La història del Ros, el boter que dona nom al turó més alt de la Serra de Collcardús

 

El turó del Ros, de 639 metres, és el més alt de la Serra del Collcardús. El seu cim es troba al terme municipal de Vacarisses, si bé una part de la muntanya s’extèn també a Viladecavalls.

A finals del segle XIX i principis del XX,  als boscos del turó es va desenvolupar una intensa activitat. Un dels seus protagonistes va ser un boter anomenat "Ros".

Amb el sobrenom de "ros" es coneixia a Francesc Junyent i Borjons, un veí de Vacarisses de finals del segle XIX que, en realitat, era pelroig,

Al llibre “Vacarisses, assaig històric d’un poble” (1979), Antoni Flotats i Llagostera dedica un apartat a l’ofici de boter, on explica que “existí fa molts anys un home anomenat el Ros, que exercí d'aquest ofici, aproximadament a l'edifici del carrer del Generalíssim, on hi ha l'establiment de Ca la Siona”. També es pot veure una placa ceràmina amb la inscripció “Cal Boter” a la que era casa de Francesc Junyent, al davant del castell.

Els boters eran artesans que construïen i reparaven recipients de fusta com bótes, tines i tonells per guardar líquids, com el vi, l'oli o l'aiguardent. Habitualmente feien servir fusta de roure o castanyer, que tallaven en peces anomenades dogues i ajustaven amb cèrcols de fusta o de ferro escalfats al foc. Una part important de la seva feina era garantir que el recipient no tingués fuites.

Els veïns de Vacarisses van començar a nomenar “Ros” al turó més alt de la Serra de Collcardús donat que les seves antigues pistes eren freqüentades pel Francesc Junyent, amb el seu carro. El Ros era un personatge amb una forta personalitat, que no deixava indiferent a ningú. Per això, va ser molt popular al poble. A més, sembla que era parent del Virrei Amat de Peru.

El seu fill, Josep Junyent i Estruch (1884-1965), no va continuar l’ofici ni a la ciutat. Es va tralladar a Terrassa, on va muntar una empresa de fabricació de mitjons i va ser consogre de la Fusteria Alàs.

La família encara resideix a Terrassa. Un resbesnét del “Ros” és en Manel Fajula, un destacat excursionista i runner de Sant Llorenç del Munt. Amb l’ajuda de la seva mare, el Manel va trobar dades de la seva història familiar i la foto del seu rebesavi “Ros”.