10. Roques de la Font del Lladre.
11. El Setrill.  (Fitxa)
12. El Càntir o la Boina Gloriosa d'en Peret.  (Fitxa)
13. Roca del Turó de la Pola.  (Fitxa)
14. Merlet de la Porquerissa.  (Fitxa)
15. El Gendarme de la Font de la Pola.  (Fitxa)
16. Boleta del Coll de Tanca.  (Fitxa)
17. Agulla del Coll de Tanca.  (Fitxa)
18. Agulla Occidental del Coll de Tanca.  (Fitxa)

Agulles del sector de La Mata:

1. El Sentinella de Mata-rodona. (Fitxa)
2. Agulleta del Turó de la Fosca.  (Fitxa)
3. Roca d'en Tinet.
4. Agulleta de la Cova.
5. Agulleta del Pujol de la Fosca.  (Fitxa)
6. Agulla dels Tres Peus.
7. Agulla de Guaita del Sot de Mata-rodona.
8. Roca del Sot de Mata-rodona.  (Fitxa)
9. Agulla de Mata-rodona.  (Fitxa)
10. Agulla Petita de Mata-rodona. (Fitxa)
11. Petit Bolet del Sot de Mata-rodona.  (Fitxa)
12. Roca Separada.  (Fitxa)
13. Roca de l'Era dels Enrics.
14. El Meteorit.
15. Agulla de l'Arboç.
16. La Bombeta.
17. Taula del Farigolat.
18. Miranda del Sot de Mata-rodona.  (Fitxa)
19. Agulla de la Foradada de Mata-rodona.  (Fitxa)
20. La maquina del tren de Mata-rodona.  (Fitxa)
21. Agulla del Mal Pas.  (Fitxa)
22. Agulla del Centenari de l'Excursionisme Català.
23. Roca Plana de l'Infern.
24. Merlet de l'Infern.
25. Roca del Pas de l'Infern.
26. Bolet del Sot de l'Infern.
27. La Taula del Dimoni.
28. Agulla del Sot de l'Infern.
29. Roca Rodona.
30. Bolet del Sot de les Esglèsies.  (Fitxa)
31. Bolet dels Traginers.  (Fitxa)
32. Agulles dels Traginers.  (Fitxa)
33. Els Tres Jutges.  (Fitxa)
34. Agulla del Gat Mesquer.  (Fitxa)
35. Agulla de la Font de l'Hort.
36. Agulla Toni Sors.
37. Roca d'en Miqueló.
38. Agulla de la Mata.
39. Agulletes de la carena del Llobet.
40. Roques del cim del Llobet. (Fitxa)
41. El Cargol.  (Fitxa)

Cova dels Debanadors

La Cova dels Debanadors va ser ocupada per una de les colles de carboners que treballaven pel Puig de la Balma fins a la dècada dels 50. En la seva època l'interior estava ocupat per lliteres perquè només es feia servir per a dormir. Com a menjador havien preparat un petit pla situat sota la cavitat.

Els boscaters rebien a vegades la visita d'un grup de caçadors que feien servir un bassal del proper torrent per atreure els animals. Eren el Valentí Rossinyol, conegut com el Tinet, i el Florenci i el Pep Alavedra (de Mura).

Les lliteres van romandre a la cova fins a mitjans dels anys 80, quan el Norbert Cònsul les va retirar i va posar a dins un gran taula, juntament amb altres estris. Un dels somiers va ser utilitzat com a reixa per la porta. El parament actual de la cavitat és el que va portar el Norbert, que va passar molts diumenges allà durant uns anys.

Norbert Cònsul davant la Cova dels Debanadors

Com era un lloc de descans dels carboners i dels excursionistes històrics, la situació de la cavitat no va ser divulgada en cap dels mapes ni publicacions de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Encara ara es manté una certa discreció sobre la seva localització. Però alguns grupets hi van a fer grans esmorzars i ja posen fites en els camins d'accés.

Canal de l'Elefant

Cova Sud

La cova Sud forma part del conjunt de cavitats de la carena de les Ànimes, si bé no té conexió amb la resta. La seva boca, que queda enlairada en l'anomenat Mur Blau del camí de la Soleia, té unes gran dimensions: 6 per tres metres. La cova té una única galeria de 15 metres de llargada, amb un desnivell de 5,5 metres.

Cova Petita de la Falconera

Arcada de la Falconera

Cova d'en Paca

Cavitat de la Falconera batejada amb el sobrenom d'un destacat escalador, al qual es pot seguir a través del seu interessant blog.

Cova Foradada de la Falconera

Forn de Calç del Torrent del Carner - 2

El Forn de Calç del Torrent del Carner, identificat amb el número 2, té poc més de dos metres de diàmetres. No es troba a la mateixa llera del torrent principal, sinó en un dels seus afluents de la riba dreta, és a dir, la que correspon al terme municipal de Sant Llorenç Savall.

Per arribar-hi cal avançar pel torrent del Carner uns 700 metres (deixant enrera el primer forn). Pujant, a ma esquerra, surt un petit corriol, que cal seguir uns 170 metres més. El forn es troba a la torretera, en un indret cobert de matolls.

La situació del forn en aquest paratge permet fer-se una idea de la intensa i diversa explotació del terremy: vinya, carbó, calç,

Forn de Calç del Torrent del Carner - 1

El Forn de Calç del Torrent del Carner - 1 és un dels més grans de l'àmbit de Sant Llorenç del Munt. Té sis metres de diàmetre i una fondària de cinc metres. Es conserva només el seu gran forat i l'accès inferior.

Per veure aquest forn cal endinsar-se uns 350 metres pel torrent del Carner. El forat està obert a la riba (hidrogràfica) dreta, que és la que correspon al terme municipal de Sant Llorenç Savall.

Continuant amunt del torrent, i prenent el primer corriol que surt a l'esquerra, s'arriba al segon forn de calç d'aquest indret.

A les rodalies del Carner també hi han els forns de calç del Ripoll i de la Riera Seca.

Els Arbres "singulars" de Sant Llorenç del Munt

-- Per consultar l'índex d'Arbres singulars de Sant Llorenç del Munt fes click en aquest Link --

Sant Llorenç del Munt i l'Obac té 44 especies diferents d'arbres. Alguns exemplars es caracteritzen per unes grans dimensiones, unes formes singulars o bé una història particular, que els han fet destacar de la resta i els ha vinculat a alguns indrets. 

Les alzines son l'especie més abundant, especialment la varietat de fulla llarga. Les alzines formen els boscos característics del Massis. Són ombrívols perquè les seves capçades es toquen formant una mena de "sostre" verd natural i, a les parts més baixes, un xic selvàtic i de pas difícil perquè tenen un sotabosc amb abundants arbustos lianosos, com arítjols.
Després de l'alzina, els altres dos arbres més abundants son els pins i els roures. Trobem exemplars dispersos o formant rodals tant de pi roig com de pi pinassa. A les zones més baixes també hi han arbredes de pi blanc, que va ser plantat per substituir els conreus de vinya, malmesos per la filoxera.
Pel que fa als roures, també es troben exemplars dispersos per molts índrets, però també aconsegueixen formar petits boscos a algunes zones, com entre els pujols de La Mata i el Llobet o entre els sots de la Bota i les Teixoneres.
En menys quantitat que les tres especies anteriors, i a vegades desenvolupades només en estat arbustiu, al Massis també es troben  l'arç, el boix, la savina, el ginebre, el càdec, l'avellaner, el garric, el llentiscle, el castaller, la noguera, el lledoner o el platan.
La concentració d'un tipus d'arbre en alguns índrets concrets ha estat l'origen de la seva toponimia, com és el cas de la Sesta de l'Arç, Font de l'Arç, el pla dels Ginebrons, carena dels Ginebres, el pla de les Pinasses, el Torrent de la Roureda, etc.
Els boscos de Sant Llorenç del Munt i l'Obac han patit una explotació important al llarg dels segles. Les recents investigacions demostren que ja els primers pobladors sendentaris del Massis van alterar la massa forestal de l'entorn de la cova del Frare, a La Mola. Els ibers van incrementar també les terres de conreu i pastoratge. Aquest procés es va anar fent més intensiu amb els romans, els visigots i la llarga etapa medieval. L'explotació agraria, ramadera i forestal es va reduir dràsticament a la dècada dels 60 del segles XX. Però la construcció d'urbanitzacions va continuar fent destrosses, sobretot a Matadepera, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall. I, malauradament, els incendis tampoc no han perdonat una part del massis.
Malgrat tot, a Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi han extensos i bells boscos d'alzines, roures i diverses especies de pins. A més també trobem alguns exemplars que han pogut evitar totes les desgracies i es consideren singulars per la seva grandaria, per les seves formes o per la història que representen.

Els Cims de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

-- Per consultar l'índex de cims fes click en aquest Link --

El relleu del massis i els seus voltants és el resultant d'una sèrie d'esdeveniments geològics singulars:

1) Fa 65 milions d'anys, al Paleocè:
Un moviment de la falla del Vallès va tenir una doble conseqüència:
- Per una banda, va formar grans turons a les zones ara ocupades per Olesa, Terrassa i Castellar. De les noves muntanyes baixaven rius de règim torrencial, que arrossegaven cap el nord grans quantitats de codols, sorres i argiles.
- I, per l'altra banda, va enfonsar el terreny on actualment es troben Monistrol, Mura, Rocafort, Talamanca i Sant Llorenç Savall (integrats en l'anomenada Conca de l'Ebre).

2) Fa 50 milions d'anys, a l'Eocè:
La part enfonsada va quedar submergida sota les aigues de l'oceà Atlàntic, que entraven pel País Basc i passaven per Navarra i Aragó fins arribar a les munyanyes que s'havien format feia 15 milions d'anys a Catalunya. Aquesta antiga franja de l'Atlàntic és coneguda com a Conca de l'Ebre en coincidir part del seu recurregut amb el riu.

3) Fa 35 milions d'anys:
El mar de la Conca de l'Ebre va quedar desconectat de l'Atlàntic i, progressivament, es va assecar.

4) En un llarg periode de 40 milions d'anys (que comença fa 65 milions d'anys i acaba fa 25 milions d'anys):
L'erosió va anar desprenent fragments de l'antiga Serralada Prelitoral. Aquestes clastes, arrossedades per corrents de cabalosos rius, es van anar depositant a la depressió o a la costa (durant el temps que va estar inundada). En aquesta llarga etapa es van originar quatre tipus de sendiments:
- A les zones més properes a les antigues muntaneys (ventall al.luvial proximal) els sendiments arrossegats pels torrents van formar dos tipus de materials: conglomerats (ant poligènics com monogènics) i bretxes (igualment ant poligènics com monogènics) .
- A les antigues platges de l'Atlàntic (front deltàic) els sediments van formar conglomerats i gresos, que incorporaven restes de fauna marina
- A les zones marines més properes a la costa (talús deltàic) es van originar argiles de color gris-blavenc.
- I les zones més llunyanes del delta, amb sendiments ja d'origen marí, es van formar roques calcaries, amb acumulació de fossils marins.

5) Fa 25 milions d'anys:
Va tenir lloc l'últim gran esdeveniment geològic. Un nou moviment de la falla, en sentit invers, va tornar a provocar una doble conseqüència.
Per una banda, va enfonsar gran part dels turons que s'havien creat feia 25 milions d'anys. Així va nèixer la depressió del Vallès. De les antigues muntanyes només van quedar enlairades restes de les Roques Blanques, la serra de les Pedritxes, Calderols, el Pujol, els Rossos o Montrodon.
Per una altra banda, va elevar la zona que havia estat ocupada per la costa de l'Atlàntic. Donat que allà s'havien estat formant durant 35 milions d'anys importants quantitats de conglomerats, aquesta massa va aflorar i va esdevenir el tret característic de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (així com de la veina Montserrat).
Els conglomerats van ocupar gran part del nou terreny montanyis amb els següents limits:
- a l'oest: fins a la depressió de Vacarisses, on apareixen els gresos i argiles
- al sud: fins a la plana del Vallès
- a l'est: travessen el riu Ripoll, però per anar perdent importància.
- al nord: hi ha una transició progresiva a gresos i lutites, que s'endinsa en el Moianès.

6) En els últims 25 milions d'anys:
Un cop formades les muntanyes que coneixem actualment, el relleu s'ha acabat definint per l'acció del vent i, sobretot, de l'aigua, a través de les canals, torrents, rieres i el sistema càrstic.

Les esglèsies de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Monestir de Sant Llorenç del Munt.  (Fitxa)
Ermita de la Verge de les Arenes.   (Fitxa)
Ermita de Santa Agnès.   (Fitxa)
Esglèsia Vella de Sant Pere i Sant Fermí.   (Fitxa)
Esglèsia Parroquial de Sant Pere i Sant Fermí.  (Fitxa)
Sant Pere de Mur.   (Fitxa)
Capella de Sant Felip Neri (mas de Les Ferreres).  (Fitxa)
Sant Martí de Mura.   (Fitxa)
Sant Antoni de Mura.   (Fitxa)
Santa Creu de la Palou.  (Fitxa)
Sant Jaume (de la Mata).   (Fitxa)
Santa Margarida (del Puig de la Bauma).   (Fitxa)
Ermita de Sant Abundi o Sant Aon (les seves runes van ser expoliada el 1967)
Capella de Sant Lleir.  (Fitxa)
Capella de Sant Roc del Marquet de les Roques.  (Fitxa)
Mare de Déu de la Concepció.   (Fitxa)
Esglèsia de Sant Joan de Matadepera.   (Fitxa)
Sant Roca (a la Barata).   (Fitxa)
Sant Esteve de la Vall (Can Pobla).   (Fitxa)
Sant Antoni de Pàdua (a l'Obac Vell).   (Fitxa)
Sant Antoni de Pàdua (a l'Obac Nou).   (Fitxa)
Esglèsia Parroquial de Sant Esteve,   (Fitxa)
Esglèsia de Sant Feliu del Racó.   (Fitxa)

Santa Maria de Talamanca.  (Fitxa)

Santa Maria de Rocafort.   (Fitxa)
Sant Pere d'Oristrell.  (Fitxa)
Capella de Sant Jaume de Vallhonesta.  (Fitxa)
Santa Maria del Castell de Pera.  (Fitxa)
Sant Martí (de Granera).   (Fitxa)
Santa Cecilia (de Granera).   (Fitxa)
Sant Feliu de Vallcarca.  (Fitxa)
Sant Julià d'Altura.   (Fitxa)
Capella de Sant Isidre (el Gilbert de Dalt)
Capella de Santa Anna (mas de Casajoana).

Les fonts de Sant Llorenç del Munt

-- Per consultar l'índex de fonts fes click en aquest Link --

Els conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac faciliten que gran part de l'aigua de la pluja s'inflitri per fissures sota terra, avanci per circuits subterranis i només surti a superfície al trobar capes impermeables.
El procés segueix tres fases:
1) Infiltracions.
Es produeixen per tot arreu i són difícils d'observar. Però hi ha alguns indrets on s'han pogut detectar pèrdues importants de cabals d'aigua. Dos exemples característics son: la confluència de la Riera de les Arenes amb el Sot de la Teula (pel desplaçament en vertical d'una falla.), i el torrent Maleit, de la Serra de l'Obac, que rep precisament aquest no perquè desapareix tot el seu cabal engolit pel terra.
2) Circuits subterranis.
Una vegada infiltrada en la massa conglomeràtica l'aigua corre per circuits subterranis interconnectats (anomenats sistemes càrstics). Cal distingir entre:
- el Paleocarst, que són xarxes antigues situades en alçades importants i ja desconnectades total o parcialment. Va ser el responsable fa milers d'anys de les nombroses cavitats de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que originariament eren també surgències, però que actualment només en pocs casos mantenen activitat hidrològica. A les parts altes del massís es mantenen petits brolladors, que són restes dels antics circuits càrstics. Parlem de les populars fonts del Saüc, Flàvia, Soleia, Santa Agnès o Can Pobla.
- el Carst actual, que està situat a uns nivells inferiors a l'anterior. Es desconeix quins són els moviments. L'estudi més ampli elaborat fins ara és obra d'Antoni Freixes, Manuel Monterde i Josep Mª Cervelló i es centra en les fonts de Rellinars.
3) Les surgències
A tota l'àrea d'influència de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac hi han identificades més de 300 fonts naturals, que al llarg de la història han estat aprofitades i, en molts casos, acondicionades per a facilitar-ne la conservació. Ara bé, hi ha ben poques fonts naturals de les que brolli aigua de forma permanent.
4) Punts d'aigua.
Els boscaters i els caçadors també van aprofitar bassals omplerts amb aigües dels torrents. Per tant, no són realment surgències, si bé alguns ens han arribat amb el nom de "font". Cap d'ells pot ser aprofitat actualment.

Distribució geogràfica
Els punts de descàrrega de la xarxa hídrica no estan repartits equitativament per tot el massís. La majoria de les surgències es concentren a les parts baixes, amb un predomini cap el nord com a consequencia del bussament dels estrats en aquesta direcció, com va demostrar el geòleg Jacint Elias.
El major nombre de brolladors, i amb més cabal, es troben a les rodalies de Mura i Rellinars, a la font de Llor, als Caus del Guitard i a l'est del Ripoll.
En canvi, al sud (Matadepera) hi han poques surgències, fet que ha obligat a construir-ne pous (galeries verticals) i mines (galeries horitzontals).

Tipus de fonts
Hi ha diverses possibles formes de classificar les fonts:
- Per l'origen de l'aigua:
1) Brolladors: quan l'aigua surt directament d'un circuit càrstic.
2) Fonts d'infiltració: quan l'aigua prové del degoteig de les roques.
3) Bassals: quan l'aigua superficial s'acumula en un dipòsit natural o fet expressament.
- Per la freqüència de l'aigua:
1) fonts permanents, que sempre ragen.
2) fonts intermitents (també anomenades falses): són conductes que actuen com a sobreixidors dels corrents subterranis quan hi han abundants pluges.
- Pel tipus d'acondicionament:
Al llarg de la història moltes surgències s'han anat canalitzant i acondicionament. Hi han fonts ben simples i d'altres que s'han complementat amb diversos tipus d'equipaments:
1) Sense cap tipus d'acondicionament: són surgències que es mantenen verges, sense cap mena de tractament. Aquest és el cas dels Caus de Mura o del Guitard. Encara actualment és possible trobar brolladors salvatges que no estan catalogats i dels quals no es coneix ni nom ni cap ús històric. Per exemple hi ha un sota la cova del Joan Petit o a la vessant de ponent del Montcau.
2) De tub: és l'acondicionament més senzill i el més abundant. Consisteix en canalitzar la sortida de l'aigua a través d'un tub.
3) De tap o d'aixeta: quan al tub es complementa amb un tap o, fent un pas més, amb una aixeta.
4) De dipòsit: en mols brolladors de cabal reduït es habitual que s'hagi instal.lat també un dipòsit per acumular i evitar perdre l'aigua.
5) Amb piques: en alguns casos s'han construït piques per acumular l'aigua sobrant. En algunes fonts properes a camins, hi han abeuradors pels cavalls o rucs.
5) Espai lúdic / fontades: les fonts més populars són veritables punts de trobada equipats amb taules, cadires i arbres plantes, especialment plàtans o figueres. A principis del segle XX la celebració de fontades (trobades populars en una font) era un veritable fenomen social

Ús històric de les fonts
La situació de les fonts naturals va determinar el poblament de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Els primers habitants de la cova del Frare buscaven, entre d'altres factors, la proximitat de la surgència de la canal de Can Pobla, encara en actiu.
A l'epoca alt medieval moltes fonts van ser canalitzades per facilitar l'aprofitament per part dels rudimentaris masos que es van desplegar pel territori.  La recerca d'aigua pels horts i el consum de persones i animals va motivar igualment l'obertura de pous, mines, cisternes a les taulades i bassots.
A banda dels pagesos, en la tasca d'acondicionament de fonts també han contribuït històricament:
- els ramaders i traginers, que preparaven abeuradors en els camins pel bestiar.
- els vinyetaires, que canalitzaven aigua fins a les feixes per a facilitat les seves tasques.
- els carboners i altres boscaters, que preparaven les surgències o, quan no hi havia, els bassals per omplir els seus càntirs abans de l'inici de la jornada.
En la tasca de manteniment de les fonts es va produir una transició entre els boscater (que van treballar al massís fins la dècada del 50) del segle XX i els grups d'excursionistes (que van començar a explorar Sant Llorenç del Munt a principis del segle XX).
Les tasques d'arranjament dels excursionistes han permès mantenir moltes fonts i fer d'altres noves aprofitant alguns aiguerols.
Malgrat tot, una part de les fonts del massís han quedat eixutes o han desaparegut per la construcció d'urbanitzacions. D'altres surgències estan perdudes sota espeses capes de vegetació. Alguns municipis, com Castellar del Vallès, han tingut molta cura en la conservació de les fonts. En canvi, en altres casos, com Matadepera, hi ha un oblit d'aquesta part del seu patrimoni.

Les conques de les fonts
Com és ben conegut, les aigües del massís tributen a dues grans conques: el Ripoll i el Llobregat (integrada per les rieres de Nespres, Santa Creu / Casa Nova, Rellinars, Sanana, Arenes, Palau i Gaià).

La Font dels Pets, testimoni de l'última victòria bèl.lica catalana

La font dels Pets està situada a la riba dreta de la riera de Talamanca, al capdamunt del llarg torrent que neix sota el mas de la Mussarra. Es troba arran del limit entre Monistrol de Calders i Talamanca, fet que  origina que els dos municipis considerin la surgència com a seva.
La font dels Pets, que va ser batejada així per les seves propietats purgatives, és interessant per motius paissatgístics, culturals i històrics:
- L'aigua brolla des del sòl, formant un bassal permanent, fins i tot a l'estiu, com mostren les fotografies fetes durant els dies de més intensa calor de l'agost.

- La font està inmersa en un petit, però frondós, bosquet enfonsat enmig dels cingles del torrent. És una franja estreta d'abundant vegetació, on es troben també dues petites balmes a la paret de l'esquerra (hidrogràfica).
- L'entorn d'aquest peculiar i interessant paratge, igual que gran part del Serrat de la Mussarra, va estar ocupat per la vinya fins a finals del segle XIX. Com a herència han quedat moltes restes de feixes, algunes en índrets sorprenents.

- La surgència va ser testimoni de la batalla de Talamanca, que va enfrontar entre 13 i 14 d'agost del 1714 a les tropes borbòniques (que feien en aquell moment el setge sobre Barcelona) i les austriacistes catalanes (que volien mantenir el control de les comunicacions entre les comarques centrals i la capital).  Una part dels 3 mil soldats borbònics, comandats pel conde de Montemar, es van situar a la part alta del torrent dels Pets. A l'altra banda de la riera, entorn al poble de Talamanca, estava l'exercit català sota les ordres del Marquès de Poal. El millor coneixement terreny va permetre als catalans guanyar la batalla i perseguir a l'altra bàndol fins a Sabadell. Aquesta victòria va ser l'última dels catalans perquè tant sols un mes després, l'11 de setembre, va caure Barcelona.
Per localitzar la font cal no refiar-se del mapa de l'ICC. Pujant des de la riera de Talamanca, es segueix la pista que s'enfila sobre la balma dels Gubians fins que, en arribar a la capcelera del torrent, fa un fort gir a la dreta.

D'aqui surt una altra pista que cal remuntar fins que fa un revolt. Allà cal buscar un pas entre la vegetació per continuar torrent amunt. Així s'entra al frondós paratge de la font. Seguint un marcat corriol, uns 50 metres més amunt es troba la surgència.
En sentit contrari, baixant des del mas o els plans de la Mussarra, cal seguir el camí fins a trobar una antiga pista, que entra dins del torrent dels Pets. Cal estar pendent per trobar, al cap d'uns 200 metres, una traça de corriol que porta fins a la llera. Sense intentar travessar-la, cal continuar baixant un centenar de metres i buscar un pas que permet baixar i endinsar-se al paratge de la surgència, que queda enfonsat. Després de saltar per aquesta entrada superior, es veu la font dels Pets.

Els Castells de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser durant uns segles la frontera entre la Catalunya controlada pels francs i la Catalunya encara sota domini sarrai.
Per alertar i preparar la defensa davant els freqüents atacs musulmans es van aixecar tres tipus de construccions.
1) Inicialment, es van instal.lar torres de guaita, fetes només amb fusta, als punts més enlairats i amb bona visibilitat. Des d'aquestes senzilles estructures es feien senyals d'avis sonores (amb corns) o visuals (amb fum).
2) Posteriorment es van fer torrotes de pedra, que tenian igualment la funció de vigilància d'incursions.
3) Com a evolució de les torres es van construir recintes tancats amb muralles: els primers castells, que oferien a la població la possibilitat de protegir-se en cas d'atac. Els castells van ser administrats, en nom dels comtes, per cavallers o nobles que havien tingut un paper destacat en la reconquesta. A més de les tasques de defensa, els senyors dels castells tenien també la jurisdicció civil del seu territori. Això va significar, amb el pas del temps i apaivagat el perill musulmà, que el poder sobre el seu feu va ser total.
Els nobles van marxar a les viles i van cedir el control a homes de confiança (el castlans) que van sotmetre a la pagesia a tot tipus d'abusos. fins i tot legalment podíen exercir el maltracte. La població va acabar reaccionant amb les revoltes dels remences, que van aconseguir l'any 1486 l'abolició dels Mals Usos.
Arran de les revoltes, molts castells van ser enderrocats i les seves pedres van ser aprofitades en altres construccions.

Orígen Polèmic
Enfront a la tesi que tots els castells són de l'època de la reconquesta, alguns arqueòlegs, com Pau Gorina, van considerar que els musulmans també van construir recintes fortificats durant la seva invasió de la Catalunya Vella.
En concret, Gorina va defensar que el Castell-Cartoixa de Terrassa (del qual ell va ser el responsable de rehabilitació) havia tingut aquest origen. Va fonamentar la seva teoria en la troballa d'un carreu que tenia escrit en lletres d'entre 5,5 i 8,5 centímetres d'alçada una frase en àrab, que traduida deia: "No hi ha més vencedor que Allah, l'Altíssim". Aquesta hipòtesi va desfermar una forta polèmica i va ser rebutjada frontalment per l'historiador Salvador Cardús.
Malauradament el debat es va limitar a l'origen del castell, però no va aprofundir l'anàlisi de la inscripció. Això sobta tenint en compte que una altra única inscripció trobada a les esglèsies de Sant Pere de Terrassa si va servir per donar validesa a l'existència del municipi flavi d'Egara.


Índex dels principals castells i torres de guaita a Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Castell de Mura. (Fitxa)
Castell de Roca Mur. (Fitxa)
Castell de Pera.  (Fitxa)
Castell de Castellar. (Fitxa)
Castell de Talamanca. (Fitxa)
Castell de Granera. (Fitxa)
Castell de Vacarisses. (Fitxa)
Castell de Rocafort.
Castell de Ribatallada.
Castell-Palau de Terrassa.
Castell Cartoixa de Vallparadis. (Fitxa)
Torrota de l'Obac. (Fitxa)
Torrota de Vacarisses. (Fitxa)
Torrota de la Roca. (Fitxa)
Torrota de Cadafalch.  (Fitxa)

Hi han autors que parlen de l'existència de molts altres castells, però sense consistència documental o arqueològica. Dins d'aquest apartat es poden esmentar la suposada torre de guaita del cim del Montcau o de les fortificacions del Coll d'Estella o de la carena de la Pola al Coll de Boix,

Les coves de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Veure la fitxa corresponent a;

 CAVITATS 

Avenc de les Fonts Calentes

L'avenc de les Fonts Calentes és el segon més gran situat al petit Turó de la Malesa, a Castellar del Vallès. Pren el seu nom de l´índret que es troba tot just al davant, a l'altra riba (l'esquerra) del riu Ripoll.
L'avenc està format per un conjunt de galeries que sumen un recurregut de 22 metres, amb un desnivell màxim de 6 metres.
La topografia va ser realizada el 13 de setembre del 1980 pel Xavier Badiella, el Miquel Àngel Martínez i el F Aguirre.

Segons els tres espeleòlegs la boca de l'avenc, que sembla realment d'una petita cova, "dona pas a una galeria de tres metres, que ens porta a una sala, des d'aqui podrem veure en un costat una altra boca impracticable i, a l'altre costat, una gran esquerda, que forma un pou de 5 metres. A mitad del pou trobem un gran topi que es repenja en petit repeu. Arribats al peu del pou, en direcció est hi ha una galeria molt estreta que en pocs metres s'acaba. En direcció contrària hi ha una rampa ascendentm que gira en direcció nord. I al final hi ha una ximeneia que ens permet l'accès a una sala de terra i a unes curtes galeries entre enderrocs".

Més informació a:

- El Turó de la Malesa: una petita joia.
- La Cova del Gorg d'en Fitó.
- Avenc de la Malesa.
- Esquerda de la Malesa.
- Avenc de la Malesa 2.
- Avenc de la Malesa 3.
- El Gorg d'en Fitó.
- Els Degotalls d'en Fitó.
- El Poblat Íber de la Malesa.