La Font del Saüc, escenari d'un esdeveniment dadaista el 1919 (la colla de Sabadell)

La Font del Saüc és troba a 970 metres d'alçada, sota el cim de La Mola, al costat del pla conegut com l'Hort dels Monjos i a la part superior de la carena de les Ànimes.
És una surgència intermitent, que brolla només després de precipitacions. Per això mai no ha pogut ser aprofitada pel subministrament d'aigua corrent del monestir.
La seva proximitat al cim atreu molts visitants, fet que perjudica també la seva conservació. Periòdicament requereix manteniment.

L'esdeveniment dadaista de 1919 de la Colla de Sabadell

La Font del Saüc va acollir, l’any 1919, l’acte fundacional del grup cultural conegut com la Colla de Sabadell. Estava integrada per Joan Oliver (Pere Quart), Francesc Trabal, Armand Obiols, Ricard Marlet, Lluís Parcerisa, Antoni Vila, Josep Maria Trabal, Miquel Carreras i Joan Carreras.

El grup va sortir de Sabadell i va fer una acampada a la font. Durant el trajecte, Joan Oliver i el pintor Antoni Vila van portar un bastó enlairat i travessat amb una barra de pa, com si fos un parasol. Un cop a la font, els dos artistes van clavar les barres de pa a les branques dels arbres. Dins del seu estil avantguardista i humorístic, també van preparar un arròs afegint-hi tot el que portaven: xocolata, cafè i, fins i tot, tabac i llaunes.

Francesc Trabal es va ocupar de recollir les aportacions de tot el grup per al Dietari d’acampada a la font del Saüc, una paròdia de l’excursionisme tradicional. Alguns fragments en són:

• «Hem arribat a la Font del Saüc. La natura ens rep amb una hostilitat que ens plau profundament. Hem clavat els pans de tres quilos a les branques dels pins per protegir-los de les formigues, transformant el bosc en un decorat inaudit. […] L’excursionisme és una activitat seriosa que nosaltres hem vingut a dinamitar des de dins.»
• «La muntanya és plena de roques inútils i camins que no porten enlloc, ideals per a no fer res. Passem les hores asseguts, discutint sobre la immortalitat del cranc o jugant a fet i amagar dins de coves on mai no ens trobarem.»

La “Sopa de Pedra” de Sant Llorenç

Durant una altra de les seves estades a la Font del Saüc, quan es van quedar sense aliments, van decidir posar en pràctica la seva pròpia versió de la rondalla tradicional de la sopa de pedres. Van omplir la caldera amb aigua de la font, van agafar un parell de còdols de la riera i els van posar a bullir solemnament. Quan passava algun excursionista o pagès de la zona “benpensant”, li deien amb tota la gravetat del món que estaven cuinant una recepta avantguardista de “Sopa de pedra de Sant Llorenç”.

Els viatgers, sorpresos o compadits de la suposada ignorància dels joves de ciutat, els acabaven cedint trossets de pa, botifarra o verdures per “millorar el brou”, aconseguint així dinar de franc a costa de la innocència dels excursionistes tradicionals.

L'arranjament de 1925 del Centre Excursionista de Terrassa

El 4 d'octubre de 1925 el Centre Excursionista de Terrassa va organitzar una trobada de voluntaris davant la font amb l'únic objectiu arranjar-la. L'acció va ser impulsada pel Jacint Trias. En la convocatòria, feta en nom d'un grup de socis "animadors de la belleses de la muntanya", es recordava que"aquesta font és la mes ben situada de tota la muntanya i, a la vegada, potser la més abandonada precisament degut al trànsit que la seva situació li reporta". Per això demanaven "la cooperació o, si més no, l'assentiment de tots els bons excursionistes" amb l'ojectiu de la surgència pugues tornar a "brillar davant els ulls dels forasters".